Present i futur dels pobles "pigmeus"

És molt arriscat fer un diagnòstic -i encara més un pronòstic- sobre una població tan dispersa i encara tan poc coneguda com els "pigmeus". Avui en dia la seva presència es constata a sis estats africans: Congo, República Democràtica del Congo, Ruanda, República Centreafricana, Camerun, Gabon i Guinea Equatorial. En tots aquests països el bosc tropical retrocedeix. A l'explotació de la fusta s'hi ha d'afegir l'avenç demogràfic de grups humans fins ara aliens a la selva, que expandeixen l'agricultura en detriment de la vegetació autòctona. Un procés de desforestació que ha d'afectar, per força, un sistema social organitzat al voltant d'aquest entorn ecològic. A totes bandes es constata un progressiu abandonament de la vida dels caçadors recol·lectors. En moltes regions, els campaments nòmades sovintegen amb uns altres d'estables, i només s'hi practica la cacera estacional. Molt sovint, també, el sedentarisme ha provocat greus abusos, amb "pigmeus" més sotmesos que mai als seus veïns bantus. Però totes les societats canvien, abans o després, i els canvis comporten friccions inevitables. El drama no és aquest.

Tenen els "pigmeus" alguna opció per escollir el seu nou règim de vida? La resposta és negativa. La concepció del món dels "pigmeus" és un prodigi d'originalitat. La concepció de la reciprocitat, del cos, de la sexualitat, de l'espai o del temps, per citar-ne només uns quants aspectes. Tot això desapareixerà amb la selva. I a canvi d'un univers tan genuí, els "pigmeus" es veuen abocats a entrar en el nostre per la part més nefasta. D'un món autònom i genuí se'ls trasllada a les pitjors clavegueres del Tercer Món. La qüestió no és saber si els "pigmeus" podran sobreviure en aquest nou entorn, infinitament més cruel que la selva. La qüestió és si nosaltres podrem entendre'ns quan ja no ens sigui possible contrastar-nos amb ells.