La cultura sociopolítica

Fonaments culturals de l'organització sociopolítica

La cultura sociopolítica mohawk és complexa, força estructurada i se situa lluny de les nostres concepcions occidentals de democràcia, d'estat de dret i de sobirania política. Els valors específics en base als quals s'estructura, i que es troben en relació directa amb els valors fonamentals que acabem de veure, són:

a) Una nació natural sense estat

Quan els mohawks parlen de "nació" es refereixen a una terra concreta i particular. Es tracta d'un espai sagrat, la Mare Terra, que en cap moment la nació mohawk ha considerat com a propietat, com llur territori. Hi ha tres punts clau:

• La terra de la nació és un do de la vida.
  
  
• Cal compartir-la, tant amb els altres pobles, autòctons i no autòctons, com amb els altres éssers vius.
  
  
• Aquest compartir és definit a partir de les disposicions inscrites en la Natura i transmeses per la Gran Llei de la Pau.

Per altra part, la noció d'estat és estrangera i aliena a la seva tradició. Els mohawks tenen una visió radicalment diferent de les nocions contractuals europees sobre la nació i la societat, ja que és una comunitat que no està constituïda per una voluntat humana, ni basada en una elecció lliure, sinó que és quelcom que arriba donat per les "disposicions de la Natura o del Gran Esperit". La nació mohawk s'organitza en base a les relacions tribals i de parentiu.

En no considerar-se, ni com a persones ni com a nació, sota l'autoritat de cap llei humana ni de cap govern, els mohawks difícilment podrien organitzar-se des d'una base estatal. El fet que certes persones a l'interior de la nació mohawk gaudeixin d'un cert tipus d'autoritat o lideratge, no significa pas que elles governin o manin, perquè llur funció és la de ser els portaveus de la "Gran Bellesa". El clan és la unitat bàsica d'organització social i política, en base a la qual es fonamenten les relacions socials i les estructures polítiques.

La nació mohawk es veu com una disposició de la Natura, de manera que l'autonomia personal no és un requisit indispensable en la vida mohawk. Ara bé, la nació mohawk no afirma pas que les instruccions i les disposicions de la Natura siguin les mateixes per a tots els mohawks ni per a totes les nacions. No pretén tampoc que hi hagi una sola manera de viure la vida humana, ni que ella en tingui la bona definició i la bona pràctica. En darrer terme, no considera pas que tothom hauria d'esdevenir mohawk o organitzar-se políticament i socialment segons la cultura mohawk i llur concepció de la nació.

b) Autoritat i lideratge

En la nació mohawk no existeix, en el sentit estricte del mot, un cap o uns caps que governin. Ara bé, existeix el roiane (en plural rottiane), que significa 'un home bo'.

Aquest no té pas el poder de dirigir, decidir, governar o legislar. No posseeix cap poder o prerrogativa tal com estem habituats a veure en el marc polític occidental: no dóna mai ordres a ningú. El seu deure és ser el mirall i el portaveu de les disposicions del Gran Esperit, tal com han estat transmeses oralment pels avantpassats de la nació, escoltades pels ancians i els savis i viscudes per tots els membres de la gran família: els homes, la Mare Terra, els quatre vents, la Lluna, els bípedes, els quadrúpedes i llurs esperits, etc. El roiane no parla mai en el seu nom propi i no representa tampoc el seu poble, tal com s'acostuma a fer en el marc de les democràcies occidentals. És més aviat el símbol, el portaveu de tot el poble, és a dir, de la Gran Bellesa de l'Arbre de la Pau. Per aquest motiu el roiane també és anomenat "arbre de la pau".

c) Lliures com el vent i els animals

El concepte de sobirania és totalment estranger en la llengua i la cultura mohawks Ells prefereixen parlar de Ia kwa to we ni io, que literalment significa 'lliure com el vent i els animals'. Això vol dir la llibertat de seguir les disposicions de la Gran Bellesa inscrites en la naturalesa de les coses.

Quan els mohawks tradicionals parlen a voltes de sobirania de la nació mohawk, volen dir 'seguir les instruccions donades pel Creador'. És la llibertat de ser el que ells són, del que han estat i del que cal que siguin segons aquestes instruccions. Això no vol pas dir ser lliures de tota imposició externa o límit no desitjat, sinó ser lliures de la imposició de lleis elaborades per l'ésser humà.

