La democràcia entre els massais, paradigma polític

La societat massai és considerada per molts especialistes igualitària i democràtica per excel·lència, si bé no cal mitificar-la. El seu sistema econòmic transhumant, com en la majoria de societats ramaderes, no permet acumular un gran superàvit econòmic. Això fa que cap individu pugui enriquir-se més que els altres i, per tant, que no s'hi formin classes socials. Es podria dir que un dels valors polítics entre els massais, l'igualitarisme, és condicionat per una estructura econòmica determinada.

D'altra banda, la "riquesa" no és definida només per la quantitat de bestiar que té cada família, sinó sobretot per la generositat o solidaritat entre els seus membres, que permet realitzar una redistribució dels béns que hom posseeix. Cal entendre aquesta solidaritat o generositat com una sèrie de drets i deures que cadascú, pel fet de pertànyer a la societat massai, té establerts de manera recíproca.

Les classes d'edat, estructura política

Vers el segle XVII quan els massais, pertanyents a grups nilòtids, baixen de la zona del llac Turkana i es comencen a situar a l'entorn del Rift Valley, la seva organització territorial tenia una estructura clànica. Però amb el temps i sobretot a causa de l'expansió territorial, a poc a poc els massais deixen de costat l'organització clànica per donar prioritat a la creació d'unitats residencials i classes d'edat. El sistema clànic continua funcionant com una superestructura que defineix alguns elements de la vida massai, com ara el matrimoni o la venda de bestiar, encara que no hi ha cap consell d'ancians ni un capitost que prengui decisions col·lectives dins del clan.

L'estructura política i social dels massais és definida per les classes d'edat, que agrupen els que pertanyen a una edat per sobre de vincles clànics o familiars. Aquest és l'aspecte clau de la cohesió social dins de la societat massai. Existeixen tres classes d'edat que es corresponen amb el cicle vital de l'home: iniciats, adults i vells. Les dones pertanyen a la classe d'edat del pare o el marit. Els nens no pertanyen a cap classe fins al moment que són iniciats, quan són circumcidats

Un cop iniciats, els joves han de començar un període d'aprenentatge, durant el qual no sols aprenen els seus costums, sinó també a conviure tots junts, de manera que es comencen a crear forts vincles de cohesió entre els membres d'una mateixa classe d'edat (més forts que cap tipus de cohesió clànica o fins i tot de parentiu). En aquest període també neix, doncs, la consciència col·lectiva.

Per fer aquest aprenentatge, tots els joves iniciats en una mateixa cerimònia són separats de les famílies i portats a conviure en uns poblats anomenats manyatta. Aquesta paraula defineix tant el poblat dels joves iniciats com la institució d'aprenentatge sociocultural. És aquest aprenentatge el que marca, segons Peron, l'estructura de classes d'edat "com a portadores del poder polític, dins de la seva missió educadora i no repressiva". Els massais no poden concebre inculcar un ideal d'igualtat, que nega tota dominació, recorrent a la coerció i la violència, malgrat que existeix una lleu subordinació jeràrquica fundada únicament sobre l'edat biològica.

El respecte al codi social massai, marcat per valors com ara l'ideal d'igualtat, el respecte, la solidaritat, la responsabilitat, l'esperit de comunitat, la reciprocitat, és el que regula la relació entre els individus de les classes d'edat i entre les classes d'edat, "evitant l'ús de béns amb fins purament egoistes o la instauració de comportaments de dominació". Són, doncs, els diferents valors que hom aprèn a la manyatta els que asseguren no sols l'eliminació de diferències dins d'una mateixa classe d'edat, sinó també entre les diferents classes d'edat.

Els poblats massais poden estar situats en diferents llocs segons l'estació, de cara a adaptar-se al cicle del bestiar, i dins d'un poblat hi pot haver famílies de diferents clans i llinatges. Però aquestes famílies, unitat bàsica dels poblats, estan vinculades entre si per drets i deures que els permeten efectuar qualsevol tipus de tasca col·lectiva que necessiti el poblat, com ara edificis comunitaris, tenir cura dels ramats, etc. I és aquí on entren en joc les classes d'edat, ja que són els d'una mateixa classe d'edat els que apliquen la solidaritat de grup apresa a la manyatta.

També són els drets i deures entre les classes d'edat les que permeten a grups de diferents poblats trobar nexes en comú que els comporten la creació d'una secció territorial. Les comunitats locals són independents a nivell econòmic i polític, però formen part d'una entitat territorial més gran, on els membres d'una classe d'edat poden decidir actuacions que afectin tot el territori.

El consens, un valor polític únic entre els massais

El consens és el tercer gran valor del sistema polític massai, juntament amb l'igualitarisme i la solidaritat. El consell d'ancians és l'exemple paradigmàtic de l'aplicació d'aquest valor. Les seves decisions sempre es prenen per consens. Com òrgan consultiu, vigila que les actuacions de les classes d'edat i l'interès general coincideixin. En el cas que hi hagi dissensions entre individus de classes d'edat diferents, fa de mediador per tal que es pugui arribar a solucions.

Dins del consell d'ancians existeixen dos càrrecs, amb un poder relatiu i antítesi d'un comandament autoritari. En primer lloc existeix el portador de la paraula, que presideix els consells. En segon lloc hi ha els experts en rituals, que són els que porten a terme la formació de cada classe d'edat, i encara que coordinen tota l'estructura per establir les classes d'edat, no en formen part. El seu paper principal és, doncs, el de formadors.

Els consells serveixen per resoldre conflictes personals o per sancionar comportaments que infringeixin el codi social massai. Peron dóna alguns exemples de resolució de conflictes a través del consens, si bé, atès el gran control social que la mateixa classe d'edat exerceix, no hi ha gaires problemes per resoldre entre els seus membres i entre les classes. En un consell es va identificar una rivalitat entre una classe d'edat més gran vers una de més jove. El consell va decidir que alguns membres de la classe d'edat més gran havien estat perjudicats per part dels de la classe d'edat més jove i es va establir que la classe d'edat més jove, col·lectivament, compensaria els membres de la classe d'edat perjudicada amb una vaca novella i un pot de sucre.