Alerta 10 - 2004 per Lila Buckley
Descarregar en .pdf

L’any 2003, les emissions de carboni procedents de combustibles fòssils van arribar a un rècord històric de 6.800 milions de tones, gairebé un 4 per cent més que l’any anterior. Les emissions globals de carboni han augmentat de forma constant des de finals del segle XVIII, i de manera especialment ràpida des de la dècada de 1950. De fet, les emissions anuals s’han quadruplicat des del 1950.

Tres quartes parts de les emissions globals de carboni provenen de combustibles fòssils, concretament del carboni, el petroli i el gas natural. La resta són, majoritàriament, conseqüència de la desforestació. Dels quatre principals sectors que contribueixen a aquestes emissions, la generació d’electricitat és responsable de la part més gran: un 35 per cent. El transport i els processos industrials són responsables d’un 20 per cent cadascun, mentre que el 25 per cent restant prové d’edificis residencials i comercials (vegeu la figura 3).

Dues terceres parts de les emissions de carboni derivades dels combustibles fòssils tenen el seu origen en només 10 països. Els Estats Units d'Amèrica, amb un 5 per cent de la població mundial, són el principal contribuent, i són responsables de gairebé una quarta part de les emissions globals. Xina se situa en segon lloc, amb pràcticament un 14 per cent. Els altres principals contaminadors són Rússia, Japó, l’Índia i Alemanya (vegeu les figures 4 i 5).

Tanmateix, es preveu que la major part del creixement de les emissions en les properes dècades provingui dels països en via de desenvolupament. Mentre que les emissions globals de carboni han augmentat un 13 per cent des del 1990, les emissions de Xina han experimentat un creixement del 47 per cent, per exemple. De fet, aquest país és responsable de gairebé la meitat de l’augment global de les emissions a l’any 2003.

Com a conseqüència de l’augment constant de les emissions de carboni, la quantitat de diòxid de carboni (CO2) a l’atmosfera ha pujat en un 31 per cent des del 1750, un ritme sense precedents en els últims 20.000 anys. Normalment, la natura absorbeix una gran part de les emissions de carboni mitjançant els oceans i els boscos, coneguts com a “embornals de carboni”, i redueix d’aquesta manera el ritme d’acumulació a l’atmosfera. Però les tendències recents suggereixen que les emissions estan ultrapassant la capacitat d’absorció. Durant les dues últimes dècades, les concentracions atmosfèriques de CO2 han augmentat cada any una mitjana d'1,5 parts de milió (ppm). Tanmateix, en els dos últims anys s’han registrat augments inexplicables i alarmants de 2,04 ppm i 2,54 ppm. Això suggereix que la capacitat dels sistemes naturals de la Terra per assimilar l’augment de les emissions s'està afeblint (vegeu la figura 6).

Mentre les concentracions augmenten, el CO2 i altres gasos d'hivernacle retenen la calor de la terra, i provoquen que les temperatures pugin. El Panel Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic preveu que les temperatures de superfície mitjanes globals augmentaran 1,4-5,8 graus Celsius per damunt dels nivells de l’any 1990 fins a l’any 2100. De fet, si els embornals mundials de carboni estan arribant a un punt de saturació, els augments de les temperatures actuals fins i tot podrien ser superiors.

La bona notícia és que disposem de les tecnologies per reduir les emissions de carboni. Canviar la nostra dependència dels combustibles rics en carboni, com el carbó i el petroli, per energies renovables i gas natural baix en carboni pot reduir considerablement les emissions. L’energia eòlica, per exemple, actualment produeix prou energia sense carboni per subministrar electricitat a 24 milions de persones a tot el món, i el potencial encara és molt més gran. Les persones estan començant a adonar-se dels beneficis d’aquesta font energètica, i l’ús de l’energia eòlica està augmentat un 31 per cent cada any.

Utilitzar aplicacions industrials i domèstiques més eficients i establir nous estàndards d’eficiència per als processos industrials o els edificis amb retroinstal·lació també suposarà una reducció de les emissions de carboni i unes factures d’electricitat més barates. En aquells casos en què el transport col·lectiu no estigui disponible, els vehicles híbrids de gas-electricitat proporcionen una solució de transport baixa en emissions. Per exemple, el Toyota Prius altament eficient utilitza menys de la meitat de gasolina i, per tant, emet menys de la meitat de carboni que els cotxes de gasolina habituals.

