La criança de la vida al món andí

La natura andina

La natura andina es caracteritza per la seva gran heterogeneïtat, determinada principalment per la presència, en plena zona tropical del planeta, de la serralada dels Andes i les seves neus perpètues. Els Andes centrals són les muntanyes més altes del tròpic, on conreus com les patates amargues i animals com les llames i les alpaques es troben fins a quatre mil metres d'altura. La variabilitat i densitat de la natura andina també la comparteixen els climes i els sòls, que, a la vegada, contribueixen a enriquir l'heterogeneïtat de plantes i animals que habiten als Andes.

El clima és un dels elements d'aquesta peculiar natura que més influeix en el desenvolupament de la vida a la zona. No només és divers i dens, sinó que a més es presenta molt variable, tant a través dels mesos com dels anys. Són freqüents els períodes de sequera, gelades i calamarsa i d'excés de pluges. Com que els andins coneixen aquesta manera de ser del clima, no els causa cap sorpresa la presència d'un any catalogat com a "sec" o un altre de "molt plujós". Tenen un conjunt de sabers que els permeten "conversar" amb qualsevol tipus de clima, de tal manera que obtenen collites per sobreviure fins i tot en els anys de més dificultats climàtiques.

El sòl és un altre element important. Les estadístiques oficials diuen que el sòl agrícola és el recurs més escàs del país (menys del 6 % de la superfície territorial pot ser aprofitada amb finalitats agrícoles). A això s'ha de sumar l'accidentada geografia dels Andes, que només permet la sembra de cultius en petites parcel·les, amb sòls poc profunds situats a diferents altures de la serralada i en les vessants amb pendents pronunciades i, per tant, exposades a l'erosió hídrica. El camperol va entendre que el sòl era limitat, d'aquí que el "criés" construint andanes i terrasses. Per altra part, el relleu accidentat i la variabilitat del clima fan que els sòls, fins i tot d'una mateixa regió i encara d'una chacra, siguin diversos. Aquesta diversitat és criada també pel camperol, que la incrementa de manera conscient per tal que en espais relativament propers tingui diverses classes de sòls; és a dir, que pugui disposar de chacres cadascuna de les quals tingui una clase de sòl diferent.

El camperol andí cria la diversitat, propicia la variabilitat i augmenta la densitat, no només del sòl, sinó també del microclima de la chacra i, en general, de tot el paisatge. La cultura andina és la cultura de la criança de l'heterogeneïtat a partir de la chacra.

L'heterogeneïtat de la chacra

La chacra és l'extensió de terra on el camperol cria les plantes amb cura i respecte, envers el sòl, l'aigua, el microclima i els animals. En un sentit ampli, chacra és tot allò que es cria, d'aquí que molts indígenes dels Andes diguin que la llama és una chacra que camina i de la qual cultiven la llana. Des de la cultura andina, nosaltres mateixos som la chacra dels wakas o deïtats que ens cuiden, ens ensenyen i ens acompanyen. La ciència d'Occident, a una part d'aquesta criança l'anomena agricultura, i diu que es va iniciar en les valls interandines al voltant de vuit mil anys abans de la nostra era, a partir de la domesticació de plantes.

Als Andes centrals, l'agricultura va néixer amb la criança de la chacra. Hi ha evidències que fou un dels quatre centres d'origen primari de l'agricultura a nivell mundial, on, de manera independent i sense cap mena d'influència d'enlloc, es va iniciar l'agricultura. De la mateixa manera succeí a l'Amèrica Central (Guatemala i Mèxic), a Indoxina (Tailàndia, Birmània i Laos) i al Pròxim Orient i l'Àfrica (Turquia, Iran, Afganistan i les muntanyes d'Etiòpia i Somàlia de l'Àfrica). D'aquests llocs es va estendre a uns altres, ara coneguts com a "centres d'origen secundari".

Per comprendre què significa pel camperol andí aquesta criança, és necessari que hi hagi certa empatia, cal que ens posem en el seu lloc, partint de la manera com ell veu, sent i viu la seva realitat i ressaltant els conceptes d'ayllu (unitat social constituïda per famílies residents a la mateixa localitat i regida per un alcalde), chacra i Pacha.

Pacha és un conjunt de temps o espai, era, món, cosmos. Tot és Pacha: les estrelles, les pedres, les plantes, els rius, els animals, els éssers humans vius i morts. La Pachamama també es refereix, de manera més específica, a la terra que ens brinda els seus fruits, la que ens cria com ho fa una mare amb els seus fills i en reciprocitat se l'estima i respecta. Com diu un camperol de la Sierra: "Todo, todos son los hijos. Yo mismo soy hijo de mis padres que en paz descansen, pero también soy hijo de la Pachamama [...] de la papa, el olluco, el maíz". Abans d'iniciar qualsevol tasca agrícola, es demana permís a la Pachamama: "Para abrir una chacra tengo que pedir permiso a la Pachamama para que me deje labrar ese suelo [...] Además de ofrecer coca y traguito le digo que [...] ese suelo cultivaré con cariño, sin maltratar y los frutos que ella me dé comeremos todos [...]". [nota 2]

Els camperols de Conima-Puno fan un pagament per a la preparació de les terres que anomenen, en l'idioma aimara, Qhollitaki mayt'asiña. Dipositen una petita quantitat de coca a la Pachamama, Chillt'asiña o K'intt'asiña, dient: "Pachamama santa tierra nos vas a perdonar, me vas a disculpar [...] diciendo la besamos de rodillas [...]" [nota 3]. D'aquests testimonis, se'n pot deduir un profund respecte i una forta estimació cap a la Pachamama, que se sent també cap a les serralades que envolten els camps i que es consideren com els protectors de l'ayllu, són els que acompanyen, ensenyen, aconsellen. En quítxua se'ls denomina Taita Urqu, Taita Huamani, Apu; i en aimara, Achachila, Uywiri, Llaullani, Mallku-Marani. Segons un camperol quítxua: "[…] a los Urqus y a la Pachamama no debemos olvidar [...] hay que recordar siempre [...] ellos son los patrones de nuestra kancha [corral on es crien els animals] y de la chacra". [nota 4]

