 |
L'administració
de justícia maia
Fonaments
L'administració
de justícia maia es fonamenta en la seva pròpia cultura,
centrada en la vida, l'experiència i el coneixement transmès
pels avis, els ancians i els consellers. Els principis maies se centren
en el benefici col·lectiu, la unitat, el consens entre les parts
com a manifestació de legitimitat, l'harmonia, el valor del compliment
de la paraula, la responsabilitat i el respecte. El procés d'administració
de justícia és marcat per la tolerància, l'escolta,
l'acord entre les parts, l'equilibri en les noves generacions, la tranquil·litat
local, el diàleg i la vergonya com a mitjà d'aclaparament.
En el dret maia es poden trobar tres elements que es manifesten en el
comportament social:
- Flexibilitat: És necessària, atès
que es tracta de la metodologia per resoldre qualsevol conflicte.
La recerca d'aplicació de justícia profunda, conciliadora
i reparadora no és negociable.
- Dinamisme: És determinant, ja que en la solució
d'un problema intervenen molts personatges: els principals involucrats,
les autoritats, els familiars i la població.
- Circulació: Fa referència a l'aplicació
del dret maia en tots els períodes de la vida de l'ésser
humà, tant si hi ha conflicte o desajustament de relacions
com si no; d'aquí que sigui qualificat de "dret preventiu".
A la vegada, el poble maia se sustenta
sobre la base de certs principis, a saber:
Dualitat. Kat kay chawech,
kat kay chawij. Significa
"complementarietat" (no antagonisme): la vida i la mort, el
dia i la nit, el que és negatiu i el que és positiu, etc.
Aquests oposats formen una unitat en favor de la vida, de l'equilibri,
de l'harmonia, de la temperança i de l'esperança.
Processualitat.
Nojimal ka roq ub'anik.
La vida és un camí que
cal recórrer per aprendre, no existeix la perfecció. La
vida és la que ensenya a prendre decisions i a iniciar nous processos.
Res no està acabat ni és perfecte, tot està subjecte
a noves propostes i a noves perspectives. Aquest principi motiva una
actitud de flexibilitat davant els nous canvis.
Complementarietat.
Ri ixoq ruk'ri achi, xa junam ki b'anik. Va
unit al principi de dualitat, i la seva expressió principal és
la unió de l'home i la dona. Tots dos tenen una responsabilitat
comuna, ja que en el moment de fecundar clouen un procés o cicle
de vida. La parella és el reflex del Sol i la Lluna.
Respecte.
Nimnik. Indica que totes i cada una
de les persones han de situar-se com a part d'un tot; fer mal a un altre
és fer-se mal a un mateix. El respecte significa un procés
d'interiorització del consell de l'ancià i del sentit
del valor de l'altre. D'aquest respecte neix el sentit de reparació
del dany ocasionat a una persona, a una criatura o a la Mare Terra,
més encara quan es fa amb intenció.
Consens.
Kaqa nuk'uj qa no'jib'al.
Motiva per arribar a la complementarietat
de criteris i d'opinions de les persones, per mitjà del diàleg
i la participació de tots. Amb aquest principi s'intenta atènyer
un benefici col·lectiu abans que individual.
Participació.
Chuj choman'qonojel, chuj chukun qonojel. Cada
membre de la comunitat i de la família ha de fer propostes i
aportacions, atès que per a qualsevol acció que es vulgui
emprendre en la comunitat han de considerar-se els interessos i les
necessitats de cada un dels seus membres. Així és com
l'acció realitzada amb la participació de tots es converteix
en legítima.
Aportació
o contribució. Kuchb'al o kuchuj.
S'inspira en el sentit de la responsabilitat i la coresponsabilitat
comunitàries, es fonamenta en l'ajuda i la contribució
mútues. L'aportació no és sempre material, de vegades
pot ser intel·lectual mitjançant idees o consells quan
algú de la comunitat els necessita. Cada aportació o contribució
no és vista o jutjada per la seva quantitat o qualitat, sinó
per la mostra o voluntat de fer-la. Per exemple, quan algú ha
mort, el condol no es manifesta amb paraules, sinó amb l'acompanyament
col·lectiu i la solidaritat col·lectius.
Escolta.
Utaik tzij. Es fonamenta en la idea
que no tot està acabat. L'escolta facilita que s'arribi a conclusions
consensuades i reflexionades en grup, perquè proporciona més
informació sobre el que es discutirà; permet fer consultes
internes a la casa o a la comunitat; permet prendre decisions a partir
de discussions individuals i col·lectives; permet, igualment,
conèixer la decisió i els interessos individuals latents
de tots els membres, i, finalment, permet sensibilitzar, analitzar,
dialogar i negociar qualsevol tema d'interès col·lectiu.
Funcionament i integració
del sistema de justícia a la vida maia
El sistema jurídic maia es vincula
a l'home i a la dona maies des del moment del seu naixement. El procés
d'aprenentatge de les normes i els principis de comportament, dels deures
envers la comunitat i els individus és permanent, i es dóna
de la manera següent:
Infantesa
o chi kutijoj rib'. Es considera que
el període d'edat entre els tres anys i els vuit és molt
important per a l'infant, és quan se li dóna acompanyament
continu. Es tracta del temps en què es compta amb la companyia
dels consellers. Aquests guies són els qui s'encarreguen d'educar-los
sobre el que s'ha de fer i el que no. És el temps en què
cal fonamentar els valors i el sentit de pertinença comunitària,
així com el respecte profund a la vida.
