Fins avui la terra ha mantingut per als maputxes un valor doble: com a recurs productiu responsable de la supervivència de la comunitat i com a part del seu univers miticosimbòlic en tant que constitueix un punt de trobada amb allò sobrenatural. En l'actualitat, però, el poble maputxe presencia la posada en marxa d'una sèrie de noves polítiques de modernització de l'Estat xilè que estan provocant una vertadera reorganització territorial i sociopolítica del poble maputxe i que, sovint, porta al seu empobriment cultural.

En aquest procés, la llengua, el mecanisme de transmissió de la seva cultura més eficaç, també es veu perjudicada. Entre els maputxes és coneguda aquella frase que diu: "El pensament maputxe només es transmet amb la llengua". El menyspreu d'aquesta i la seva desigualtat jurídica davant el castellà, suposa un element cabdal en la homogeneïtzació cultural que pateixen. L'Estat ha posat entrebancs als mètodes propis de criança dels infants, i moltes famílies ja eduquen els seus fills i filles només en castellà.

Enmig d'aquests canvis, les machi duen a terme un paper primordial. La incomprensió del huinca (que significa "blanc", però també "traïdor") i el poc interès dels joves per les pràctiques tradicionals pot semblar que amenaça la continuïtat d'aquesta figura dins la cultura maputxe. Davant l'avenç de les pràctiques de salut occidentals, per exemple, les machi han hagut d'acceptar l'existència de malalties que no tenen l'origen en un esperit o força maligna o en un bruixot, i fins i tot poden aconsellar al pacient d'anar a l'hospital. (Actitud, per cert, sense equivalent en els metges occidentals, que insisteixen que només la seva medicina pot curar el malalt).

Però més que desaparèixer, el rol de la machi es transforma. La mateixa influència del sistema capitalista i les seves conseqüències (migració, desarrelament, estranyament, competència) ha fet augmentar considerablement la demanda dels serveis de la machi en la curació de malalties psicosomàtiques com ara l'estrès, l'angoixa o la depressió. El mateix huinca també busca, en aquests casos i després d'haver exhaurit altre vies, els consells de la machi. Segons una machi: "Ahora el mal es la enfermedad más común que hay, es lo que más curo yo a la gente, es por la envidia que hay ahora entre la gente, de otras cosas ya no curo yo".

Finalment i a la vegada, la machi es converteix en la salvaguarda de la cultura maputxe i en un símbol. D'una banda, preserva les tradicions fent servir els missatges que els déus li envien a través dels somnis, on ordenen que es mantingui la llengua materna, o que es porti el vestuari tradicional. De l'altra, s'ha convertit en un símbol per als nous moviments socials xilens, que han fet de la recerca i reafirmació d'identitats culturals l'eix principal de la seva acció. Joves desarrelats i desencantats del model de societat capitalista veuen en els indígenes uns germans de lluita, així com un model en el qual basar una nova societat més solidària i d'acord amb la natura. Punks, cristians de base, feministes, ecologistes i maputxes (amb les machi al capdavant), entre d'altres, formen un moviment social heterogeni i curiós, amb identitat, objectius i enemics similars.

Als enemics de sempre, els latifundistes i la burgesia nacional, avui se n'hi han d'afegir altres amb llocs de decisió més llunyans, com ara el Banc Mundial o les empreses transnacionals. Tots ells amb un mateix model de desenvolupament i llenguatge sui generis de "progrés", que a la pràctica comporta la confiscació de terres per conreus extensius i explotació forestal, el projecte Ralco per construïr set centrals hidroelèctriques al llarg del riu Bio-Bio, la carretera Bioceànica, o la carretera By Pass propera a la ciutat de Temuco. Autèntics megaprojectes lluny de la filosofia maputxe vers la vida i de cura de la mare terra: s'han assecat rius, la fertilitat del sòl ha disminuït a causa de la filtració d'abundants plaguicides, i prop de 1.000 famílies es quedaran sense llar a causa del projecte Ralco, que preveu inundar prop de 3.500 hectàrees de territori ancestral indígena.

Juntament amb aquests projectes hi ha, alhora, una ofensiva legislativa i mediàtica. Per una banda, la reforma processal xilena, amb l'objectiu de fer més àgil i viable el sistema de justícia, s'ha implementat especialment en els territoris maputxes; i ja s'han donat casos de fiscals vinculats amb famílies i empreses interessades en terres indígenes. Per l'altra, els mitjans de comunicació han dut a terme un paper important en la campanya de criminalització del moviment indígena, explicat en part per la seva dependència al Ministeri de l'Interior.

Al llarg de la dècada de 1990, però, i com a la resta de l'Amèrica Llatina, el moviment indígena s'ha revitalitzat i enfortit sobre la base de tres eixos: en primer lloc la preservació de la llengua; en segon, la conservació dels últims territoris indígenes i els seus recursos naturals, i en tercer, la lluita per aconseguir la representació i participació polítiques (definició de l'Estat, descentralització territorial, reforma del sistema de justícia). En definitiva, es vol un estat plural, heterogeni, que sigui el resultat d'un diàleg entre les diferents cultures i civilitzacions que el componen.

L'any 1993 es funda el Consell Interregional Maputxe, i des del juliol del 1994 hi ha pressió social perquè Xile ratifiqui la Convenció 169 de l'OIT, que estableix una normativa mínima pel que fa als drets dels pobles indígenes. S'ha posat en marxa la primera ràdio bilingüe mapudungun-castellà i diversos municipis ja han presentat llistes formades per maputxes. Una iniciativa política que sembla que pot confluir en una mena d'institució regional autònoma de càrrecs electes. En el pla jurídic, es pressiona perquè es permeti el dret tradicional maputxe, preexistent a la institucionalitat xilena.

Amb aquestes iniciatives, molts xilens comencen a estar orgullosos de la seva sang indígena i mostren admiració cap als valors, pràctiques i institucions maputxes. S'està creant una connexió entre el moviment popular clàssic i els nous moviment socials, incloent l'indígena, per tal de reclamar drets i fer campanyes conjuntes contra megaprojectes com el de Ralco, que ha comportat que la companyia hidroelèctrica espanyola Endesa (part del consorci) paralitzi les obres diverses vegades pressionada per una xarxa internacional de suport als maputxes.

Tanta tossuderia i capacitat de preservar la pròpia identitat enllaça amb l'essència cultural dels maputxes. Es podria dir que hi ha una "atemporalitat" de llarga duració en la seva cosmovisió que els impediria veure's com a "vençuts". Una memòria que reconeix l'existència del grup més enllà dels individus i els canvis; i que els permet, alhora, mirar cap al futur.