L'administració de justícia maia

Fonaments

L'administració de justícia maia es fonamenta en la seva pròpia cultura, centrada en la vida, l'experiència i el coneixement transmès pels avis, els ancians i els consellers. Els principis maies se centren en el benefici col·lectiu, la unitat, el consens entre les parts com a manifestació de legitimitat, l'harmonia, el valor del compliment de la paraula, la responsabilitat i el respecte. El procés d'administració de justícia és marcat per la tolerància, l'escolta, l'acord entre les parts, l'equilibri en les noves generacions, la tranquil·litat local, el diàleg i la vergonya com a mitjà d'aclaparament. En el dret maia es poden trobar tres elements que es manifesten en el comportament social:

• Flexibilitat: És necessària, atès que es tracta de la metodologia per resoldre qualsevol conflicte. La recerca d'aplicació de justícia profunda, conciliadora i reparadora no és negociable.
  
  
• Dinamisme: És determinant, ja que en la solució d'un problema intervenen molts personatges: els principals involucrats, les autoritats, els familiars i la població.
  
  
• Circulació: Fa referència a l'aplicació del dret maia en tots els períodes de la vida de l'ésser humà, tant si hi ha conflicte o desajustament de relacions com si no; d'aquí que sigui qualificat de "dret preventiu".

A la vegada, el poble maia se sustenta sobre la base de certs principis, a saber:

Dualitat. Kat kay chawech, kat kay chawij. Significa "complementarietat" (no antagonisme): la vida i la mort, el dia i la nit, el que és negatiu i el que és positiu, etc. Aquests oposats formen una unitat en favor de la vida, de l'equilibri, de l'harmonia, de la temperança i de l'esperança.

Processualitat. Nojimal ka roq ub'anik. La vida és un camí que cal recórrer per aprendre, no existeix la perfecció. La vida és la que ensenya a prendre decisions i a iniciar nous processos. Res no està acabat ni és perfecte, tot està subjecte a noves propostes i a noves perspectives. Aquest principi motiva una actitud de flexibilitat davant els nous canvis.

Complementarietat. Ri ixoq ruk'ri achi, xa junam ki b'anik. Va unit al principi de dualitat, i la seva expressió principal és la unió de l'home i la dona. Tots dos tenen una responsabilitat comuna, ja que en el moment de fecundar clouen un procés o cicle de vida. La parella és el reflex del Sol i la Lluna.

Respecte. Nimnik. Indica que totes i cada una de les persones han de situar-se com a part d'un tot; fer mal a un altre és fer-se mal a un mateix. El respecte significa un procés d'interiorització del consell de l'ancià i del sentit del valor de l'altre. D'aquest respecte neix el sentit de reparació del dany ocasionat a una persona, a una criatura o a la Mare Terra, més encara quan es fa amb intenció.

Consens. Kaqa nuk'uj qa no'jib'al. Motiva per arribar a la complementarietat de criteris i d'opinions de les persones, per mitjà del diàleg i la participació de tots. Amb aquest principi s'intenta atènyer un benefici col·lectiu abans que individual.

Participació. Chuj choman'qonojel, chuj chukun qonojel. Cada membre de la comunitat i de la família ha de fer propostes i aportacions, atès que per a qualsevol acció que es vulgui emprendre en la comunitat han de considerar-se els interessos i les necessitats de cada un dels seus membres. Així és com l'acció realitzada amb la participació de tots es converteix en legítima.

Aportació o contribució. Kuchb'al o kuchuj. S'inspira en el sentit de la responsabilitat i la coresponsabilitat comunitàries, es fonamenta en l'ajuda i la contribució mútues. L'aportació no és sempre material, de vegades pot ser intel·lectual mitjançant idees o consells quan algú de la comunitat els necessita. Cada aportació o contribució no és vista o jutjada per la seva quantitat o qualitat, sinó per la mostra o voluntat de fer-la. Per exemple, quan algú ha mort, el condol no es manifesta amb paraules, sinó amb l'acompanyament col·lectiu i la solidaritat col·lectius.

Escolta. Utaik tzij. Es fonamenta en la idea que no tot està acabat. L'escolta facilita que s'arribi a conclusions consensuades i reflexionades en grup, perquè proporciona més informació sobre el que es discutirà; permet fer consultes internes a la casa o a la comunitat; permet prendre decisions a partir de discussions individuals i col·lectives; permet, igualment, conèixer la decisió i els interessos individuals latents de tots els membres, i, finalment, permet sensibilitzar, analitzar, dialogar i negociar qualsevol tema d'interès col·lectiu.