Adolescència.
Hi ha més presència dels pares, dels ancians i els avis,
els oncles i les ties. Tots incideixen en la formació del futur
coresponsable de la comunitat, amb la idea que aconsegueixi desenvolupar-se
bé i compleixi amb l'ensenyança que se li transmet en
aquesta edat. La presència i l'acompanyament d'aquestes persones
serveix per ajudar l'adolescent a madurar per a la vida que li espera
i també per saber elegir què haurà de fer amb la
seva existència, per esdevenir una bona persona i ser responsable
envers la seva comunitat.
Joventut.
Normalment és quan es pren la decisió de casar-se. En
aquest moment de la vida intervenen l'avi i l'àvia, i la seva
tasca o funció és orientar, guiar o mostrar el camí.
La parella d'ancians és qui comença a mostrar el camí
dels futurs esposos, i també vetllarà perquè les
seves ensenyances es compleixin. Els avis expliquen la seva vida, el
que varen experimentar i com varen aprendre a viure i a arribar a la
feliç ancianitat.
Unió
de parella. És una altra etapa important del procés
de formació de la persona. Quan s'arriba a la unificació
de vides, s'acompleix el principi de complementarietat, és el
temps de la unió de pensaments, cors i sentiments per iniciar
un nou procés, una nova etapa amb altres membres de la societat.
Així com el cicle comença amb la fecundació i el
naixement, conclou amb la unió de la parella. En aquesta unió
es concreta la idea de pare i mare, principi i fi, complement i equilibri.

El dret maia i la resolució
de conflictes
El dret maia posseeix el cicle següent o procediment temporal per
resoldre conflictes:
L'avís:
uyaik o ujachik cho mexa'
Constitueix el pas inicial per reparar un problema, quan s'informa l'autoritat
encarregada o elegida de l'existència de quelcom que ha trasbalsat
l'harmonia i la pau.
L'anàlisi:
unik'oxik rij
Aquesta etapa serveix per avaluar la denúncia presentada, a fi
de determinar si s'intervé o no a resoldre el conflicte. A més,
s'hi veu si les parts en conflicte o un dels seus familiars ho sol·liciten.
La
citació: sik'nik
Es criden les persones involucrades en el problema o els testimonis.
Quan es tracta de conflictes greus, se cita també la família
per separat. La fita és generar confiança entre les parts
i les famílies, i també que es parli sobre el problema.
Finalment es convoquen tots els involucrats en l'afer a reunir-se en
un únic lloc.
L'intercanvi
d'idees i apreciacions sobre el problema: utaik utatb'ixik ri tzij
És l'espai on les persones involucrades en el conflicte parlen
o dialoguen, aquestes persones poden ser les involucrades directes o
aquelles que el coneixen o que poden aportar-hi quelcom per arranjar-lo.
La finalitat d'aquest espai és la d'assumir una actitud de qatatb'ej,
és a dir, d'escoltar el que els altres diuen, de trobar l'escenari
propici perquè les persones involucrades tinguin la possibilitat
d'escoltar-se i que aquell que escolta tingui igualment la possibilitat
de parlar.
La
dualitat de la veritat o la mentida: latzij om tzijtaj
S'arriba a aquesta etapa quan el problema és més greu,
es tracta d'un temps per a la verificació o comprovació
d'aspectes del problema. Constitueix un espai per escoltar unes altres
persones, la família o la comunitat, que posteriorment no seran
presents en l'acord final. L'escolta de les diferents opinions permet
aclarir més bé la situació.
Coneixement
i complementació del problema: uk'otik chi'a'j
És el moment de sistematitzar i conèixer en profunditat
els fets, de valorar-ne les proves. S'hi confronten diferents versions
obtingudes. Els ancians es reuneixen i escolten l'opinió de les
altres autoritats presents en la comunitat o fora d'aquesta.
Aproximació
entre les parts: majb'al re ri tz'ijnem
Aquest és l'espai on es preparen les condicions per iniciar l'intercanvi
de paraules, pensaments, sentiments i opinions entre els involucrats
en el problema.
Inici
del diàleg: Tz'ijonem
És el temps de l'intercanvi de paraules; el temps de la paraula
i la veritat al mateix temps. És aquí on es manifesta
l'habilitat per assolir l'èxit de les persones que intervenen
en el problema.
Aconsellar,
cridar l'atenció, convocar a la reflexió: Pixab'
El Pixab' intervé en tot el procés d'aplicació
del dret maia, travessa tots els aspectes de la vida. Aquest és
l'espai per recordar amb molt de tacte i saviesa les ensenyances o els
consells dels avis i pares. Es reflexiona sobre els actes, es veu allò
negatiu per a la vida pel fet d'haver incorregut en aquests fets, i
es recomana sortir del problema.
