La Confederació Iroquesa

La nació mohawk forma part de la Confederació Iroquesa, constituïda a més per les nacions onondaga, seneca, oneida, cayuga i tuscarora. Aquesta confederació data dels segles XII-XIII i es constitueix a partir de la Gran Llei de la Pau, que en fixa els elements constitutius i el seu funcionament, i que fou donada als iroquesos, segons la llegenda, pel Pacificador. Aquesta confederació encara existeix actualment, malgrat el conflicte que hi ha amb els poders polítics dels Estats Units i del Canadà, com veurem més endavant.

El Pacificador i l'Arbre de la Pau

La visió ferotge que els britànics elaboraren del conjunt de les nacions iroqueses fou una construcció hàbil per justificar la conquesta i l'anihilació dels pobles autòctons. Perquè la sorpresa dels europeus, immersos en guerres inacabables de conquesta i dominació en els seus països, va ser trobar-se al nou continent l'anomenada Confederació de les Sis Nacions Iroqueses. Aquest òrgan polític constituït pel conjunt de nacions iroqueses havia permès la instauració d'un període de pau i l'absència de guerres o la disminució d'aquestes al territori dels Grans Llacs.

Segons la llegenda, hi hagué un temps que es vivia una situació constant de guerra, quan "la sang sortia de llurs boques". Com diu el cap Kanatsiohareke: "les coses s'havien capgirat d'una manera tan negativa que el canibalisme s'havia convertit en la norma". Fou llavors quan vingué el Pacificador, Deganawidah, per establir la Gran Pau o Kayanerekowa. La seva missió era la de restaurar l'amor, la pau i l'harmonia entre la gent. Per fer-ho, va proposar una sèrie de lleis, un sistema de comportament guiat per principis morals anomenat la Gran Llei de la Pau. La seva importància s'il·lustra a través de la mitologia.

El Pacificador va néixer d'una jove verge que encara no havia passat els ritus de pubertat. La mare de la noia estava preocupada pel "què diran", així que la va amagar fora del poblat fins que donés a llum. Va convèncer la seva filla que havia de desfer-se del fill, i va intentar matar el nen tres vegades, totes tres va errar. Llavors va pensar que hauria de ser algú especial, amb poders, i que havia de criar-lo amb molt de compte. Quan el nen va créixer, va mostrar grans poders de persuasió i ment clara, i va començar la missió de restaurar la pau i la unitat als poblats en guerra de l'est. Va construir una canoa de pedres blanques i va començar el seu viatge, mentre la gent s'amuntegava als marges del llac sorpresa en veure una canoa de pedres que flotava.

La primera persona que va acceptar i apostar per les paraules de la Gran Pau va ser una dona anomenada Jikonsahseh, que, en escoltar-lo, va esclatar en llàgrimes perquè sentia quelcom tan bonic i va dir que el seguiria durant la resta de la seva vida. Per ser la primera a abraçar les paraules de la pau, el Pacificador li digué que, quan arribés la Gran Pau, ella seria el símbol del lideratge de les dones, la qual cosa esdevindria les anomenades "mares del clan". D'aquesta manera, ella mai no seria oblidada. El Pacificador va visitar primerament els mohawks, de qui havia de confrontar allò més malèfic de les seves persones. En va haver de canviar les ments i el comportament. Com que els kanienkehaka o mohawks eren molt ferotges, hagué de treballar de valent per convèncer-los d'acceptar la Gran Llei de la Pau; i amb els seus poders de persuasió ho va aconseguir. Llavors va continuar el seu camí cap a les altres nacions: els seneques, els oneides, els cayugues i els onondagues.

Durant el trajecte, el Pacificador va conèixer dues persones que foren de molt ajut per a l'establiment de la Gran Pau. Una d'elles es deia Ayonwatha, la família del qual havia estat assassinada pel cruel i poderós bruixot Tadodarho. El Pacificador va usar la primera cerimònia de condolència per extraure la seva aflicció usant petxines de wampum. Aquest esdeveniment fou el primer en què va aparèixer el wampum, el qual s'utilitza per recordar paraules, cerimònies i acords, i s'usava també com una eina d'intercanvi. El Pacificador va demanar a Ayonwatha que fos el seu col·laborador i junts varen viatjar per estendre el missatge de pau.