Funcionament i integració del sistema de justícia a la vida maia

El sistema jurídic maia es vincula a l'home i a la dona maies des del moment del seu naixement. El procés d'aprenentatge de les normes i els principis de comportament, dels deures envers la comunitat i els individus és permanent, i es dóna de la manera següent:

Infantesa o chi kutijoj rib'. Es considera que el període d'edat entre els tres anys i els vuit és molt important per a l'infant, és quan se li dóna acompanyament continu. Es tracta del temps en què es compta amb la companyia dels consellers. Aquests guies són els qui s'encarreguen d'educar-los sobre el que s'ha de fer i el que no. És el temps en què cal fonamentar els valors i el sentit de pertinença comunitària, així com el respecte profund a la vida.

Adolescència. Hi ha més presència dels pares, dels ancians i els avis, els oncles i les ties. Tots incideixen en la formació del futur coresponsable de la comunitat, amb la idea que aconsegueixi desenvolupar-se bé i compleixi amb l'ensenyança que se li transmet en aquesta edat. La presència i l'acompanyament d'aquestes persones serveix per ajudar l'adolescent a madurar per a la vida que li espera i també per saber elegir què haurà de fer amb la seva existència, per esdevenir una bona persona i ser responsable envers la seva comunitat.

Joventut. Normalment és quan es pren la decisió de casar-se. En aquest moment de la vida intervenen l'avi i l'àvia, i la seva tasca o funció és orientar, guiar o mostrar el camí. La parella d'ancians és qui comença a mostrar el camí dels futurs esposos, i també vetllarà perquè les seves ensenyances es compleixin. Els avis expliquen la seva vida, el que varen experimentar i com varen aprendre a viure i a arribar a la feliç ancianitat.

Unió de parella. És una altra etapa important del procés de formació de la persona. Quan s'arriba a la unificació de vides, s'acompleix el principi de complementarietat, és el temps de la unió de pensaments, cors i sentiments per iniciar un nou procés, una nova etapa amb altres membres de la societat. Així com el cicle comença amb la fecundació i el naixement, conclou amb la unió de la parella. En aquesta unió es concreta la idea de pare i mare, principi i fi, complement i equilibri.

El dret maia i la resolució de conflictes

El dret maia posseeix el cicle següent o procediment temporal per resoldre conflictes:

L'avís: uyaik o ujachik cho mexa'

Constitueix el pas inicial per reparar un problema, quan s'informa l'autoritat encarregada o elegida de l'existència de quelcom que ha trasbalsat l'harmonia i la pau.

L'anàlisi: unik'oxik rij

Aquesta etapa serveix per avaluar la denúncia presentada, a fi de determinar si s'intervé o no a resoldre el conflicte. A més, s'hi veu si les parts en conflicte o un dels seus familiars ho sol·liciten.

La citació: sik'nik

Es criden les persones involucrades en el problema o els testimonis. Quan es tracta de conflictes greus, se cita també la família per separat. La fita és generar confiança entre les parts i les famílies, i també que es parli sobre el problema. Finalment es convoquen tots els involucrats en l'afer a reunir-se en un únic lloc.

L'intercanvi d'idees i apreciacions sobre el problema: utaik utatb'ixik ri tzij

És l'espai on les persones involucrades en el conflicte parlen o dialoguen, aquestes persones poden ser les involucrades directes o aquelles que el coneixen o que poden aportar-hi quelcom per arranjar-lo. La finalitat d'aquest espai és la d'assumir una actitud de qatatb'ej, és a dir, d'escoltar el que els altres diuen, de trobar l'escenari propici perquè les persones involucrades tinguin la possibilitat d'escoltar-se i que aquell que escolta tingui igualment la possibilitat de parlar.

La dualitat de la veritat o la mentida: latzij om tzijtaj

S'arriba a aquesta etapa quan el problema és més greu, es tracta d'un temps per a la verificació o comprovació d'aspectes del problema. Constitueix un espai per escoltar unes altres persones, la família o la comunitat, que posteriorment no seran presents en l'acord final. L'escolta de les diferents opinions permet aclarir més bé la situació.

Coneixement i complementació del problema: uk'otik chi'a'j

És el moment de sistematitzar i conèixer en profunditat els fets, de valorar-ne les proves. S'hi confronten diferents versions obtingudes. Els ancians es reuneixen i escolten l'opinió de les altres autoritats presents en la comunitat o fora d'aquesta.

Aproximació entre les parts: majb'al re ri tz'ijnem

Aquest és l'espai on es preparen les condicions per iniciar l'intercanvi de paraules, pensaments, sentiments i opinions entre els involucrats en el problema.