En l’àmbit polític, és vital el compromís del govern per reduir les emissions de carboni mitjançant polítiques de regulació basades en el mercat. Això pot incloure incentius per a l’eficiència energètica com impostos de carboni més alts i eliminació de subvencions per a fonts energètiques de carboni, juntament amb una major inversió en investigació i desenvolupament de tecnologies per a la reducció de les emissions. Dinamarca ha augmentat els impostos per als vehicles que emeten molt carboni, mentre que ha reduït els impostos de matriculació per a l’adquisició de vehicles amb una font d’energia eficient. Els Països Baixos estan demanant a sis de les seves centrals energètiques amb combustió de carbó que redueixin les seves emissions de carboni en 6 milions de tones entre l’any 2008 i el 2012. I el Japó està animant els funcionaris del govern a substituir la seva flota actual de vehicles per 10 milions de vehicles poc contaminants i 50.000 vehicles amb piles de combustible fins a l’any 2010.

Als Estats Units d'Amèrica, la Iniciativa sobre el Canvi Climàtic Global de l'administració Bush pretén reduir, no les emissions de carboni, sinó la intensitat del carboni, és a dir, la quantitat d’emissions de carboni per cada dòlar del PIB. En aquest pla, la intensitat del carboni es reduiria en un 18 per cent durant els propers 10 anys. Tanmateix, tenint en compte el creixement econòmic previst, les emissions de gasos hivernacle augmentarien en 1.900 milions de tones, superant en un 40 per cent els nivells del 1990 fins a l’any 2020. La iniciativa de l’administració Bush assumeix erròniament que les mesures per frenar les emissions de carboni obstaculitzaran el creixement econòmic. Això no només ignora els costos socials d’augmentar les emissions de carboni, sinó que també passa per alt els avantatges fiscals d’invertir en una economia ecològica. Un estudi recent realitzat per Redefining Progress, per exemple, elabora un pla per invertir en tecnologies netes, amb eficiència energètica, que crearien 1,4 milions de llocs de treball altament qualificats i estalviarien a les llars americanes mitjanes 1.275 dòlars a l’any en costos energètics per a l’any 2025.

Tot i la manca de lideratge per part del principal emissor de carboni del món, la comunitat mundial està decidida a abandonar el carboni. Recentment, Rússia ha ratificat el Protocol de Kyoto, que compromet les nacions industrialitzades que l’han signat a reduir les seves emissions almenys un 5 per cent per sota dels nivells de 1990 fins a l’any 2012. Els signants del protocol suposen ara un 61 per cent de les emissions de CO2 dels països industrialitzats, molt per sobre del 55 per cent necessari perquè el protocol entrés en vigor. Per tant, les normes de Kyoto estaran vigents a principis de l’any 2005. Els Estats Units i Austràlia, tot i haver rebutjat signar-lo, segur que en rebran l’impacte, ja que s’implementarà un programa de comerç d’emissions uniforme internacionalment i s’obriran nous mercats competitius d’energia i tecnologia eficient.

Tot i l’entrada en vigor del Protocol de Kyoto, les projeccions actuals mostren augments ràpids continus en les emissions de carboni, a mesura que els països prosperen en l’escala econòmica i cremen més combustibles fòssils. Els científics creuen que és necessària una reducció immediata del 70-80 per cent de les emissions actuals de carboni per mitigar la continuació del canvi climàtic. Els països que ho admeten ja han anat més enllà de l’objectiu de reducció d’un 5 per cent perfilat al protocol. Alemanya ha reduït les emissions en un 9 per cent des del 1991 i està discutint la possibilitat de reduir-les un 40 per cent més fins al 2020. El Regne Unit, que ha retallat les emissions en un 8 per cent des del 1990, pretén reduir-les en un 60 per cent fins al 2050 i està instant la resta de la Unió Europea a seguir els seus passos. Un informe de la Fundació David Suzuki i la Xarxa Canadenca d'Actuació Climàtica exposa un pla per reduir a la meitat les emissions de gasos hivernacle al Canadà fins al 2030. I en aquells punts on els governs estatals no actuen, els governs locals hi han intervingut: més de 600 ciutats d'arreu del món han desenvolupat els seus propis plans per reduir les emissions de carboni.

Mentre el Protocol de Kyoto ofereix un punt de partida cabdal per reduir les emissions de carboni, els esforços a llarg termini seran en va sense el compromís dels Estats Units, així com de països en via de desenvolupament com Xina i l’Índia. Frenar les emissions de carboni i evitar canvis climàtics perjudicials requerirà anar més enllà del Protocol de Kyoto, amb emissions significativament més baixes a tot el món.

Agraïm la col·laboració de Lester Brown i del World Watch Institute. Hi col·labora: El Diari Avui.