Un zanzibarès autèntic sempre ha estat poliglota i capaç de comunicar-se almenys en tres llengües diferents. Sap apreciar tota una sèrie de músiques: africana, oriental (àrab i índia) o occidental (jazz i clàssica). Aquestes diferents influències també es troben en la música zanzibarosuahili, el taarab, que incorpora en la composició una barreja de melodies africanes, orientals i occidentals. L'evolució de la història i la cultura dels zanzibaresos va estar molt marcada per la llibertat de moviment de la seva població i la llibertat d'expressió i de premsa. Des que el 1892 es va fundar el primer diari de l'Àfrica oriental, The Gazette, se n'han fundat més de 40. Tots aquests factors són una clara expressió de l'esperit tradicional zanzibarès, obert i tolerant, que va afavorir la conversió de les illes en un important punt de trobada per als exploradors i els missioners a l'Àfrica. Burton, Krapf, Livingstone, Stanley i altres exploradors i missioners occidentals van sortir de Zanzíbar en els seus viatges cap a l'interior del continent africà.

La identitat zanzibaresa moderna es basa sobretot en la llengua kisuahili, que té una estructura gramatical bantu i ha incorporat al vocabulari més d'un cinquanta per cent de paraules d'origen foraster, sobretot d'antecedents orientals. El kisuahili és la llengua nacional i oficial del país. És la llengua mare dels zanzibaresos i la variant local (kiunguja), que es parla a la capital, va servir de base per al kisuahili estàndard. És una de les forces unificadores més importants a Zanzíbar i fora de les seves fronteres. La llengua comuna va ajudar a consolidar les comunitats i va accelerar el procés de consciència de ser una comunitat i tenir un destí comú i va dotar els zanzibaresos d'una consciència nacional molt oberta i rica. El kisuahili, una llengua no ètnica, una llengua de comerç, ha arribat fins a l'actualitat com la llengua franca més rica i important de l'Àfrica oriental. És la segona més parlada a l'Àfrica després de l'àrab. És la llengua de la tolerància, una llengua que ha seguit una evolució molt determinada per l'adaptació i la integració del vocabulari dels diferents elements de les poblacions que componen la societat zanzibaresa actual. És per això que el concepte de la tolerància en aquesta llengua es pot expressar de tantes maneres. Hi ha tres paraules que expressen la noció de tolerància en kisuahili: kuvumiliana, kustahamiliana i kuchukuliana. Les dues primeres paraules, kuvumiliana i kustahamiliana, són sinònimes i només es poden distingir pel seu origen lèxic. La primera és d'origen africà i la segona és d'origen àrab. Les dues giren al voltant de la qüestió de la paciència, que és una de les fonts de l'imani (fe, rectitud i integritat), que reforça la noció de la tolerància. En canvi, la tercera paraula, kuchukuliana, sembla ser més genèrica i sembla que representa millor el concepte de tolerància. Posa més èmfasi en la seva acció sobre la qüestió de la consideració, i insta les persones a ser educades les unes amb les altres.

La tolerància no és tan sols un concepte de la llengua kisuahili, també és, sobretot, una manera de viure. És un sistema social desenvolupat i inculcat en la societat a través de l'observació dels diferents ritus de passatge i les ensenyances religioses i morals, la majoria de les quals comença des del mateix naixement. Val la pena observar que els elements no islàmics dels ritus, les mila, que vol dir "tradicions" en kisuahili, es van incorporar al corpus del comportament religiós. Aquests formen part de la pràctica religiosa suahili permesa.

Kuadhiniwa, "una crida a les oracions" per un nounat, és un dels ritus d'iniciació més importants. Aquest acte consisteix a agafar un nounat, orientar-lo cap a la Meca i dir-li, a cau d'orella, la dreta, la primera crida a les oracions (adhana), i després, a l'orella esquerra, la segona crida a les oracions (iqama). Això significa que l'infant neix musulmà i haurà de seguir els preceptes de l'islam. Les ensenyances religioses i morals donen molta importància a l'uaminifu (honestedat) i l'uadilifu (ètica), que són els dos components principals del que es coneix com a imani (fe, rectitud i integritat). L'imani pressuposa un esforç constant per superar el propi ego i adquirir la capacitat de ser considerat i generós envers els altres de la manera més positiva.

Kushindiliwa és un altre ritu de passatge fonamental que, en les ensenyances, fomenta la humilitat, la modèstia, la moderació i no caure en la cobdícia, la temptació ni la gelosia. L'acte consisteix a posar el dit gros sobre el coll d'un nounat i repetir-li que a la vida ha de ser humil, ha de resistir les temptacions i tot el que queda més enllà dels seus mitjans i que no ha de ser gelós ni envejar els altres. Aquestes ensenyances, transmeses a través del ritus de passatge kushindiliwa, ocupen un lloc important en el concepte suahili de la tolerància. Constitueixen un pilar sobre el qual es recolzen altres elements. En lloc dels jocs de poder, el concepte suahili de la tolerància incita una humilitat generalitzada, la paciència i la consideració mútua, que, en darrer terme, porta a un coneixement i un enriquiment mutu. La tolerància és una virtut, un valor que implica una mentalitat oberta i l'abandonament total de qualsevol actitud egoista. És un esforç constant de consideració envers els altres, com si formés part d'un mateix. La diferència respecte de l'"altre" no s'ha de considerar com un dèficit, sinó, al contrari, com un element d'enriquiment, una eina comuna, que pot arribar a crear una comprensió mútua.

A través dels ritus tradicionals i les ensenyances morals, l'infant rep una educació perquè comprengui la vida en totes les seves complexitats i la universalitat de la raça humana. Molt sovint, les ensenyances morals animen la societat a estendre els braços per obrir-se a d'altres pobles, d'altres races; i a tractar tothom amb respecte, afecte i dignitat, perquè tots són sers humans. L'Alcorà (i la fe islàmica) és molt explícit en les seves ensenyances socials i atorga a la diversitat racial i cultural la condició sagrada en tant que creació divina: "Oh gent, oh homes! Nós us hem fet, us vam crear, d'un mascle i d'una femella. Nós us hem fet pobles i tribus, diferents, perquè reconegueu les diferències i la igualtat dels uns i dels altres" (Alcorà 49: 13).

Zanzíbar és, des de qualsevol punt de vista, una comunitat cultural que es va desenvolupar gràcies a l'esperit tolerant. Com a component important de la cultura zanzibaresa, la tolerància va exercir una funció essencial en la unió dels diferents elements de la societat zanzibaresa. La tolerància, com que no va donar cabuda a cap mena de discriminació i va fomentar, en canvi, el coneixement mutu, va ser una font important de força per als zanzibaresos. Els va permetre d'estar units com a poble i de sobreviure a les diferents invasions al llarg de la història. Avui, igual que en el passat, el futur dels zanzibaresos es recolza en la seva capacitat de superar les manipulacions polítiques que els divideixen en termes racials.