La sobirania, entesa en el sentit occidental del terme, implica una certa independència en relació amb la Natura i una dominació sobre aquesta i sobre els altres éssers humans. La noció mohawk de Ia kwa to we ni io, implica principalment la interconnexió i la reciprocitat que hom observa en el "Gran Cercle de la Vida". Si Occident se sent responsable de transformar i millorar la realitat, el poble mohawk es considera responsable de mantenir-la tal com ella és, d'evitar al màxim les interferències i de protegir-la de tota pretensió humana que se'n considerés propietària.

d) El poble són tots els éssers vius

La noció mohawk de poble comprèn tots els éssers vius, és a dir les plantes i els animals, però també la terra, les pedres, els rius, la pluja, els núvols, els avantpassats..., ja que tots estan dotats d'esperit i, per tant, parlar de la nació mohawk els inclou a ells també.

e) Mantenir dret el Gran Arbre de la Pau

A Occident les relacions diplomàtiques i polítiques es basen en les relacions contractuals, establertes des de la voluntat humana i lliurement elegides, les quals poden cessar també per una decisió humana. Aquestes relacions cobreixen normalment la propietat, els drets territorials i l'ajuda mútua d'autodefensa contra els enemics.

A diferència de les pràctiques occidentals, el poble mohawk basa les seves relacions diplomàtiques en les disposicions inscrites en la Gran Bellesa. Cerca seguir les instruccions que hi són inscrites per als diferents pobles i tribus, tot donant-los les mans perquè el Gran Arbre de la Pau no caigui. Les aliances establertes són lligams indefectibles de parentiu que duraran "tant de temps com el riu lliscarà i que l'herba creixerà en els camps". Són lligams que han d'existir per sempre, ja que totes les tribus i tots els pobles estan lligats per la Natura. Però aquesta aliança cal que sigui renovada sovint, ja que la cadena d'aquesta aliança es desllueix i es rovella, i cal eventualment enllustrar-la i abrillantar-la perquè continuï essent forta i sòlida.

Estructura política

Els elements a partir dels quals s'estructura el règim polític de la cultura mohawk es fonamenten en la Gran Llei de la Pau i són comuns amb la resta de nacions de la Confederació Iroquesa.

a) La "Casa Llarga"

Longhouse és un mot anglès que significa literalment 'Casa Llarga' o 'Casa Allargada', amb el qual es fa referència al tipus de cases on ancestralment vivien les diferents nacions iroqueses. Aquestes cases tenien una forma allargada i albergaven normalment els membres del mateix clan en una mateixa comunitat. Antigament, els mohawks podien estar distribuïts en diferents assentaments o comunitats i en cadascun podia haver-hi diverses cases llargues. Actualment els mohawks ja no viuen en les Longhouses, sinó que ho fan en cases unifamiliars com les dels no autòctons de l'Amèrica del Nord. Ara bé, les Longhouses continuen existint, materialment i com a símbol del govern del poble.

En aquests moments, les cases llargues serveixen principalment com el lloc de reunió dels caps de la nació i com a espai de celebració de les danses tradicionals i altres cerimònies rituals, tant en cadascuna de les reserves com a nivell general de tota la nació. La part de la nació mohawk que es considera tradicionalista s'identifica fortament amb la Casa Llarga, de manera que quan es parla de la "Longhouse Mohawk" es fa referència a la part de la nació que encara segueix les tradicions.

Casa Llarga pot significar també només el govern tradicional dels mohawks (Consell de la nació mohawk, amb nou caps o rottiane) i el conjunt de nacions iroqueses (Confederació de les Sis Nacions Iroqueses, amb cinquanta caps).

b) El clan totèmic

La base de l'organització social es fonamenta en el clan, que agrupa en el seu si les persones que pertanyen a un mateix llinatge de sang. En la nació mohawk hi ha tres clans totèmics: el de la tortuga, el de l'ós i el del llop.

La pertinença al tòtem és determinada per la línia de la sang materna, en el sentit que és per la banda de la mare que hom pertany a un clan o a un altre. Qualsevol persona nascuda en un dels clans és automàticament considerat com a fill o filla de tot el clan, i això vol dir que totes les persones nascudes en el mateix clan mantenen entre elles relacions de germandat. Això impedeix i prohibeix que hom es casi a l'interior del propi clan. Es pot parlar també de clans cosins, entre clans de la nació mohawk i els de les altres nacions iroqueses.