Inici del diàleg: Tz'ijonem

És el temps de l'intercanvi de paraules; el temps de la paraula i la veritat al mateix temps. És aquí on es manifesta l'habilitat per assolir l'èxit de les persones que intervenen en el problema.

Aconsellar, cridar l'atenció, convocar a la reflexió: Pixab'

El Pixab' intervé en tot el procés d'aplicació del dret maia, travessa tots els aspectes de la vida. Aquest és l'espai per recordar amb molt de tacte i saviesa les ensenyances o els consells dels avis i pares. Es reflexiona sobre els actes, es veu allò negatiu per a la vida pel fet d'haver incorregut en aquests fets, i es recomana sortir del problema.

El Pixab' només ho pot fer l'ancià de la comunitat, perquè és el fruit de l'experiència donada per la vida, ja que en cas d'haver-hi mala fe en actuar, l'ancià crida l'atenció o renya per haver obrat de manera errònia; aquest és el sentit del Pixab', això és, reflexionar i demanar de no tornar a cometre els errors.

Crear i practicar idees: Nukuj no'jb' al

Es consulta aquells que han provocat el conflicte per arribar a un arranjament. Se'ls pregunta sobre quina opinió tenen del problema, com creuen que es pot solucionar. En aquest espai es comença a reparar el dany, perquè ja es dóna una participació significativa a les parts en litigi: per una banda, assumir la responsabilitat davant el fet i, per l'altra, el seu compromís per reparar el mal causat.

Reconèixer la falta i demanar perdó: Kuybál mak

Aquest és un espai determinant per a la conciliació, perquè és el moment en el qual la persona que ha provocat el dany o que hi ha participat reconeix la seva falta i demana perdó a qui ha ofès. També és un espai de doble via, perquè la part ofesa actua acceptant o no el perdó sol·licitat per l'ofensor. És una etapa preliminar per iniciar la reparació del dany.

Aplegar idees, opinions i comentaris: Nuk' uj no'jb'al

Nuk' uj significa "trenar", en aquest espai l'autoritat maia exposa les idees, les opinions i els pensaments sobre el problema que hi ha en disputa, així com els possibles acords i conclusions per arranjar-lo. Quelcom que se n'ha de realçar és que l'autoritat pregunta als involucrats si allò que han exposat els veïns consultats reflecteix la seva acció o si, per contra, és necessari fer-hi alguna rectificació. La finalitat d'aquest espai és la d'obtenir el consens buscant la millor idea, la millor opinió o el millor comentari. És el moment per reafirmar o negar.

Definició: Uchomxik rij

En aquesta etapa es defineixen els acords a manera de conclusió, i significa haver arribat a avinences o estar-hi arribant. Durant aquesta fase es formulen els compromisos, se li dóna importància a la paraula, a la veritat, a la voluntat i al compromís d'equilibrar o harmonitzar de nou les relacions de parella, de família, de comunitat o d'intercomunitat.

Acte d'oblidar: Usachik mak

És l'espai perquè les parts arribin a un acord sobre la manera com han de curar les ferides causades. És la definició de la reparació del dany i del perjudici ocasionats, que es realitza mitjançant fets concrets i immediats, accions que demostren a la part afectada que aquell qui l'ha ofès té la voluntat d'equilibrar o harmonitzar de nou les seves relacions.

Integració harmoniosa: Uk'amik ib' pa utzilal

Significa "tornar a l'harmonia, a la pau i a la justícia". S'arriba a l'arranjament del problema, es produeix l'acceptació de l'un o de l'altre. És com l'acte de conciliació o reconciliació. En les paraules d'Uk'amik ib'pa utzilal es té la intenció profunda de suggerir a unir-se de nou, d'acceptar-se amb la finalitat de tornar-se a fer el bé.

Una sanció reparadora: Utoji'k mak

És el moment de pensar en les sancions que s'han d'aplicar per la falta comesa. Comunament se li demana a l'afectat que suggereixi les sancions que considera pertinents. No obstant això, en la majoría dels casos no es reclama res, sinó només el penediment i la reparació dels danys. La sanció en la justícia maia no és un càstig envers els que han comès delicte o faltes; el seu compliment obeeix a l'acció de fer reflexionar i que serveixi d'exemple a uns altres. Si s'apliquen sancions, gairebé sempre són en forma de realització de tasques a favor de la comunitat, ja que servir els altres dignifica.

