El vol de les tijeretas

Pels uwes el món es divideix en dues esferes: un món de dalt, sec, lluminós i amb foc, i un món de baix, obscur, humit i buit. Aquestes esferes o firmaments estan identificats i associats amb colors. Vermell i blau constitueixen el món de baix; blanc i groc, el de dalt. El contrast extrem el representen el vermell i el blanc, i de la seva mescla va sorgir el món mitjà, ura; compost per tikaiya (blau) i tawaiya (groc). La vida dels uwes està marcada per una verticalitat que implica cicles de moviments i activitats entre les terres altes i el pie de monte, seguint el moviment del sol durant l'any, que reprodueix els desplaçaments que van originar el món. En ser éssers del món mitjà, els uwes representen i encarnen el delicat equilibri entre els extrems superior i inferior.

La seva tasca és, per tant, mantenir aquest equilibri, i han de propiciar el desenvolupament oportú i correcte dels processos que tenen lloc dintre de l'univers [...] Si aquest equilibri es trenqués, sobrevindria una situació inversa a l'ordre; el vermell es mouria cap amunt i envairia el blanc, i això significaria la fi de l'univers. (Osborn, 1995)

En els últims anys i atesa l'ocupació de les terres dels uwes per part dels colons, la pèrdua de les terres baixes ha anat limitant les possibilitats d'aquesta verticalitat. En la cosmovisió uwa, el vol de les tijeretas és un exemple paradigmàtic de l'harmonia del moviment vertical. Si bé aquests ocells no s'han identificat plenament, s'utilitza el terme genèric de tijeretas a causa del seu rígid patró de migració. Les tijeretas van en parells i reben els noms de: kwenotha, erata, uwa i bagshowa. D'acord amb els uwes, el vol de les tijeretas significa el cant per excel·lència de la procreació, que es distribueix entre les terres altes i les baixes, segons la mida i la velocitat de tots els animals.
Els més grans i ràpids van a les terres altes, mentre que els més petits i lents van a les baixes. Per ells l'equació és: alta = gran = ràpid; baixa = petit = lent. Amb els seus cants, els uwes busquen classificar els éssers segons el seu hàbitat. Els llocs per on es mouen i viatgen, els cims de les muntanyes i els punts de la ruta, es numeren i s'anomenen en els cants, com en el de les tijeretas:

Volen cap a l'oest, pujant les muntanyes pel curs de rius i canyades. Les tijeretas volen cap a l'oest, a Shioma, després volen per baix de tornada a l'est, des d'on tornen a començar. Quan són a baix, el germà de la seva mare, Kanwara, els diu que han de deixar de volar i assentar-se a la terra per procrear. Així que les recompensa donant-los marques distintives, que són la seva riquesa-fertilitat (raiya). També els dóna akwa perquè puguin tornar a volar quan vulguin, encara que s'hagin assentat a la terra a procrear. Fins a quatre vegades, les tijeretas volen d'est a oest; ho fan cada cop més amunt, a mesura que prenen força i les seves ales creixen. Canten mentre volen. En el quart vol, sobre els alts espadats, aterren i mengen. Llavors han de quedar-se en el món del mig per procrear.

La cultura agrícola

Les comunitats uwes són fonamentalment agricultores; exploten estacionalment tres zones geogràfiques diferents: terres baixes, pie de monte i muntanya; per la qual cosa han de canviar d'habitatge tres cops l'any, seguint el moviment del sol. Aquests moviments muntanya amunt i muntanya avall tenen un caràcter religiós, i sembla que són una manera de buscar distanciament entre els diferents éssers vius. Els kubaruwa, o éssers del món de baix, i el Sol, que pertany al món de dalt, han de moure's en direccions oposades i habitar en diferents ambients per harmonitzar la vida i equilibrar-la. Segons Osborn, "la gent es mou contínuament en direcció contrària a la del desplaçament del sol, per evitar que el sol els robi la seva mortalitat, la qual cosa produiria, inevitablement, la mort".

Els períodes de sembra i collita uwes trenquen amb la tradició agrícola de la resta de Colòmbia. Podria dir-se que fan un desafiament permanent a la naturalesa i als seus canvis climàtics, aconseguint regular les seves pràctiques agrícoles en funció de les dues grans cerimònies base de la seva cultura: l'aya i el reowa. Sobre les terres baixes i en el pie de monte cultiven la coca, la iuca i el blat de moro, cacen i pesquen. En les terres de la muntanya només cultiven blat de moro i cacen. El blat de moro i la nou kara són l'element bàsic de les seves celebracions religioses i de la seva nutrició.

Els mètodes agrícoles dels uwes són exemplars quant a la cura i la protecció de la terra. Els cicles de cultiu rotatiu són de quatre anys d'ús continu i dotze de descans, al termini dels quals preparen la terra tallant els arbres petits i plantes, picant-los en petits trossos perquè es podreixin o es descomponguin en el sòl durant tres mesos. Mai no retiren les arrels, els troncs d'arbres o les pedres, i tampoc no fan cremes. Al cap dels tres mesos tallen novament la vegetació que ha nascut i enmig dels materials en descomposició sembren les llavors. Una parcel·la és sembrada inicialment amb blat de moro en la seva totalitat, però a partir de les sembres següents es combina blat de moro i arrels (raicero o kethtuma), tubèrculs (iuca, torana), hortalisses (guascas, ortiga ukara), plàtans, alvocat, pinya, moniato. Les llavors són tractades amb molta cura, se'n vigila el grau de maduresa i el moment precís per recol·lectar-les, amb la finalitat d'obtenir bones collites.

El territori uwa compleix una funció ecològica i social, i és un model de desenvolupament sostenible. Els boscos tropicals andins que avui es conserven (particularment on hi ha comunitats uwes), i els sistemes de producció tradicional (com l'agricultura dintre del bosc basada en la tumba-pudre, la caça, la pesca i la collita dels fruits del bosc), mereixen ser estudiats a fons per tal de ser més ben entesos. També han de ser protegits com a model de desenvolupament sostenible a Colòmbia i al món.