Un sistema de llogarrets sobirans i democràtics

Una de les coses que més varen sobtar dels nagues als colonitzadors britànics fou els llogarrets on aquells vivien, que, tot i les seves petites dimensions, funcionaven com a autèntics estats independents. Cada poblat era sobirà dins les seves fronteres i, fins i tot dintre d'aquestes, se'n podien diferenciar diversos districtes electorals o khels, amb els seus propis caps. Tots es mantenien units generalment per un dirigent que ocupava el lloc de cabdill de poblat, ja fos de manera hereditària o per elecció, i era sovint la persona més acomodada i més valenta en les caceres de caps. Tenia el deure d'assegurar el benestar del seu poble. S'havia destacat en la defensa dels atacs d'altres poblats, ajudava els més pobres i oferia festes comunitàries. A canvi, rebia l'obediència dels pobladors i gaudia de certs privilegis: Se li construïa una casa, tastava la primera cervesa d'arròs i obtenia una porció per cada animal sacrificat durant les festes o després de les expedicions de cacera.

Però la cultura naga no és homogènia, i l'organització política no en constitueix cap excepció. Encara avui mostra un model variat que va des d'un sistema pròxim a una dictadura fins a l'extrema democràcia, descentralitzada i directa. Entre els semes i els changs hi ha un sistema de prefectures hereditàries; els konyaks són governats per caps molt poderosos, els anomenats anghs, i els aos tenen consells d'ancians que representen els principals grups familiars del poblat. Per altra part, els angamis, els lothes, els rengmes i d'altres són de tarannà molt democràtic.

També és cert, però, que aquesta democràcia està teixida amb fibres complexes i sovint ambivalents, impregnades de valors i pràctiques jeràrquiques que són l'expressió d'una cultura fortament patriarcal. En la societat tenyimia, terme que abraça les tribus germanes dels angamis, els rengmes, els liangmais, els maos, els pochurys i els chakhesangs (amb un llenguatge i unes pràctiques culturals comunes), l'estructura del clan és molt important, ja que és l'òrgan capacitat per arreglar totes les disputes importants de la comunitat i funciona com una unitat de responsabilitat col·lectiva. Es pot dir que té una funció administrativa, executiva i judicial alhora. La resolució de disputes involucra extensos debats verbals on guanya l'orador més hàbil; d'aquí que les capacitats oratòries siguin tan importants. Però en el cas que la culpa d'aquell qui ha ofès s'estableixi clarament, no hi ha discussió i l'execució de la llei consuetudinària és immediata. [nota 4]

Per sobre del clan només hi ha el Consell d'Ancians del Poblat, que tracta les disputes entre els clans i entre els pobles. Certament, els ancians ocupen una posició privilegiada: la cultura dicta que han de ser respectats i obeïts, i arriben a ser els "guardians de la terra" en una societat eminentment agrícola on tot gira al voltant de la terra i els seus fruits. A la vegada, els ancians són guiats per un sistema molt elaborat de lleis consuetudinàries que regulen quasi totes les accions, incloses les accidentals.

La responsabilitat més gran dels ancians és la d'evitar que la comunitat es desintegri, tasca que comença per l'educació dels més joves. Després de completar els ritus d'iniciació, el jovent és apartat de la protecció materna i s'ha d'incorporar a un "grup d'edat" de la comunitat. En endavant, viu en un dormitori, ja sigui d'homes o de dones (anomenat morung), on l'ancià o l'anciana que actua com a parent per al grup d'edat l'educa en el camí de la tribu. L'home o la dona jove ho aprèn tot respecte a les lleis consuetudinàries i com cal viure en la comunitat de manera responsable. D'aquesta manera, adquireix un sentiment de pertinença que assegura la continuació dels costums tribals i la mateixa unió del poblat.

Altres apartats:

• Els morungs
  Estratificació social
  Igualitaristes de les muntanyes