Els seus viatges els varen portar a la nació onondaga, on varen trobar molta resistència del cruel Tadodarho, descrit amb serps als cabells i un cos retorçat, i el qual no va cedir als intents del Pacificador d'acceptar la pau. Però el Pacificador i Ayonwatha varen tenir èxit en les altres nacions. Varen reunir quaranta-nou homes per treballar junts i redreçar la ment cruel de Tadodarho. Varen intentar moltes vegades i de manera diferent de convèncer-lo que la pau era l'única via, però varen fracassar. Finalment, els quaranta-nou varen cantar la Gran Cançó de la Pau, el Hai, Hai, que va mantenir les seves ments concentrades amb l'únic propòsit de guanyar la ment de Tadodarho.

Un cop la ment de Tadodarho fou pacificada, el seu cos es va adreçar i després de pentinar els seus cabells les serps foren desallotjades del seu cap. El Pacificador li va oferir una posició especial a la Confederació: vigilar el foc en nom de les cinc nacions que originàriament la formaven. Va acceptar de viure en pau i vigilar el foc per assegurar que cremaria per sempre més. Després de convèncer Tadodarho, el Pacificador va mirar els altres homes i va veure que encara portaven les seves armes.

Llavors els va dir que necessitaven un símbol que els recordés la promesa que s'havien fet els uns als altres, la promesa de la pau. En mirar al voltant varen descobrir un gran arbre. En ser tan alt, el Pacificador pensà que podria ser vist des de llocs distants i, ja que la seva part més alta es clavava al cel, seria objecte de totes les mirades.

Les fulles d'aquell arbre estan agrupades de cinc en cinc. El Pacificador va usar això com a símbol de les Cinc Nacions ajuntades en una. Va prendre algunes fulles de la branca i els va dir: "Fins i tot amb els canvis de les estacions, l'arbre es manté verd tot el temps. Així ha de romandre la Gran Pau entre les Cinc Nacions, per sempre més". Llavors desarrelà l'arbre i va crear una cavitat, a continuació va fer que els guerrers dipositessin les seves armes dintre per enterrar la seva cobdícia, el seu odi i la seva gelosia. L'arbre va ser replantat i el Pacificador digué: "Dins les profunditats de la terra, en la profunditat dels corrents d'aigua subterrània fluent cap a regions desconegudes, tirem totes les armes de rivalitats. Les enterrem de la vista per sempre i plantem altra vegada l'arbre. Així la Gran Pau s'establirà i les hostilitats ja no es coneixeran entre les Cinc Nacions, ans només la pau d'un poble unit".

Les arrels de l'arbre s'anomenen les Grans Arrels Blanques de la Pau, que s'estenen en les quatre direccions: una cap al nord, l'altra cap al sud, una cap a l'est i l'altra cap a l'oest. Al capdamunt d'aquest arbre es va posar una àliga. El significat de plantar l'arbre simbolitza gran pau i força. L'àliga simbolitza el manteniment d'un ull vigilant sobre les arrels perquè, si qualsevol mal o perill s'aproxima, cridi molt alt, de manera que l'alarma soni tan fort que les nacions de la Confederació acudeixin ràpidament per a la seva defensa i rescat. Això significa que cadascú té la responsabilitat de protegir la pau.

El Pacificador va agafar una fletxa de cadascun dels membres de les Cinc Nacions i les va ajuntar. La contribució de cada nació amb una fletxa simbolitza la combinació de poders individuals en un gran poder, una unió que ningú no pot doblegar o trencar. Llavors, el Pacificador digué: "Hem completat el nostre poder de tal manera que nosaltres, la Confederació de les Cinc Nacions, tindrem en un futur un sol cos, una sola ment i un sol cor. Si qualsevol mal ens succeeix en un futur, nosaltres ens mantindrem ferms o caurem units com un sol home".

Esperit i significació del missatge de la llegenda

Tal com diu la llegenda, després que les armes de la guerra i de la discòrdia foren enterrades sota l'Arbre de la Pau i rebutjades per sempre més, els caps guerrers que existien foren reemplaçats per cinquanta caps de pau (rottiane, 'homes bons'), per treballar per a la pau tots junts i en concert amb les altres nacions. Segons Jacob Thomas: "[…] els rottiane no podien mai prendre les armes de la guerra ni manar per sobre de ningú. Ells havien de vetllar perquè res pogués ferir el poble ni la Gran Pau".

El missatger també va instituir els rarontaron, que són els assistents dels caps i possibles successors (literalment "el que vetlla sobre l'arbre") i va fer que les dones de la nació, deixant de cridar els joves a la venjança i a la guerra, esdevinguessin les mares del clan. Des d'aquell moment són les guardianes per excel·lència del compliment de la Gran Llei de la Pau, amb llur autoritat per nomenar i deposar els caps de la nació.

