|
|
|
|
El lligam amb la Mare Terra Com la gran majoria de pobles indígenes d'arreu del món, el lligam dels mohawks amb la terra és particular i fonamental, la consideren essencialment com a "Mare Terra". Per la nació mohawk, la terra és un do sagrat del qual els avantpassats van prendre cura i que cal que sigui transmès a les generacions futures. Cada acció que ha de comportar una modificació en la configuració de la terra (tallar un arbre, fer un forat, moure una roca...) cal que sigui precedida d'una cerimònia, que és alhora una demanda de permís i una acció de gràcies a la Mare Terra. La terra pels mohawks és la terra de tots, i per tant no pot ser posseïda per l'ésser humà, perquè en el fons ella no pertany a ningú, sinó que és un element més en el cercle de l'existència, talment les persones, els animals, les plantes, els esperits, els déus... No és pas un bé immoble intercanviable. Per un mohawk seria tan inconcebible de posseir la terra, com de posseir l'aire que respira. D'aquí que reivindicar llurs terres significa poder continuar vivint en simbiosi i en relació afectiva i espiritual amb ella. Llur relació amb "la terra de la pedra de foc" prové de la mateixa natura de les coses o, per dir-ho en llur llengua, Raweron Ne Sonkwaiatison, les "disposicions del Gran Esperit". Escoltar l'invisible Els mohawks donen molta importància a l'oïda, al fet d'escoltar la Natura, els avantpassats, els ancians; escoltar en aquest cas significa observar, participar, identificar-se, deixar-se penetrar pel ritme de la realitat... "He sentit dir" és una expressió molt corrent en el poble mohawk, el qual dóna una gran importància a la "paraula parlada", per sobre de la "paraula escrita". Però aquesta capacitat d'escoltar no es limita tan sols a les paraules, sinó que comprèn tota la realitat. Saber escoltar i comprendre l'invisible esdevé tan important o més que saber escoltar i comprendre el que és visible. Tota la Natura/Realitat és com un gran mot o una gran frase que parla a la nació sencera i a cadascun dels mohawks, pels qui és molt important poder esdevenir capaç de parlar i expressar la "Gran Bellesa". Unes relacions socials basades en el parentiu
En la tradició mohawk, i de manera general, no es parla mai de drets (de fet, el mot dret no existeix en llur llengua), sinó més aviat en termes de deures i responsabilitats: en relació amb els avantpassats, amb les generacions futures, amb els ancians, amb els parents (tant els humans com els no humans)... És a dir, en relació amb tots els que conformen el cercle de la "Gran Bellesa". L'ordre social en la seva totalitat es fonamenta, doncs, no en els drets sinó en el deure, provinent de la Natura, de descobrir el lloc que a cada element del cercle li és assignat per les disposicions del Creador, les quals es troben inscrites en la natura de les coses. Aquestes disposicions no provenen pas del pensament humà, malgrat que els humans en puguin ser els portaveus, sinó que són la natura mateixa de cada cosa i la seva relació: el seu propi ritme. La noció mohawk tradicional de responsabilitat
significa fonamentalment seguir les disposicions donades per la Natura
a la Realitat, que per a ells significa essencialment de ser una persona
i un poble de la "Gran Harmonia" del "Cercle de la Gran
Bellesa". Però, com cal fer-s'ho per descobrir les pròpies
responsabilitats personals i comunitàries? Com es pot saber quins
són els camins que cal seguir?
|
|