Per tal de ser considerat com a membre de la nació mohawk és indispensable ser d'un dels clans. En el cas d'una persona nascuda de mare no mohawk, en principi no se la considera pas com a membre de la nació, ja que no es respecta el principi de nissaga matrilineal. Ara bé, sempre podrà ser adoptada per un clan, després d'una acceptació mútua i una promesa de ser fidel als costums i a les tradicions del clan. En llengua mohawk l'adopció d'una persona per part d'un clan se'n diu "prendre sota l'ala del clan".

Les relacions de parella s'estableixen en base al matrimoni, el qual en el passat considerava un home com a marit real d'una dona només quan havia tingut dos fills o més d'aquesta. Els altres fills que hagués tingut amb altres dones no li donaven pas la reconeixença com a marit d'elles, tot i que sempre reconeixia els seus fills biològics. Pel fet que en darrer terme els fills eren i són considerats com a fills de tot el clan, això no representava cap problema per al desenvolupament i la creixença dels infants. La situació actual en l'àmbit de les relacions de parella i del matrimoni es troba totalment influenciada pel cristianisme, ja sigui catòlic, protestant o anglicà.

c) Les mares del clan

A cada clan mohawk hi ha tres "mares del clan", que són designades per un acord de tot el clan i que han de ser acceptades també per tota la nació sencera. Per ser designada com a mare de clan, no cal haver tingut fills ni ser una persona d'edat avançada, ja que una dona és considerada com a ésser ja complet en ella mateixa, perquè té les qualitats de nodrissa que hom troba a la Mare Terra. Les dones estan, en la cultura mohawk, associades a la terra, són les més properes a ella. El rol de les mares del clan és el de preservar la comunió i l'equilibri de la nació sencera i en relació amb les altres nacions.

El sistema de clans gira al voltant de les dones, que gaudeixen d'una situació igualitària en la nació mohawk.

La mare del clan és responsable del benestar del clan, això inclou: arranjar i aprovar matrimonis, anomenar els nens amb un nom de clan, ajudar a resoldre disputes familiars i seleccionar els rottiane. Cada mare del clan està assignada a un dels caps nacionals per vetllar que compleixi la seva funció de forma adequada i noble. En el cas que no compleixi com cal les seves responsabilitats, l'ha d'advertir de la necessitat de corregir la seva conducta , i pot arribar a retirar-li les seves banyes de cèrvol.

La mare del clan, en darrera instància, ha de ser la portaveu del seu clan en tota qüestió seriosa que afecti el clan o la nació i, per la seva condició de mare del clan, només ha de dir allò que el clan li demana de dir, mai no ha de donar la seva visió o opinió individual de les coses.

La responsabilitat de mare del clan només pot ser exercida per aquelles dones que no hagin mostrat mai un interès personal per esdevenir-ne.

d) Els caps de la nació

Els caps mohawks (rottiane) són els únics que tenen el dret d'asseure's en el màxim òrgan de govern a l'interior de la nació, que és el Consell de la Nació mohawk. El seu nombre total és de nou, tres per a cadascun dels clans de la nació. Cada cap és elegit per les mares del clan respectiu i té assignada una mare del clan que vetlla perquè faci bé la seva tasca.

La Gran Llei de la Pau estableix unes condicions mínimes que un home mohawk ha de complir per tal de poder ser elegit roiane:

• Cal que siguin homes casats i amb fills del seu matrimoni.
  
  
• Han de formar part d'un clan sense haver estat adoptats, és a dir, han de ser-ho per sang.
  
  
• Cal que siguin pacífics i pacients.
  
  
• No han d'haver mostrat interès per esdevenir roiane.

Perquè l'elecció sigui vàlida, els rottiane han de ser acceptats per unanimitat, en primer lloc per tots els clans de llur nació i després per tots els caps de la Confederació de les Sis Nacions Iroqueses, en una cerimònia anomenada "de condol". Aquesta cerimònia de condol, molt ritualitzada, consta d'una festa, d'un discurs i de la imposició dels plomalls, així es dissipa tota la tristesa i tota la pena produïdes en la comunitat i en la nació per la mort del roiane anterior. Al mateix temps, aquesta nominació d'un nou roiane (que porta el títol i ocupa el lloc del que ha mort) és un símbol de fortificació i renovació per a tota la nació i la Confederació sencera.

Cada roiane té un sotscap anomenat, en llengua mohawk, rarontaron, que significa literalment 'el que pren cura de l'arbre', referint-se al roiane, i que eventualment pot ser el seu successor quan mori. Ara bé, només pot exercir les funcions del roiane en el cas que aquest darrer el delegui explícitament per fer-ho en la seva absència.

