Situació actual i perspectives de futur

A les albors del nou segle, els diferents pobles maies es troben en una conjuntura sociopolítica que pot determinar bona part del seu futur en els pròxims anys. Els zapatistes, majoritàriament lacandons, que s'han convertit en un referent internacional dels moviments antisistema i que es manifesten a favor de la diversitat cultural i el dret de les minories ("un mundo donde quepan muchos mundos", en les seves paraules), estan en un ambigu procés de negociació amb el govern federal que pot portar el reconeixement legal dels drets i les especificitats de les comunitats indígenes de Mèxic.

A Guatemala, per altra part, la firma dels acords de pau l'any 1996 es va veure com un espai polític propici perquè tots els sectors de la ciutadania poguessin trobar respostes que els ajudessin a superar l'estat excloent i repressiu sota el qual havien viscut fins en aquell moment. Entre les esperances d'una bona part de la població es trobava el reconeixement, no només sobre el paper, de la diversitat cultural del país. D'aquí que l'Acord d'Identitat i Drets dels Pobles Indígenes (AIDPI), així com la ratificació del Conveni 169 de l'Organització Internacional del Treball (l'únic instrument jurídic legal que s'ocupa en l'actualitat dels drets dels indígenes), es veiessin com a eines clau en l'avenç de la convivència entre els diferents pobles i les seves cosmovisions.

L'AIDPI i el Conveni 169 contenen un mínim d'aspiracions exigides i sentides del poble maia que, si bé no satisfan totalment, constitueixen una fita política important. Per primer cop, per exemple, l'estat ha reconegut la seva pràctica sistemàtica d'opressió i discriminació en contra del poble maia. A més, aquests textos admeten també que els coneixements dels pobles indígenes podrien ser elements per enriquir i enfortir l'estat, amb la intenció de beneficiar tots els habitants del país. Cinc anys després de la firma de l'Acord de Pau Ferma i Durable, això no obstant, la incidència en la modificació de les polítiques públiques de l'estat envers el poble maia ha estat nul·la i inoperant. Les pràctiques i els valors de l'estat continuen sent favorables a una petita minoria, i no es veu cap voluntat política per redreçar-ho. Els temes indígenes, altra vegada, queden relegats a l'últim lloc de l'agenda nacional.

Davant d'aquesta situació, per a la construcció d'un estat i una nació pluriculturals i plurilingües es fa indispensable que el poble maia i les seves organitzacions segueixin reconstruint, revaloritzant i transmetent la seva cultura, com és el cas de la cultura jurídica. Alguns dels reptes pendents són: la difusió i l'adequació de la legislació interna als acords de pau i al Conveni 169; el disseny de polítiques públiques de respecte al dret indígena i amb la participació dels propis indígenes; l'estudi i la difusió del dret indígena; acords intersectorials a partir del diàleg intercultural; la promoció de la participació a tots els nivells, i l'elaboració de polítiques integrals, de promoció de reconeixements socioeconòmics sense els quals els drets culturals esdevenen minvats.

A Guatemala es viu una situació dicotòmica: cada persona acudeix al sistema cultural que li sembla millor i en el qual se sent plenament realitzat. Això no ha de comportar, però, l'escissió de l'estat, com alguns sectors de poder volen fer creure, sinó que és la base fonamental per fer palès que els guatemalencs tenen i han de construir un estat diferent, i, com a conseqüència d'això, construir un sistema de justícia que respongui a la diversitat cultural i lingüística del país. Partint d'un moviment indígena fort i proactiu, de reclam de drets, és possible construir en el futur una relació directa i de coordinació entre el sistema de justícia de l'estat i el sistema de justícia maia, amb la finalitat de resoldre els múltiples problemes que afronta Guatemala.