EL PATRIMONI CULTURAL IMMATERIAL I EL DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE
Més enllà de la definició de desenvolupament sostenible com aquell que "satisfà les necessitats del present sense comprometre la capacitat de les generacions futures per satisfer les seves necessitats” (Informe Brundtland, 1987), recentment es tendeix a definir-ho d'una manera més àmplia posant a l'ésser humà en el centre del discurs. Així doncs, segons l'enfocament del PNUD (Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament), entenem el desenvolupament sostenible com la millora de la qualitat de vida de les persones sense excedir els límits de la capacitat de càrrega dels ecosistemes de suport. La millora de la qualitat de vida no s’ha de relacionar exclusivament amb el creixement econòmic, sinó que s'ha d'entendre en un sentit ampli de desenvolupament personal i comunitari. És en aquest mateix sentit que el patrimoni cultural immaterial constitueix un referent cultural i un factor de cohesió social i d’arrelament al territori.
Del projecte se’n pot concloure que qualsevol element del patrimoni cultural immaterial pot contribuir en major o menor mesura al desenvolupament sostenible en funció de la gestió que se'n faci. Caldrà establir línies bàsiques de gestió de l'inventari que facilitin contribuir al desenvolupament sostenible en qualsevol de les seves dimensions (ambiental, social o econòmica) i prioritzar les accions a desenvolupar en funció del context i realitat de cada reserva de la biosfera, espai natural protegit o altres territoris.
Atès que la raó de ser de les reserves de la biosfera és la creació d’espais on es mira de reconciliar la conservació de la diversitat biològica i cultural amb el desenvolupament social i econòmic, hi adquireix molta rellevància no només la preservació de la biodiversitat sinó també la salvaguarda de la diversitat cultural que hi està íntimament relacionada. Ara bé, en molts casos hi ha més experiència en les accions encaminades a la conservació de la biodiversitat que no pas en el foment del desenvolupament econòmic i social d’aquest territori. Aquest és el motiu pel qual el treball s’ha proposat tres línies estratègiques:
Conservació: en aquest projecte es vol ampliar la visió de la conservació basada principalment en la biologia, per incloure dins la conservació els usos, les representacions, les expressions, els coneixements i les tècniques que les comunitats o els individus reconeixen com a part integrant del seu patrimoni cultural i que alhora contribueixen al seu propi desenvolupament sostenible. La conservació de la qual parlem té en compte l'evolució de tots els elements que vulguem salvaguardar, no es pretén conservar de forma estàtica sinó deixar que els elements i els ecosistemes evolucionin d'una forma racional i dins d'una escala temporal adequada per anar-se adaptant als nous temps.
Desenvolupament humà: el projecte s’ha proposat potenciar les persones, ampliant les seves oportunitats i permetent la seva participació en la presa de decisions. Els objectius principals del desenvolupament humà són: que les persones tinguin una vida llarga i saludable, que tinguin coneixements i que puguin accedir als recursos necessaris per adquirir un nivell de vida digne. Aquesta concepció de desenvolupament inclou també el desenvolupament econòmic de la població i del territori.
Sensibilització: entenem per sensibilització les activitats que es duen a terme per comunicar els valors d'una reserva de la biosfera al públic visitant. Aquestes activitats haurien de provocar un canvi d'hàbits en el sentit de millorar el respecte i el coneixement tant envers la diversitat biològica com envers la diversitat cultural que li són pròpies.
En aquest projecte hem volgut concretar algunes possibles línies d'acció per a cadascuna de les subcategories en què es classifiquen els elements de l'inventari pel que fa a les dimensions ambientals, socials i econòmiques.
 |
Contribució del patrimoni cultural immaterial al desenvolupament sostenible |