La manera de constituir el Gran Consell de la nació mohawk també fou precisada pel missatger, que establí els protocols que cal seguir entre aquesta nació i les altres de la Confederació, així com entre els diversos poblats de la mateixa nació. En el primer cas, com ja hem mencionat, fou instituït que la nació mohawk, pel fet d'haver estat la primera que va acceptar el missatge de la Gran Llei de la Pau, fos el cap simbòlic de la Confederació de les Cinc Nacions Iroqueses.

També va determinar el tipus de relació fonamental que calia que hi hagués entre les nacions de la Confederació, les nacions estrangeres i la Gran Llei de la Pau. Designà la nació seneca com els guardians de la porta oest de la Confederació Iroquesa, i la nació mohawk, com a guardians de la porta est, això simbolitzava que aquestes dues nacions eren les responsables de les relacions amb els pobles no membres de la Confederació Iroquesa que s'hi acostessin. Hi ha un cert nombre de símbols que són utilitzats constantment en la Gran Llei de la Pau:

• La cadena dels braços entrellaçats, que impedeix que mai l'Arbre de la Pau caigui.
• Les cinc cordes del collaret wampum.
• Les cinc fletxes lligades juntes, això fa que hom no les pugui trencar.
• L'Arbre de la Pau dominat per l'àliga vigilant i els instruments de guerra enterrats al seu dessota.
• Diferents wampums, entre els quals hi ha la faixa del missatger Aionwahtha, expressen l'Arbre de la Pau.

El missatger és més que res l'emissari de la Gran Pau, la que en darrer terme parla i es manifesta. En el fons, el missatger no és el pacificador, sinó la Gran Pau, que es manifesta primer en ell i després a través de les mares del clan, el consell dels caps, les paraules i els símbols. En aquest sentit, la Gran Pau no és ni iroquesa ni mohawk, encara que hagi trobat una expressió i una interpretació concretes en el si d'aquestes nacions. Cap iroquès ni mohawk afirmarà mai que la Gran Pau és seva ni una creació pròpia, malgrat que la manera com ells l'expressen sigui iroquesa o mohawk.

El missatge de la Gran Pau continua sent la base viva de la Confederació de les Sis Nacions Iroqueses i de llur sistema polític. En els seus aspectes fonamentals resta sense canviar i és transmesa essencialment per tradició oral, per una cerimònia altament ritualitzada.

La Gran Llei de la Pau i la formació de la Confederació

Els quaranta-nou homes i Tadodarho foren escollits líders de la Confederació, i se'ls va donar el títol de hoyaneh, que significa el 'Guardià de la Pau'. Són representants dels clans de les seves nacions. Els mohawks tenen nou caps; els oneides, nou; els onondagues en tenen tretze més Tadodarho; els cayugues tenen deu caps, i els seneques en tenen vuit. Tots els hoyaneh tenen la mateixa posició, ningú no ostenta més poder que els altres, i es reuneixen al voltant del gran pi que el Pacificador va anomenar l'Arbre de la Pau. Haudenosaunee significa "Poble de la Casa Llarga". Aquesta metàfora prové de la visió del Pacificador de tots els membres units com una família, vivint sota un sol sostre i amb una sola ment. Això s'estenia d'est a oest, a través del territori de les Sis Nacions, cada una de les quals té una identitat i unes tasques específiques dintre la Confederació: Germans Grans, formats per la nació mohawk (guardians de la porta de l'est), i per la nació seneca (guardians de la porta de l'oest); Germans Petits, formats per la nació oneida, la nació cayuga i la nació tuscarora; Guardians del Foc, formats per la nació onondaga.

D'acord amb la tradició, la Gran Llei de la Pau va portar ordre i estructura a la presa de decisions en el Gran Consell. Remarca un principi de consens en lloc de la llei de la majoria. Quan es pren una decisió, rep el suport de tots sense dissentiment.

Abans que un tema pugui ser discutit al Gran Consell, el Guardians del Foc decideixen si és adequat per al debat. Llavors els Germans Grans l'introdueixen en el Gran Consell. Un cop han assolit un acord sobre el tema, es presenta als Germans Petits, que el discuteixen. Un cop han arribat a un acord, s'anuncia la seva decisió als Germans Grans.

Si aquests coincideixen amb els Germans Petits, els Germans Grans presentaran la decisió als Guardians del Foc, que han d'assegurar-se que la decisió no violi cap regla o llei. És llavors quan la decisió es porta a la gent. Si succeeix que els Guardians del Foc troben un problema amb el tema que es tracta, es retorna als Germans Grans i el procés es repeteix fins a tres vegades. Si després de tres vegades no es pot aconseguir consensuar una decisió, cal tornar-la a examinar o ha de ser presentada d'una altra manera.