L'expressió camperola chacra sunqulla ('la chacra és el meu cor') es pot entendre com la màxima expressió de l'estimació cap a la chacra on es crien els cultius (o kawsay en quítxua, que significa 'vida', 'viure'). A més, aquesta criança no només la fa l'home, sinó que també hi participen els Wakes, la natura, els runes o éssers humans; d'aquí que els productes de la chacra siguin de tots i per a totes les comunitats de l'ayllu andí. La chacra és, a més, un lloc on es treballa en un ambient de festa. Quan hi ha un ayni o minga (ajuda mútua entre famílies) es fa amb música, es balla i es menja bé. La feina es fa alegrement.

La chacra no es treballa en qualsevol temps. Per netejar, preparar, sembrar i fer la collita al camp s'espera que la Lluna "maduri" d'acord amb el ritme de la vida del Pacha (végis el quadre 1 pel nombre de llunes en que es "conversa"). El període de descans comença des de la lluna plena fins al jiwir phaj'si. Això no vol dir que en aquest període no es faci res, sinó que s'aprofita per realitzar les tasques de la casa: es teixeix, s'arreglen les eines de llaurar, les closes de les chacres, etc. Per jairi o lluna nova comencen novament els treballs agrícoles i ramaders. Les labors de sembra de cultius com ara la patata es realitzen després de wawa phaj'si fins a wila laka, un dia abans de lluna plena, i especialment en jaip'u sunaje, quart creixent.

Quadre número 1

Als Andes tota la vida gira al voltant de la criança de la chacra, d'aquí que es digui que la cultura andina és agrocèntrica. Totes les activitats de la chacra, com ara sembrar, desherbar, collir i emmagatzemar, transformar i consumir els productes de la collita són activitats rituals. Però el camperol no adora els Wakes com a éssers suprems, sinó que hi conversa d'igual a igual. Reconeix que els Wakes, com ell, són incomplets, que poden fallar, i en aquesta mateixa situació consideren el Déu cristià, la Verge i els sants, que els han incorporat a la seva cultura sense cap problema, com uns Wakes més. Trobaríem diversos exemples i testimonis d'aquesta situació: en alguns pobles, quan es presenten períodes de sequera perllongada, es treu en processó el sant patró del poble perquè faci ploure. Si no compleix, se'l fueteja.

La criança de la chacra es realitza d'acord amb una contínua conversa i reciprocitat amb els integrants de l'ayllu del Pacha local, a través dels senyals; que poden ser astres, plantes, animals silvestres, meteors i altres fenòmens físics, com també els somnis. Existeixen senyals per conversar amb el clima i d'altres per conversar amb el sòl.

Senyals del clima i el sòl

A part de la Lluna, que, com ja s'ha comentat, "diu" quan cal fer o no fer una chacra, els camperols andins es fixen en el sòl. El sòl informa sobre les condicions de fred i sequedat de l'Usyai uku, quan s'accentuaran (solstici de juny) o quan s'accentuarà la intensitat de les pluges (solstici de desembre) per poder criar més els cultius. S'observa l'aparició, el color i la intensitat amb què es presenten certs meteors o fenòmens meteorològics, com ara el vent, el celatge, l'arc de Sant Martí, el raig, la calamarsada, les gelades i el sabor de les pluges. La brillantor de les estrelles que conformen la constel·lació de les Plèyades, o la de la Chacata o Creu Andina, també ens "informa" sobre les condicions del clima, així com la floració més o menys intensa de certes plantes silvestres en el mes d'agost.

Un altre senyal del clima són els animals silvestres. S'observa el color de la pell dels gripaus i de les colobres: si el color és més fosc del normal, s'espera un any plujós i si és més clar, un any amb pluges escasses. S'observa també la presència i la direcció del vol de certes aus, el lloc on ponen els ous, el nombre d'aquests, la presència o absència de certs peixos, s'escolta amb molta atenció la manera com udola la guineu, el cant del grill, el rauc del gripau, i es té en compte la presència, la mida i el nombre de certs insectes com ara les formigues.

Els andins també tenen senyals que indiquen les condicions dels sòls dels seus cultius. A la comunitat de Chetilla (Cajamarca), quan en una chacra augmenta la presència de la planta silvestre denominada Chupika kewa, és el moment en què el sòl demana descans. Quan en un sòl en descans augmenten determinades gramínies silvestres, és el moment en que el sòl demana novament ser sembrat. Per altra part, existeixen plantes que ens "diuen" que els sòls on creixen són apropiats per fer-hi segons quin cultiu. En la comunitat de Quispillacta (Ayacucho), la gramínia saylla és el senyal del blat de moro, mentre que l'arbust tankar és el senyal de la patata.

També es prenen en compte els somnis com a senyals del clima. En la comunitat de Conima (Puno), quan un camperol somia que està encenent una espelma o que està atiant el foc, això és senyal d'un any sec (Lupi mara), amb forta incidència de períodes de sequera. Aquests exemples dels senyals del clima ens donen una idea de la riquesa de sabers que té el camperol andí per "preveure" el clima amb el qual "conversaran" els seus cultius. No considera un sol senyal sinó molts, que són llegits contínuament en diferents moments i llocs. Aquestes lectures són socialitzades en les fires, en les festes patronals i, sobretot, en les peregrinacions andines.

Altres temes:

Tècniques per criar i augmentar la biodiversitat