Agraïment: Maltioxnik

Aquest agraïment és la manifestació d'alegria de tornar de nou a l'harmonia i a l'equilibri de les relacions. Hi ha diferents tipus d'agraïment, per exemple: fer un dinar i compartir-lo; anar al lloc sagrat corresponent per celebrar-hi una cerimònia, no només com a gratitud, sinó també per reafirmar els compromisos i els acords assolits. També es fa un agraïment a les autoritats que intervenen en la solució del problema.

Seguiment: Uternexik ri tzij

Aquest pas s'hi ha afegit els últims anys. Té la finalitat de garantir el compliment dels acords. Es posa de testimonis la comunitat, les autoritats maies i fins i tot s'ha arribat a aixecar oficialment una acta firmada pels involucrats en el problema i per un jutge, amb la intenció de donar més validesa al procediment.

Autoritats que intervenen en la justícia maia

Les autoritats maies són aquelles a qui la comunitat reconeix com a tals, atès que des del seu naixement tenen assignats els seus nahual per poder exercir aquest càrrec. [ Nota 2 ] No obstant això, el nahual es complementa amb l'edat, amb el fet de ser conegut i reconegut per tots i totes, per ser originari del lloc, per haver estat exemple de vida en la comunitat, per tenir bona conducta, experiència i per ser respectuós. Cadascú desenvolupa el seu paper d'acord amb el nahual, i poden donar-se casos on una sola persona reuneixi diverses funcions d'autoritat.

Amb excepció de les ri aj Ilom, que només són dones, totes les funcions són exercides per homes i dones, sense distinció ni rang entre ells. La seva autoritat és reconeguda i acceptada per part de tots els membres de la comunitat. La formació i l'educació per exercir la seva autoritat es dóna des que la persona té prou capacitat d'assimilació, i és responsabilitat tant de la família com de la comunitat. El conjunt de les autoritats del poble maia en l'aplicació de la justícia no és constituït per persones elegides. Són les següents:

1r. Els ancians i les ancianes: ri nimaq taq winaq. Representen l'autoritat més important i són reconeguts per la seva creativitat i rectitud. Normalment, es tracta de les persones que fa més de vint-i-quatre anys o més que serveixen la comunitat.

2n. Ri Ajq' ijab'. És qui, entre altres funcions, celebra cerimònies, segueix el moviment del calendari, observa el moviment del Sol, assigna els noms dels nens quan neixen, donen consells i tria els dies favorables per a la solució de problemes.

3r. Les llevadores: ri aj Ilom. Estan amb la família des de la concepció dels fills fins a seixanta dies després del part. La seva funció principal és la d'acompanyar les famílies, els pares i els avis de l'ésser que vindrà. Preparen físicament i psicològicament les futures mares d'acord amb els principis de la medicina maia.

4t. Els curanderos: ri aj kununel. Persona científica en l'aplicació de la medicina natural i integral.

5è. Ri aj taltaqali'. Posseeixen qualitats per a la negociació. Són diplomàtics i negociadors, es tracta dels que intervenen en el casament d'una parella o en el moment de demanar permís per unificar una família.

6è. Els pares de família: ri chuch tat.

7è. Els oncles i les ties: ri ikan.

8è. Els padrins. Constitueixen una autoritat que fou introduïda en la cultura maia amb el catolicisme. Els padrins en l'actualitat ocupen un lloc important en la vida familiar i comunitària.

Un país, dos sistemes de justícia

El sistema de justícia de Guatemala és representat per l'òrgan judicial, que s'estableix per exercir la justícia a través de normes jurídiques compostes per normes constitucionals, ordinàries i reglamentàries. Aquest sistema està sustentat pel dret romà, concebut i establert amb ideologia i valor occidentals. Així, l'essència de les lleis vigents al país centreamericà reflecteix una única part de la pluralitat de visions i pensaments dels seus habitants.

Especialment en els últims anys, aquest sistema de justícia ha entrat en crisi i no és eficaç en la solució de conflictes, d'aquí que no arribi a satisfer les necessitats de la població que està assedegada de resoldre, entre d'altres, el problema de la inseguretat ciutadana. Després dels acords de pau de 1996, el sistema de justícia tampoc no ha estat capaç de jutjar els responsables de violacions dels drets humans en el passat, es manté la corrupció i alguns jutges, fiscals i magistrats estan involucrats en actes delinqüencials.

La població guatemalenca ha perdut la confiança en el seu sistema de justícia, mentre que part de les autoritats que dirigeixen el país no volen acceptar-ho, ja que a alguns sectors del poder no els interessa que funcioni, per exemple, en l'aspecte de l'evasió fiscal o en el robatori i extorsió dels pobles indígenes.

