Temps difícils

L'albada del segle XVIII va presenciar la incursió al territori uwa de missioners cristians que evangelitzaren les dones i els infants en els internats de les missions. Això provocà la dispersió, el mestissatge i el descens de la població. Els primers testimonis dels missioners sobre els uwes són un viu reflex de la seva empresa per assimilar les comunitats indígenes a una cultura aliena. "Précianse de muy entendidos estos brutos", escrivia el missioner Juan Rivero al segle XVIII, "y aún de más entendimiento que los blancos; dicen que habiendo Dios criado al mundo, y repartiendo sus dones a todas las gentes, les dio a los blancos la riqueza, a los tunebos, entendimiento".

Des del 1923, s'han establert diverses missions evangelitzadores al territori uwa que practiquen el rapte de criatures, el treball forçat per als homes, la prohibició de la cultura i el maltractament de les autoritats tradicionals. La seva influència ha transformat el règim del parentiu i de la propietat de la terra.

D'altra banda, des del 1948 la violència política a Colòmbia va empènyer milers de camperols de diferents parts del país a endinsar-se en els territoris uwes del Sarare. A més, entre 1969 i 1977, el govern va desenvolupar un pla de colonització d'aquesta mateixa regió, les conseqüències de la qual foren la reducció i la fragmentació del territori uwa, la desarticulació de diverses comunitats, la disminució dels seus recursos naturals i de la disponibilitat d'aliments, la reducció de la població a causa de l'extermini físic (com va succeir amb la comunitat Pedraza ubicada en les valls del riu Arauca), l'aculturació i el mestissatge.