{ Dossier dels Uwes de Cultures del Món }


	Introducció La "gent intel·ligent que sap parlar", o uwa, anomenada també tunebos, és un poble amerindi de llengua txibtxa que viu al nord-est de Colòmbia, en les proximitats de la Sierra Nevada del Cocuy (entre els departaments de Santander, Nord de Santander, Boyacá, Arauca i Casanare). Dels vuit clans uwes que existien a principis del segle XX, avui només en queden tres: kubaruwua (cobaria), tagrinuwa (tegria) i kaibaká (bokota), que estan integrats per diverses comunitats. La població actual és de prop de 7.500 persones, que corresponen a un total de 822 famílies. El territori ancestral uwa tenia no menys d'1.400.000 hectàrees, però des de l'arribada dels europeus al Nou Món els uwes varen anar perdent les seves terres. El conquistador Hernán Pérez de Quesada obrí el camí de la colonització de la regió amb l'establiment d'encomiendas com la de Chita, el 1549, on se sotmetien les comunitats al treball servil. Els uwes es varen resistir a aquestes estructures socials fugint a les zones boscoses o suïcidant-se col·lectivament. Precisament, en els últims anys, l'amenaça d'utilitzar aquesta última pràctica davant les intencions d'una multinacional d'extraure petroli en els seus territoris els ha portat a les pàgines dels diaris de mig món. I és que per als uwes, les seves terres són quelcom més que matèries primeres: són el lloc des d'on despleguen la seva cultura. La concepció de la mateixa terra com a origen i mare ha produït una saviesa ecològica excepcional i, associada amb aquesta, una gran concentració de mites cantats; valors i pràctiques que emanen de la seva visió cosmocèntrica de la realitat. En paraules de l'antropòloga Ann Osborn, que va conviure durant anys amb aquest poble: "Ningú no podria evitar impressionar-se amb els kubaruwua, els seus cants i rituals durant tota la nit, la manera com planegen amb cura tot allò que fan, el seu consistent treball segons horari i pautes, els seus continus canvis de residència pujant i baixant per la carena i la seva preocupació per la conservació de les seves terres i els seus costums". Avui dia, els uwes ens criden l'atenció especialment per la seva manera d'entendre el món com un lloc fràgil que pot perdre l'equilibri fàcilment i ens pot afectar a tots. D'aquí que la seva tasca com a poble sigui la de mantenir l'equilibri de l'origen amb diversos ritus, en els mateixos mètodes agrícoles, i en els cants.