|
|
|
|
Sota el nom de "maputxe" avui es troben diversos grups amb diferències històriques i dialectals: picuntxe (gent del nord), huilitxe (del sud), lafkentxe (de la costa), pewentxe (de la cordillera). Les seves comunitats, amb cases de fusta o de canya, estan unides per nexes de parentiu o consanguinitat on el cap o lonko (que no mana, sinó que coordina) sol ser l'home més gran dins el nucli familiar extens. És el representant de la comunitat a l'exterior, s'ocupa dels diferents afers de la vida comunitària i, en particular, organitza els treballs col·lectius. Avui dia, els maputxes encara mantenen uns llaços estrets amb la terra, i es dediquen a l'agricultura (moresc i patata) i al pasturatge. Segueixen parlant la seva llengua (mapudungun) i destaquen especialment en l'artesania tèxtil i l'argenteria. Un dels trets que més sobten dels maputxes és la seva rica cosmovisió i univers miticosimbòlic i, provinent d'aquests, el seu sistema jurídic (o d'ordenament i d'autoregulació), que s'ha conservat en algunes comunitats fins avui i se segueix practicant en diferents casos, que així es poden resoldre de manera immediata a les comunitats. El procés d'homogeneïtzació religiosa
propiciat pel cristianisme no ha fet desaparèixer els ritus per
demanar fertilitat (com el ngüillatun) ni la creença en
diversos déus i esperits, ni tampoc les dones xamans o machi.
La machi cura malalties i és una mèdium. Mitjançant
el rehue, una escala feta d'un tronc tallat, té la capacitat
d'apropar-se al món del més-enllà. |
|