L'az mapu o autoregulació maputxe

Abans de l'arribada dels espanyols, el poble maputxe tenia una organització sociopolítica pròpia i una completa estructuració territorial, inserida en la seva cosmovisió. Les diferents divinitats establien el dret sobre la base del qual s'havia de viure; sempre en harmonia amb tots els ens de la natura (els morts i els vius, els visibles i els no visibles). En l'actualitat, moltes d'aquestes pràctiques i creences han anat perdent regularitat i pes social, si bé els elements centrals de l'az mapu (sistema jurídic maputxe o d'ordenament i d'autoregulació) encara romanen a l'interior d'algunes comunitats.

Cosmovisió

L'univers maputxe és un "ens" viu on cada part està activa i interrelacionada. Després de la conquesta i per influència de l'evangelització, està dirigit per un únic ésser suprem, el Ngüenechen, però en un principi només era un déu de tants. En aquest cas, el déu dels homes i les dones a la terra.

Així com diversos déus, esperits i forces de la natura, els maputxes tenien sistemes de conceptualització del que és positiu i negatiu en tots els aspectes: els colors, els números, els punts cardinals. Els colors foscos eren, en general, negatius i relacionats amb la mort. Els números imparells eren imperfectes i d'aquí que fossin diabòlics. Els punts cardinals estaven separats en positius (sud, est), i negatius (nord, oest). D'altra banda, els homes, en essència guerrers, eren els especialistes a donar mort; en contraposició a les dones, símbols de la vida.

Com diu l'antropòloga Juliano, ara imaginem-nos la interpretació que podien fer d'un sacerdot catòlic: un home, vestit de negre, que ve del nord, i que parla de la Santíssima Trinitat. Per als missioners, els maputxes no entenien el missatge cristià perquè eren massa primitius.

Però, d'acord amb Juliano, l'assumpte pot anar més lluny. Al contrari de la idea occidental de tesi, antítesi i síntesi, per als maputxes els oposats generen, a la vegada, oposats. El fet que en la seva lògica no es generi només un resultat de l'experiència, sinó normalment dos, pot ser una invitació a la tolerància. És a dir, no és necessari que hi hagi una única conclusió de la realitat; se'n poden extreure dues. Cosa que reverteix en la pluralitat de la cultura maputxe.

L'az mapu

Entre les diferents dimensions o nivells del cosmos maputxe es troba el de les persones, des d'on coneixen les lleis de la natura i la seva regulació. A partir d'aquestes lleis, els maputxes romanen en equilibri i en harmonia amb tots els ens de la natura i amb si mateixos. Per al maputxe cada una de les seves accions és regulada per l'az mapu.

L'az mapu assenyala el poder fer i no fer, de tal manera que si no es fa el que s'ha de fer, o es fa de manera indeguda, es trenca l'equilibri còsmic en què viu el maputxe. Només les persones provoquen aquest desequilibri, però tenen la possibilitat d'esmenar l'error a través del principi de la reciprocitat. En el món maputxe, fer justícia equival a restablir l'equilibri còsmic.

En general, l'az mapu planteja que els maputxes neixen de la terra, són choyün (brots), hi viuen per un temps, transiten, s'alimenten, en tenen cura i quan moren, finalment, hi tornen. Hi ha una idea de cicles, on l'existència humana s'integra al sistema còsmic a través d'un procés de rotació permanent. El maputxe no és el senyor de la terra, sinó al contrari, la mapu és senyora de les persones, perquè són els brots o fills seus, d'on prové el terme ñuke mapu (mare terra).

L'autoregulació es basa en certs valors ètics, com el respecte cap als ancians, el coenixement dels avantpassats, la defensa de la terra, i l'orgull per la identitat pròpia. Segons l'az mapu, els ancians porten coneixements que els han permès arribar a la maduresa física i espiritual amb què es completa el cercle de la vida. Coneixements que són útils per a aquells que inicien el seu propi procés de recerca personal. Per això es conserva el costum d'escoltar els ancians quan relaten fets històrics, contes o experiències.

Hi ha el deure de saber el lonko que va donar origen al propi llinatge. També s'han de conèixer els avantpassats que participaren en la resistència als diferents imperis quítxua, espanyol i xilè. D'aquesta manera s'enforteix la identitat individual i es aquesta projecta en la identitat col·lectiva. És coneguda aquella frase que diu: "Ningú no pot saber cap a on va, si no sap d'on ve".

L'az mapu diu que la mare terra ha de ser defensada pels seus fills. L'amor a la terra es manifesta, per exemple, en demanar permís als ngen (o esperits protectors de la naturalesa) quan s'ha d'extraure'n qualsevol element. Es creu que tot el que existeix compleix una funció, i que aquell qui cuida la mare terra s'està cuidant a si mateix. Això enllaça amb l'autoestima, un altre valor ancestral maputxe.

La identitat com a poble és assumida amb orgull i s'ofereix la vida per defensar els propis valors si és necessari. Es viu intensament cada moment de l'existència, i cada acte com un art espiritual. Certament les circumstàncies històriques varen fer dels maputxes un poble guerrer, però amb una certa significació especial. Per als maputxes ser guerrer és vigilar-se un mateix a totes hores, estar despert, i afrontar les dificultats amb força d'esperit; i acceptar, en qualsevol cas, que tot segueixi el curs natural.

L'autoregulació a Xuf Xuf

Una de les característiques del territori de Xuf Xuf, a la novena regió de Xile, és la conservació de les pràctiques jurídiques maputxes, tal com s'estableix a l'az mapu. L'autoregulació, encapçalada pel lonko, se centra de manera important en la comunitat i la família. Alguns dels casos més significatius són el casament o mafün, drogoaddicció o weza püxemtulu che, i homicidi o bagümchen.

El mafün es concreta quan el nuvi entrega una quantitat d'animals segons requereixin els pares de la contraent, generalment per sufragar les despeses que han afrontat durant la celebració. És el tancament d'un procés informal de parella i l'inici d'un altre on es regula el seu destí a través de la relació afectiva de la família extensa d'ambdues parts. Pel que fa a les sancions, com en els judicis per drogoaddicció i homicidi, és freqüent excloure la persona culpable, aïllar-la de la comunitat; càstig que moltes vegades també inclou la família de l'acusat. En un cas d'homicidi, per exemple, la família de l'autor del crim és etiquetada per la resta de la comunitat i menyspreada, i arrossega un mal antecedent durant generacions.

Altres apartats:

· Les machi