Un cop establerta, la Confederació o Haudenosaunee començà portant el missatge de pau a altres nacions. La Haudenosaunee es basava en un procés de negociació i mediació abans de recórrer a l'ús de qualsevol tàctica militar. Tots els camins de la pau havien de ser exhaurits abans de dur a terme cap acte d'agressió. Segons els principis de la Gran Llei de la Pau, els conflictes són l'últim recurs. Les nacions indígenes van fer la guerra entre elles, però quan la Haudenosaunee va anar a la guerra i guanyà, a la nació vençuda se li permetia retenir la seva cultura i forma de vida. Això es feia sota una gran condició: no se'ls permetia guerrejar altra vegada en contra dels seus veïns. A mitjan segle XVII, la Haudenosaunee tenia aliats i enemics,
i moltes nacions indígenes compartien la protecció oferta per la Confederació. La seva influència se sentí fins a la badia de James, al Quebec, i al sud fins a les Carolines, i tant a l'oest com el riu Mississippí.

En síntesi, la Gran Llei de la Pau oferí un marc únic per resoldre les diferències entre les nacions, i a la Confederació o Haudenosaunee va crear una unitat diplomàtica que afectaria de manera important la història i la cultura dels europeus a l'Amèrica del Nord.

Funcionament de la Confederació

El Gran Consell de la Confederació de les Sis Nacions Iroqueses, format pels cinquanta rottiane i anomenat habitualment el "govern" de la Confederació, no és pas un govern estatal ni coercitiu. Cadascuna de les sis nacions es troba distanciada de les altres físicament, ocupa i habita un territori propi i, tot i que forma part de la Confederació, és totalment independent de les altres. Cada nació té la seva pròpia Casa Llarga, el seu propi foc i els seus propis caps. Tota decisió en el marc de les nacions iroqueses i de llur Confederació es pren després d'un llarg procés de consultes i discussions a diferents nivells i per consens, encara que això comporti retardar la presa d'una decisió el temps que calgui. Això impossibilita que els caps es puguin constituir en un grup autònom que podria continuar existint al marge del poble de llur nació.

Cadascuna de les nacions desenvolupa un rol a l'interior de la Confederació, i la disposició dels caps en el Consell així ho reflecteix. D'aquesta manera, la nació onondaga és la guardiana del foc, la qual cosa comporta que el lloc de les reunions del Consell de la Confederació sigui sempre en territori d'aquesta nació. Aquesta prerrogativa es deriva del fet que Aionwahtha, el que va transmetre el missatge a les diferents nacions iroqueses, era onondaga. Les nacions seneca i mohawk són considerades com els germans grans de la Confederació, pel fet d'haver estat les primeres que van acceptar el missatge de la Gran Pau. La nació cayuga i la nació oneida són considerades com els germans petits, pel fet d'haver acceptat el missatge en darrer terme. La nació tuscarora no disposa fins a l'actualitat de caps en el Consell de la Confederació; hi va entrar al segle XVIII.

La Confederació Iroquesa, malgrat tots els avatars de la història, encara existeix actualment i no ha estat fonamentalment afectada en el seu funcionament intern per la interacció amb els pobles procedents d'Europa. Certament que els governs actuals dels Estats Units i del Canadà actuen com si aquesta hagués desaparegut, com a mostra clara de no-reconeixement de la seva autoritat, però la Confederació continua existint amb tota la seva autoritat en el si de les nacions iroqueses.

El sistema d'aliança amb les altres nacions

La Confederació de les Sis Nacions Iroqueses ha estat sempre oberta perquè altres nacions poguessin entrar-hi i participar plenament en el Consell. Però la realitat fou que, a excepció feta de la nació tuscarora que va entrar a formar part de la Confederació el 1714, aquesta ha quedat sempre limitada als promotors inicials. Això no obstant, la Confederació trobà una altra manera d'afavorir la unió sota l'Arbre de la Pau: el sistema d'aliança de la família extensa entre la Confederació de les Sis Nacions Iroqueses i les altres nacions.

El mot mohawk per definir aquesta aliança és el de Tehonatenentshawã:kon, que el podem traduir de manera aproximada per 'cadena dels braços entrellaçats'. Aquest tipus d'aliança ha estat practicat per les nacions de la Confederació, tant amb les altres nacions autòctones com amb les nacions europees. En els dos casos, es tractava d'aliances de parentiu que es volia que fossin perpètues, però que calia renovar, reafirmar i purificar periòdicament mitjançant certs rituals. En els dos casos, el sistema era diferent, amb procediments i concepcions pròpies i particulars.