La Gran Llei de la Pau també preveu el possible nomenament dels "caps de pi", que són persones d'alta qualitat humana que, per diverses raons, no pertanyen a cap clan i que, en conseqüència, no poden ser designats per les mares del clan com a roiane. Són seleccionats i designats caps pel Consell de la Nació mohawk directament, i ratificats pel Consell de la Confederació.

Han de ser oficialment designats també mitjançant una cerimònia de condol com en el cas dels rottiane, tot i que no portaran mai el plomall. La funció de designar els "caps de pi" és la de donar una representació als membres de la nació que no serien representats pel fet de no formar part d'un clan, com pot passar sovint amb mohawks que ho han esdevingut per adopció, però no nascuts de mare mohawk.

e) El Consell de la Nació

El Consell de la Nació és el govern tradicional del poble mohawk i está format per nou rottiane. N'hi ha tres per cadascun dels diferents clans que formen la nació.

Aquests caps són els únics amb dret a seure en el Consell de manera oficial. Els nou rottiane són, al mateix temps, membres oficials del Gran Consell de la Confederació de les Sis Nacions Iroqueses: són els representants oficials de la nació mohawk en el si d'aquesta confederació. El Consell de la Nació mohawk i el Gran Consell de la Confederació són inseparables. De fet, els rottiane mohawks són anomenats també "caps confederats", "caps principals", "caps nacionals", això significa que tenen una responsabilitat, no tan sols en relació amb la comunitat de la qual provenen, sinó també en relació amb tota la nació mohawk i finalment amb tota la Confederació Iroquesa.

A nivell del Consell de la Nació mohawk i del Consell de la Confederació, les decisions es prenen sempre de manera col·legiada i per consens, i mai per majoria. Si no hi ha l'acord de tots, la decisió serà ajornada durant el temps que calgui. Llur funció és la de ser els portaveus del poble i sovint, durant les reunions del Consell, tornaran a llurs comunitats per fer-los consultes. Les decisions preses han d'estar d'acord amb l'opinió del poble i no tan sols ser la voluntat dels caps.

La resolució de conflictes

Tradicionalment, els conflictes interns en les comunitats mohawks, que podien esclatar entre dues persones o més, eren solucionats en base a la discussió lliure dels problemes a l'interior dels clans i entre els clans. Només en cas d'insatisfacció hom recorria a una instància superior, ja fos als caps de la comunitat o al Consell de la Nació Mohawk.

En la resolució dels crims i dels assassinats, es prenien en consideració tres possibles vies: la persuasió, la satisfacció de la part afectada i la reparació, que podia adquirir diferents formes segons les èpoques, el caràcter del crim i la comunitat en la qual s'havia produït. En el cas dels robatoris i de vandalisme, tan sols era exigida una compensació econòmica o psicològica.

El més important en tot el procés de resolució de conflictes era que la comunitat o les comunitats afectades se sentissin satisfetes de la solució adoptada i que l'harmonia i l'equilibri social no fossin afectats negativament.

Cal tenir en compte que els mohawks, com molts altres pobles autòctons d'arreu del món, han distingit la persona del seu crim, en el sentit que no existeix un criminal, sinó un ésser humà que en un moment donat ha fet un acte criminal. En aquest sentit, l'important no era tant el càstig del culpable o dels culpables, com l'establiment de les bases perquè els fets no es reproduïssin.

Aquesta concepció de la justícia, menys punitiva i confrontativa, i més conciliadora i reparadora del mal fet, és una conseqüència directa de llur concepció sagrada de tota la vida. També és el resultat de concebre tota la vida com un gran cercle de solidaritat, en el qual cal que tots es mantinguin units. Si un dels membres del cercle fa un acte inacceptable, és tota la comunitat la que és responsable que l'acte no es torni a produir. Aquesta solidaritat comunitària impedeix la individualització de la culpa i del càstig.

El sistema tradicional s'ha hagut d'adaptar a les exigències dels poders judicials dels Estats Units i del Canadà, que no accepten la possibilitat que els mohawks puguin utilitzar llurs propis codis legals i procediments de reconciliació i mediació pacífica en els conflictes que els afecten directament.

Actualment, el procediment comporta la instrucció de la causa per part d'un dels caps de la comunitat, a partir de l'interrogatori dels testimonis i de les dues parts.

Seguidament, hi ha la deliberació per part dels caps del consell del clan. La sentència pot ser de diferents tipus: penediment, compensació, reparació, serveis a la comunitat i donar consells a la persona que ha dut a terme el delicte.

Altres Apartats:

• La Confederació Iroquesa