Les machi

Juntament amb el lonko o cap, la persona amb més prestigi de la comunitat és la machi, mediadora amb els esperits que organitza cerimònies religioses i té cura de la salut del grup. A la cultura maputxe, la dona, especialista a donar vida, és la intermediària ideal entre les persones i els déus, ja que a aquests se'ls demana, sobretot, que donin vida. Però la machi pot ser també un home, com en el passat, quan era usual que aquesta figura la representés un transvestit.

Les machi propicien esperits ancestrals (que combaten les malalties i forces del mal), i són grans coneixedores d'herbes i remeis. Hi ha altres elements comuns d'aquest rol: la importància en les visions i revelació dels somnis, el rewe o escala ritual, i el timbal anomenat kultrún. Però sembla ser que hi ha diferències segons la ubicació geogràfica, el grau d'aculturació i el tipus de crida per esdevenir machi.

Hi ha tres tipus de crida. S'hi pot arribar per herència d'un esperit d'un avantpassat machi per part de la mare, sovint de l'àvia ja morta. L'"escollida" sol heretar el poder de jove, quan sofreix greus malalties fins que accepta el seu destí i es posa a disposició d'una machi consagrada per aprendre la professió. Segons una machi d'esperit heretat: "fue terrible, sentía frío, temblor de estómago, sin ganas de comer ni que me hablaran, y con nada me sanaba... me salía espuma de la boca, parece que me desmayaba, me salían ronchas, no sabía lo que hacía".

Les que son cridades per catàstrofes naturals, com ara diluvis o terratrèmols, no passen per cap període d'aprenentatge. Tampoc no necessiten cap ensenyança les que esdevenen machis de perrimontum o visions: "No es nada sueño", diu una machi de perrimontum, "es verdad lo que uno ve, ve cosas, yo tuve perrimontum en la niebla, en el agua... vi un toro en el agua y tenía tremendos cachos en la cabeza como usan los choikes y unas patas chiquititas y después vi a una culebra encima del canelo... una machi me dijo que me había bajado el espíritu tarde, a los 21 años, pero que iba a ser machi grande y poderosa".

En les visions, la persona veu elements que simbolitzen esperits associats a la divinitat. Però no totes les que han estat "escollides" accepten de manera immediata el seu destí. És llavors quan cauen malaltes de manera sobrenatural fins que accepten la voluntat que els ha estat assignada.

Les machi diagnostiquen la malaltia examinant l'orina del matí o la roba interior del pacient. La seva cura consisteix en aplicacions o beuratges d'herbes i plantes medicinals. Però si la malaltia és per causa sobrenatural s'organitza un machitún, ritual en què la machi es comunica amb el món dels esperits a través d'un estat de trànsit. Es toca el kultrún i els participants en el ritual (com més hi participen millor, ja que així hi ha més força) creuen i fan xocar els pals utilitzats en el joc del palín, similars als d'hoquei. Tots els participants han de repetir a plena veu "mari chi weu", un crit de guerra (aquí com una lluita contra els esperits malèfics), i que significa "deu vegades guanyarem". Després del trànsit de la machi, el dungumachife (o portaveu de la machi) s'adreça als esperits, que determinen la malaltia del pacient i la manera d'extreure-la-hi.