LA CONVENCIÓ PER A LA SALVAGUARDA DEL PATRIMONI CULTURAL IMMATERIAL
L'any 2003, la UNESCO va aprovar la Convenció per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial, que té com a objectius la identificació, la documentació, la recerca, la preservació, la protecció, la promoció, la valoració, la transmissió i la revitalització d'aquest patrimoni en els seus diferents aspectes.
La Convenció, que va entrar en vigor el 20 d'abril de 2006 i que s'està desplegant pels 137 estats que l'han ratificat fins ara, com l'Estat espanyol, estableix l'obligació d'elaborar un inventari del patrimoni cultural immaterial amb participació de les comunitats, els grups i les organitzacions no governamentals pertinents. Aquest és un dels primers reptes que hauran d'assumir els estats membres, que estan començant a treballar en la cerca de criteris i orientacions per dur a terme aquests inventaris.
La Convenció té la finalitat de posar en valor el patrimoni cultural immaterial de tots els pobles del món, davant la constatació que molt sovint aquest patrimoni no és prou valorat ni tan sols per la població que n’és dipositària i està desapareixent a un ritme accelerat.
El patrimoni cultural immaterial és un concepte nou que es refereix fonamentalment als àmbits de la cultura popular i tradicional, el patrimoni etnològic i el folklore. La Convenció el defineix com:
| "els usos, les representacions, les expressions, els coneixements i les tècniques —juntament amb els instruments, els objectes, els artefactes i els espais culturals que els són inherents— que les comunitats, els grups i en alguns casos els individus reconeguin com a part integrant del seu patrimoni cultural. Aquest patrimoni cultural immaterial, que es transmet d'una generació a l'altra, és recreat constantment per les comunitats i els grups en funció del seu entorn, la seva interacció amb la naturalesa i la seva història, la qual cosa els infon un sentiment d'identitat i continuïtat i contribueix, per tant, a promoure el respecte de la diversitat cultural i la creativitat humana." |
Aquest patrimoni immaterial es manifesta en particular en les categories següents:
| a) tradicions i expressions orals, inclosa la llengua com a vehicle del patrimoni cultural immaterial; b) arts de l'espectacle; c) usos socials, rituals i actes festius; d) coneixements i usos relacionats amb la naturalesa i l'univers; |
D'acord amb la Convenció, la "salvaguarda" inclou, entre d'altres, la identificació, la documentació, la recerca, la preservació, la protecció, la promoció, la valoració, la transmissió i la revitalització d'aquest patrimoni.
La primera obligació concreta que estableix la Convenció és que els estats han de confeccionar un o diversos inventaris del patrimoni cultural immaterial present al seu territori. Això no s'ha d'entendre com un objectiu en si mateix, sinó com el primer pas indispensable per poder desenvolupar les altres mesures de salvaguarda. Difícilment es pot actuar sobre un patrimoni si prèviament no ha estat identificat.
Davant la dificultat general, en l'àmbit internacional, de trobar la manera de realitzar aquests inventaris, el Centre UNESCO de Catalunya, que està acreditat per assessorar els òrgans de govern de la Convenció, va posar en marxa el projecte "Metodologia per a l'inventari del patrimoni cultural immaterial a les reserves de la biosfera: l'experiència del Montseny", amb la col·laboració de la Fundación Biodiversidad.
Atès que, en el fons, es tracta d'un projecte pilot, es va voler començar per un territori acotat i es va pensar en l'única reserva de la biosfera que hi ha a Catalunya.
Link pàgina de la Convenció de la UNESCO: http://www.unesco.org/culture/ich/
 |
Text Convenció en català | |
Kit Intangible Cultural Heritage | |
Directrius operatives |
