Un poble mariner i comerciant

Geogràficament i culturalment, Zanzíbar pertany a la cadena d'illes que s'estén al llarg de la costa africana de llevant, des de Lamu fins a Comores, on durant molts segles es va anar constituint i prosperant la cultura i la civilització suahili. Aquesta civilització que es va desenvolupar al voltant de les ciutats estat, els ports i les illes, es recolzava sobre les activitats marítimes comercials, que es van dur a terme sobretot entre els pobles dels dos continents de la conca oceànica índica: Àfrica i Àsia. Zanzíbar no tan sols va exercir una funció essencial en el procés de desenvolupament d'aquesta civilització mercantil, sinó que també va constituir un pont humà important entre els dos continents de la conca oceànica índica. En l'època d'esplendor, Zanzíbar es trobava entre una sèrie de ports al llarg de la costa est africana que es van convertir en ciutats estat poderoses gràcies a la riquesa que va aportar el comerç oceànic índic. Eren temps en què es deia que "si toques la flauta a Zanzíbar, tot Àfrica fins als Llacs es posa a ballar".

La història de Zanzíbar va ser escrita sobretot pels vents monsons, que, durant segles, van impulsar els dhows (vaixells de fusta amb vela llatina que encara es fan servir en l'actualitat) d'un continent a l'altre. De novembre a febrer, el monsó del nord-est, el kaskazi, portava mercaders d'Aràbia, Pèrsia i l'Índia amb productes com ara dàtils, oli de balena, alfombres, encens, terrisses, cristalleria i roba, i també porcellana de la Xina. De juny a setembre, el monsó del sud-oest, el kusi, portava vaixells del sud i tornava els altres als seus ports, cap al nord i l'est, travessant l'oceà Índic i enduent-se ivori, pals de mangles, espècies, cocos, tortugues, cauris, closques i, de vegades, esclaus, capturats a l'interior del continent. En el transcurs d'aquestes activitats marítimes, tant asiàtics com africans no tan sols es van unir a través dels vincles comercials i culturals, sinó també dels matrimonis mixtos. Zanzíbar es va desenvolupar en una gran diversitat, en què els emigrants de la península Aràbiga, sobretot d'Oman i Iemen, i els emigrants del golf Pèrsic, sobretot de la província de Shiraz, a l'Iran, es van integrar en la societat zanzibaresa. És interessant destacar que la identitat shirazi s'ha mantingut fins al dia d'avui com un dels components més importants de la identitat suahili zanzibaresa. Un nombre considerable d'indígenes zanzibaresos afirma que són els descendents dels avantpassats de Shiraz, l'antiga capital de Pèrsia. La població del subcontinent indi també va participar molt aviat en aquesta construcció humana. Persones d'altres parts del planeta, tant si en un principi eren invasores com si eren comerciants, també es van integrar en la societat i van acabar formant part de la construcció social, cultural i política que presideix la identitat i el nacionalisme zanzibarès.

Va ser la interacció dels diferents elements de les poblacions -les llengües i els costums, la barreja de sang i idees que es van filtrar en tots els aspectes de la vida- el que va portar al desenvolupament de la identitat i la cultura zanzibareses. Amb totes les seves complexitats, i malgrat les contradiccions socioeconòmiques que prevalen en la societat, Zanzíbar continua sent una de les poques societats d'Àfrica on han pogut cristal·litzar diverses comunitats culturals diferents en una sola cultura integradora. Una cultura que es va anar consolidant per mitjà de la seva unitat lingüística i religiosa.