Tècniques per criar i augmentar la biodiversitat

En un any sec se sembra en les fondalades, i els solcs es fan en sentit diagonal al pendent del terreny, de tal manera que l'escassa pluja que caigui pugui ser retinguda i usada millor. En canvi, per un any plujós se sembra a les vessants, i els solcs segueixen el pendent del terreny d'acord amb un sistema anomenat huaccho amb solcs curts i alternats, amb l'objecte que el sòl no sofreixi erosió provocada per l'excés de pluges, i que tampoc l'aigua no s'estanqui formant microclimes humits, que poden afavorir l'augment del grau d'incidència i severitat de malalties.

En cada chacra es cria una diversitat d'espècies, varietats i ecotipus de plantes, per enriquir l'heterogeneïtat genètica i ampliar la base genètica dels cultius, a fi que puguin conversar amb la diversitat i la variabilitat del sòl i, sobretot, el clima andí. El camperol sap prou bé que, amb la diversitat i variabilitat del clima, es conversa mitjançant una diversitat i una variabilitat de plantes. De manera conscient, en cada moment i circumstància, tracta d'augmentar la diversitat de les seves plantes de cultiu, i per assolir aquesta finalitat, aconsegueix i prova contínuament noves varietats i/o ecotipus. És un consumat "enamorador" i "provador" de plantes, i ho fa sense obligar la nova llavor a acostumar-se per força a la terra. S'accepta que una llavor, si no "s'hi acostuma, s'allunyi".

La gran variabilitat del clima, associada a les característiques del relleu de la geografia andina enclavat en plena zona equatorial del planeta, fa que els Andes tinguin una variada i densa ecologia que afavoreix les mutacions, les hibridacions naturals i el manteniment de la diversitat genètica de les comunitats de plantes i animals que les habiten, però aquestes característiques de l'ambient natural andí no són cap raó suficient per explicar la gran riquesa d'espècies i de formes cultivades que cria el camperol. La cultura andina cria, amb dedicació i cura, la diversitat en els seus cultius i és gràcies a aquesta peculiar manera de ser de l'andí, d'ara i de sempre, que els Andes són considerats un dels llocs més rics, tant en nombre d'espècies cultivades com en varietats de cada espècie.

El camperol cria l'heterogeneïtat genètica en els seus cultius per ampliar-ne la base i d'aquesta manera "sintonitzar" millor amb la variabilitat del clima. Per altra part, per obtenir collites en el divers i variable clima andí, el camperol també té un ampli repertori de diverses i variades estratègies, com ara la sembra d'una "associació mescla" de cada cultiu, en diferents espais o altures i en diversos moments; o la rotació de conreus que inclou períodes de descans fins a deu anys, que a més de restituir la fertilitat del sòl, és una de les millors maneres d'abaixar els nivells d'incidència de certes malalties i plagues.

El camperol no només cria sòl, aigua, microclima i plantes, sinó que també cria animals. Els pastors consideren els seus animals com els seus germans, fills i pares. Aquesta actitud es manifesta més en les llames i alpaques, que són animals sagrats. Tots els integrants de l'ayllu, tant si es tracta d'astres, de muntanyes, de llacunes, de rius, de plantes com d'animals silvestres i cultivats, inclosos les runes i les pedres..., tots crien i es deixen criar per tots en un ambient d'alegria i de respecte mutu. El quadre número 2 pretén resumir i presentar de manera seqüencial alguns dels múltiples sabers que utilitza el camperol andí en la criança de la diversitat a la chacra, de manera que aquesta criança sintonitzi amb la diversitat, la densitat, la variabilitat i el caràcter cíclic del clima andí.

Quadre número 2

Característiques de la criança de l'heterogeneïtat a la chacra andina

1. Conversa contínua amb el clima i el sòl mitjançant els senyals:1.1. Senyals del clima (exemples):1.1.1. Astres: el Sol, la Lluna, les constel·lacions andines com el suchu (les Plèyades).1.1.2. Plantes: el moment i l'abundància de la floració del sankay (a Vinchos, Ayacucho), oluypiña (a Conima, Puno), tamia tucto (a Chetilla, Cajamarca).1.1.3. Animals: canvi en el color de la pell del janpato (el gripau), el cant del chilliku (el grill), l'udol de l'atoq (la guineu).1.1.4. Meteors: el color del celatge, la direcció i el color dels vents, la presència de l'arc de Sant Martí.1.1.5. Els somnis.1.2. Senyals del sòl: a la comunitat de Chetilla, apareix a la chacra la planta silvestre chupika kewa en el moment que el sòl demana descans. Quan un sòl en descans demana cultiu, hi apareixen determinades gramínies silvestres.

2. Diversos tipus de criança del sòl d'acord amb la conversa amb el clima:2.1. En un any amb poques pluges, Usyai wata, s'augmenta l'àrea sembrada en les parts altes, és a dir "pugen els cultius" i la direcció dels solcs es fa diagonalment al sentit del pendent del sòl.2.2. En un any plujós, Puquy wata, s'incrementa l'àrea sembrada en les parts baixes, "baixen els cultius" i el sentit dels solcs segueix el pendent del terreny. En aquest cas, es fan solcs curts i alternats (sistema huaccho).

3. Diverses maneres de criar les plantes a la chacra:3.1. Mitjançant un enriquiment de l'heterogeneïtat genètica de plantes:3.1.1. Sembrant en la mateixa chacra una mescla de varietats de cada espècie cultivada, com ara la mescla de varietats de patata, així es propicia més variabilitat genètica intraespecífica.3.1.2. Sembrant en una chacra "associacions de cultius", com ara la sembra en franges amb mescles de varietats de blat de moro, alternades amb fileres (shaiguas) de mescles d'ecotipus de quinoa. Se n'augmenta la variabilitat interespecífica.3.2. Mitjançant una àmplia gamma de sabers per sembrar en múltiples chacres disperses i situades a diferentes altures i en diversos moments.3.2.1. Sembres a diferents altures.3.2.2. Sembres en diferents moments.

4. Diverses maneres de criar els animals que es complementen amb les pràctiques agrícoles mitjançant un pastoreig rotatiu i vertical en diverses regions naturals. Exemples: A Qarangay, el bestiar "puja" de la regió quítxua a la regió de les pastures naturals o Puna en l'estació plujosa i càlida de l'any (Puquy uku) i "baixa" novament a la regió suni i quítxua durant l'Usyai uku (estació seca i freda). A més, els fems del bestiar constitueixen la principal font de l'adob de les chacres.

5. Diversos sabers per al processament, l'emmagatzematge, la conservació i l'ús dels productes collits:5.1. D'origen vegetal (exemples):5.1.1. Deshidratació de tubèrculs.5.1.2. Desamargament de grans com ara el tarwi i la quinoa.5.2. D'origen animal, com ara, per exemple, la deshidratació de la carn de llama per a l'elaboració del charqui.6. Contínua conversa i reciprocitat entre els parents dins de l'ayllu andí, la qual cosa conforma una organicitat que facilita la criança de la chacra, mitjançant pràctiques d'ajuda mútua, com ara, per exemple, l'ayni, la minka. Aquesta ajuda es realitza en un ambient de festa, amb alegria i sempre demanant permís als Wakes o deïtats andines.