Com un dels resultats de la militarització i imposició de preteses autoritats per part de l'exèrcit, especialment en l'època dura de la repressió, es produí el desplaçament de les autoritats maies que complien la funció de guardar l'harmonia i l'equilibri en la vida de les comunitats. De resultes d'aquesta imposició, la població, sobretot el jovent, va perdre el respecte a les autoritats maies, i el resultat actual és el buit de poder comunitari.

La destrucció del teixit comunitari i la seva interrelació amb les autoritats maies ha facilitat l'aparició d'actituds tan deplorables com ara els linxaments, un fet d'execució extrajudicial que no tés res a veure amb l'administració de justícia ni amb el dret maies. Una altra de les causes dels linxaments és la pèrdua de confiança en l'aplicació de la justícia, i és que des de fa temps no ha existit igualtat davant la llei. L'organisme judicial i el sistema de justícia estan construïts sobre bases excloents, un exemple el constitueix l'ús de l'idioma espanyol, aliè a la majoria del poble maia i que es manté en els judicis, la qual cosa representa un gran obstacle malgrat les reformes dels últims anys, on la presència actual de traductors s'ha demostrat, en diferents judicis, que ha afavorit violadors dels drets humans.

S'ha comprovat, també, que hi ha hagut casos en què els jutges han faltat al respecte als maies, cridant-los i renyant-los, cosa que no succeeix amb els altres membres de la població. Amb el procés de pau iniciat el 1996, molts governs han brindat el seu suport econòmic, moral i d'assessoria tècnica puntual per a l'enfortiment i la millora del sector de la justícia, però encara no s'ha assolit l'objectiu que aquesta sigui ràpida i efectiva.

Com a complement o alternativa a aquest tipus de justícia, a Guatemala hi trobem el dret maia, subjacent a l'oficial i moltes vegades desconegut per una part de la població. L'estudi dels casos presentats a la Defensoria Maia en diferents comunitats lingüístiques maies (ixil, uspanteko i k'iché central) evidencia que el 100% dels casos es varen solucionar per mitjà de l'administració de justícia tradicional.

Totes les persones es manifesten satisfetes d'arreglar els seus problemes amb aquest sistema. Quan se'ls va preguntar per què acudien a la justícia maia, respongueren que per aquest procediment se solucionen més ràpidament els problemes, no es gasten diners en transport ni en dietes per anar al poble on estigui situat el tribunal; no es cobren ni s'exigeixen mordidas; hi ha un bon tracte cap a les persones; els casos es tramiten en el mateix idioma; no hi ha por d'enraonar; es parla un mateix llenguatge; els acords són justos, legítims; es pot participar lliurement a arreglar-los; es dialoga i es reflexiona sobre els fets; s'eviten problemes de futur, perquè no hi ha cap part que en resulti afavorida o afectada; se'ls proporciona consells per viure el seu esdevenidor; els acords es fan en la mateixa comunitat; el judici es realitza en qualsevol dia i hora; s'aplica d'acord amb els seus valors culturals; no es castiga, i existeix una reparació dels danys causats.

Per altra part, de la mostra de 219 casos que inclou totes les regions on treballa la Defensoria Maia, el 98 % es varen arreglar en l'administració de justícia maia i el 2 % va conèixer el sistema de justícia oficial. D'aquests casos, el 26,02 % va correspondre a litigis familiars; el 14,15 %, a problemes de terres; el 8,67 %, a enfrontaments comunitaris; el 7,3 %, a problemes d'herència; el 7,3 %, a delictes a la propietat privada; el 5,47 %, a disputes per llindars de terra; el 5,02 %, a calúmnia i difamació; el 4,1 %, a agressió per embriaguesa; el 3,19 %, a danys a cultius; el 2,73 %, a enganys; el 2,28 %, a robatoris; el 2,28 %, a problemes laborals; l'1,36 %, a desavinences entre comunitats; l'1,36 %, a homicidis; el 0,91 %, a amenaces; el 0,91 %, a deshonestedat; el 0,91 %, a intent d'homicidi; el 0,91 %, a desavinences per la propietat comunal; el 0,45 %, a masclisme, i el 4,37 %, a altres faltes.

El més important que es reconeix de l'administració de justícia maia és el seu caràcter reparador, i la seva missió principal de buscar i construir de nou l'equilibri entre les parts involucrades en el conflicte, sense favoritismes. El pensament profund que preval en el sistema de justícia maia és que tothom quedi satisfet després de solucionar un conflicte. Si bé constitucionalment no és reconegut, en la pràctica el sistema de justícia maia funciona.