La tolerància com a valor tradicional

Religió

L'islam és la religió majoritària dels zanzibaresos i representa més del 90 % de la població total. És un dels factors més importants de la interacció intercomunitària. La majoria dels zanzibaresos és de la branca sunnita de l'islam i són seguidors de l'escola de pensament de l'imam Shafii. Les altres dues branques de l'islam són el kharigism (ibadisme) i el xiisme. No hi ha contradiccions fonamentals entre aquestes branques diferents de l'islam a Zanzíbar i, per tant, no constitueixen cap mena d'obstacle per a la integració intercomunitària. La majoria dels zanzibaresos creuen en la unitat dins de la diversitat i consideren que aquestes diferents branques de l'islam i l'existència d'altres confessions religioses són un factor d'enriquiment i no pas un dèficit. Val la pena observar que l'islam no es va imposar mai per la força a Zanzíbar ni a cap altra de les societats costaneres de l'Àfrica oriental. És una religió que va arribar per mitjà dels dhows i es va desenvolupar a través dels contactes socials i comercials. La costa suahili ha format part del món islàmic des del segle XI. Les primeres ruïnes que es poden identificar com a mesquita es troben a Shanga, i la inscripció coneguda més antiga en una mesquita és una inscripció cúfica a Kizimkazi, al sud de l'illa de Zanzíbar, que data del 1106 dC. Al llarg de tota la seva història, Zanzíbar mai no ha patit la intolerància religiosa en l'àmbit comunitari, ni entre cristians i musulmans, ni entre musulmans de diferent obediència. Tradicionalment, els seguidors dels ibadites i els sunnites tenien menys interacció religiosa, però avui dia, sobretot per a la generació jove, no solen tenir reserves entre ells. Preguen a les mateixes mesquites i fan gairebé tots els oficis religiosos junts.

Alguns zanzibaresos comparen al·legòricament aquesta situació actual a Zanzíbar amb la de les flors, que tenen colors diferents però que, en essència, són de la mateixa naturalesa, continuen sent flors. Molts zanzibaresos també són membres actius de moviments sufís, el turuq (confraria islàmica), és a dir, un grup místic o un grup de representació extàtica. Els dos grups més importants de Zanzíbar són el Shadhiliyya Yashrutti i el Qadiriyya. El primer es va originar a Palestina i el segon es va introduir des de l'Iraq. En aquests ordes religiosos o místics hi participen homes i dones que representen els seus ritus per separat, es troben per a fins de devoció i assisteixen als funerals i altres ritus que tenen a veure amb els seus membres. Aquests ritus consisteixen en invocacions i súpliques que segueixen un ritme determinat amb exercicis respiratoris i físics, i que indueixen el trànsit i la possessió.

Tot i que l'islam i la llengua suahili són el fonament cultural del teixit social de les illes, d'altres religions, com el cristianisme (catòlics i protestants), l'hinduisme, el jainisme, el budisme i el parsisme, i llengües com l'hindi, el gujarati i l'àrab, es van respectar i van coexistir pacíficament. Independentment de les confessions de cadascú, els zanzibaresos sempre han celebrat junts el naixement del profeta Mahoma (Maulid), el Nadal, el naixement del Gran Buda i l'Hindi Diwali. Zanzíbar té una llarga tradició de tolerància religiosa. Val la pena observar que, ara ja fa més d'un segle, Seyyid Said bin Sultan va prohibir als seus súbdits musulmans de matar vaques a les àrees residencials dels hindús, per bé que eren pocs, per deferència a les seves sensibilitats religioses. Les comunitats de totes les confessions religioses tenien llibertat per seguir les pròpies lleis de matrimoni, divorci i herència. El 1860, Seyyid Majid bin Said bin Sultan, un sultà musulmà de Zanzíbar, va donar permís a la missió catòlica romana francesa de Reunió per establir-se al país i fer les seves activitats religioses i humanitàries, com ara construir una església. Menys de dues dècades després, el 1877 Seyyid Barghash bin Said bin Sultan, un altre sultà musulmà de Zanzíbar, va donar permís per construir la catedral anglicana a l'indret del vell mercat d'esclaus i va donar la campana de la torre com a regal. La primera Missió Universitària a l'Àfrica Central (UMCA) es va establir a Zanzíbar per la mateixa època.

Altres apartats:

La llengua