Situació actual i perspectives de futur

La societat naga d'avui dia, on el que és modern i el que és tradicional es confonen dins d'una unitat indissociable, difereix força d'aquella que fou descrita pels britànics fins a la independència de l'Índia el 1947, quan la regió estava governada per un comissari adjunt a la capital Kohima, un oficial a Mokokchung i un petit nombre de comissaris i soldats dels Fusellers d'Assam. El contacte amb les planes s'hi ha incrementat, la religió cristiana protestant s'hi ha estès de manera important, i s'ha introduït un nou sistema polític en gran part del territori naga. La millora en les comunicacions hi ha introduït nous béns de consum, amb la qual cosa s'han desplaçat els objectes i els vestits tradicionals; però encara hi ha canvis més profunds, com ara la introducció d'un cert individualisme que sembla reemplaçar l'antic esperit comunitari, i un cert menyspreu pels treballs de la terra en una cultura que ha estat essencialment agrocèntrica.

També és cert, però, que tots aquests canvis han acabat produint una certa revifalla de la cultura naga. Afegit al reclam de drets polítics, hi ha un interès dels més joves per conservar la seva llengua, la seva música, els seus vestits i les seves danses tradicionals. En definitiva, un reflux cap al que és propi sense veure-ho com quelcom contradictori d'allò que arriba del món exterior. Una actitud que segurament deu molt a l'esperit d'autosuficiència i a la dignitat d'aquest poble. En certa mesura, la intensitat dels canvis externs han permès que els nagues passessin de ser un poble format per diferents grups aïllats i en estat de guerra contínua els uns amb els altres, a esdevenir una cultura cada cop més unida i conscient de la seva identitat ètnica com a diferència enriquidora davant el món.

Un primer aspecte que cal tenir en compte a l'hora de valorar l'impacte dels processos de globalització actuals en la cultura naga és la diferència entre les comunitats nagues que es troben dins l'Estat indi de Nagaland i aquelles que són disperses per la Xina i Myanmar, que retenen trets més tradicionals. Sobretot des dels anys seixanta, Nagaland està inmers en un procés intens i ràpid de modernització econòmica i social que té conseqüències ambivalents. S'hi han fet grans inversions per portar-hi aigua potable, llum i per construir-hi carreteres. El creixement demogràfic hi ha estat important, si bé les xifres inclouen un gran nombre d'immigrants no nagues. Les ciutats han crescut ràpidament, i no sempre per bé: per primer cop hi han aparegut l'atur i les drogues. L'Estat indi reconeix els consells dels pobles d'exercir el dret comunitari naga, però també ofereix la possibilitat de recórrer al sistema judicial nacional.

Una bona part de la seva població treballa en els sectors públic i comercial, i l'elaboració d'objectes tradicionals ha donat pas a la creació d'una indústria artesanal per suplir la demanda del món occidental -d'aquí ve que avui ja sigui quasi impossible d'identificar els diferents grups i persones a partir dels seus trets distintius (la roba i els colors, entre d'altres).

L'exèrcit indi és, probablement, la cara menys agradable d'aquest desenvolupament. Hi ha testimonis i proves de greus violacions als drets humans a partir de la dècada de 1950 i fins a la treva de final de la de 1990, sobretot amb l'excusa de combatre la guerrilla independentista: fustigaments, empresonaments sense judici, crema de poblats i matances de civils. La presència de l'exèrcit, afegida a la influència política, econòmica i cultural dels nouvinguts, ha despertat un sentiment de malestar en bona part de la població, que veu com l'Índia ha reemplaçat el Regne Unit com a metròpoli colonitzadora.

Si bé els britànics només varen colonitzar una part del territori naga, des de llavors i en benefici d'altres, als nagues se'ls ha negat la construcció d'una nació moderna. En l'època de les descolonitzacions que va seguir la Segona Guerra Mundial, sectors nagues organitzats varen començar el reclam del dret a l'autodeterminació. Fins avui, la guerra de guerrilles encapçalada pel Consell Nacional Socialista de Nagaland, s'ha combinat amb diversos esforços diplomàtics que donaren fruit, el 1997, a un alto el foc i a l'inici de converses de pau. Un procés no exempt de crisis ni d'involucions, però que continua fins avui alimentant les esperances d'un futur en pau.

Certament, un cert tarannà individualista ha produït una disminució de les activitats i els rituals comunals, si bé el canvi més fort ha estat el rebuig a les creences animistes tradicionals. Des de la colonització europea, les esglésies evangèliques baptistes varen dur a terme una activitat força agressiva per tal de fer desaparèixer les creences autòctones, considerades incompatibles amb la religió cristiana. Avui dia, al voltant d'un 90 % de la població naga és cristiana, però també és veritat que es tracta d'un canvi més complicat que un mer traspàs en massa cap a un nou sistema de creences. Es pot dir que s'ha arribat a un estat de síntesi o sincretisme, i moltes vegades no es veu cap contradicció en el fet d'adoptar les dues visions del món.

Hi ha persones acomodades que continuen oferint festes de mèrit, però ara es fan coincidir amb les festes de Nadal o amb altres dates del calendari cristià. També hi ha una continuïtat en els festivals dels cicles agraris, que són celebrats tant pels cristians com pels animistes. Més que una pèrdua, hi ha hagut una transformació de diverses funcions tradicionals, com és el cas dels morungs. Si bé és cert que aquesta institució sembla que ha perdut pes dins la societat naga, han nascut moltes associacions cíviques que poden reemplaçar-la tot exercint una funció similar.