El Pixab' només ho
pot fer l'ancià de la comunitat, perquè és el fruit
de l'experiència donada per la vida, ja que en cas d'haver-hi
mala fe en actuar, l'ancià crida l'atenció o renya per
haver obrat de manera errònia; aquest és el sentit del
Pixab', això és, reflexionar i demanar de no tornar a
cometre els errors.
Crear
i practicar idees: Nukuj no'jb' al
Es consulta aquells que han provocat el conflicte per arribar a un arranjament.
Se'ls pregunta sobre quina opinió tenen del problema, com creuen
que es pot solucionar. En aquest espai es comença a reparar el
dany, perquè ja es dóna una participació significativa
a les parts en litigi: per una banda, assumir la responsabilitat davant
el fet i, per l'altra, el seu compromís per reparar el mal causat.
Reconèixer
la falta i demanar perdó: Kuybál mak
Aquest és un espai determinant per a la conciliació, perquè
és el moment en el qual la persona que ha provocat el dany o
que hi ha participat reconeix la seva falta i demana perdó a
qui ha ofès. També és un espai de doble via, perquè
la part ofesa actua acceptant o no el perdó sol·licitat
per l'ofensor. És una etapa preliminar per iniciar la reparació
del dany.
Aplegar
idees, opinions i comentaris: Nuk' uj no'jb'al
Nuk' uj significa "trenar", en aquest espai l'autoritat maia
exposa les idees, les opinions i els pensaments sobre el problema que
hi ha en disputa, així com els possibles acords i conclusions
per arranjar-lo. Quelcom que se n'ha de realçar és que
l'autoritat pregunta als involucrats si allò que han exposat
els veïns consultats reflecteix la seva acció o si, per
contra, és necessari fer-hi alguna rectificació. La finalitat
d'aquest espai és la d'obtenir el consens buscant la millor idea,
la millor opinió o el millor comentari. És el moment per
reafirmar o negar.
Definició:
Uchomxik rij
En aquesta etapa es defineixen els acords a manera de conclusió,
i significa haver arribat a avinences o estar-hi arribant. Durant aquesta
fase es formulen els compromisos, se li dóna importància
a la paraula, a la veritat, a la voluntat i al compromís d'equilibrar
o harmonitzar de nou les relacions de parella, de família, de
comunitat o d'intercomunitat.
Acte
d'oblidar: Usachik mak
És l'espai perquè les parts arribin a un acord sobre la
manera com han de curar les ferides causades. És la definició
de la reparació del dany i del perjudici ocasionats, que es realitza
mitjançant fets concrets i immediats, accions que demostren a
la part afectada que aquell qui l'ha ofès té la voluntat
d'equilibrar o harmonitzar de nou les seves relacions.
Integració
harmoniosa: Uk'amik ib' pa utzilal
Significa "tornar a l'harmonia, a la pau i a la justícia".
S'arriba a l'arranjament del problema, es produeix l'acceptació
de l'un o de l'altre. És com l'acte de conciliació o reconciliació.
En les paraules d'Uk'amik ib'pa utzilal es té la intenció
profunda de suggerir a unir-se de nou, d'acceptar-se amb la finalitat
de tornar-se a fer el bé.
Una
sanció reparadora: Utoji'k mak
És el moment de pensar en les sancions que s'han d'aplicar per
la falta comesa. Comunament se li demana a l'afectat que suggereixi
les sancions que considera pertinents. No obstant això, en la
majoría dels casos no es reclama res, sinó només
el penediment i la reparació dels danys. La sanció en
la justícia maia no és un càstig envers els que
han comès delicte o faltes; el seu compliment obeeix a l'acció
de fer reflexionar i que serveixi d'exemple a uns altres. Si s'apliquen
sancions, gairebé sempre són en forma de realització
de tasques a favor de la comunitat, ja que servir els altres dignifica.
Agraïment:
Maltioxnik
Aquest agraïment és la manifestació d'alegria de
tornar de nou a l'harmonia i a l'equilibri de les relacions. Hi ha diferents
tipus d'agraïment, per exemple: fer un dinar i compartir-lo; anar
al lloc sagrat corresponent per celebrar-hi una cerimònia, no
només com a gratitud, sinó també per reafirmar
els compromisos i els acords assolits. També es fa un agraïment
a les autoritats que intervenen en la solució del problema.
Seguiment:
Uternexik ri tzij
Aquest pas s'hi ha afegit els últims anys. Té la finalitat
de garantir el compliment dels acords. Es posa de testimonis la comunitat,
les autoritats maies i fins i tot s'ha arribat a aixecar oficialment
una acta firmada pels involucrats en el problema i per un jutge, amb
la intenció de donar més validesa al procediment.
Autoritats que intervenen
en la justícia maia
Les
autoritats maies són aquelles a qui la comunitat reconeix com
a tals, atès que des del seu naixement tenen assignats els seus
nahual per poder exercir aquest càrrec. [ Nota 2 ] No obstant
això, el nahual es complementa amb l'edat, amb el fet de ser
conegut i reconegut per tots i totes, per ser originari del lloc, per
haver estat exemple de vida en la comunitat, per tenir bona conducta,
experiència i per ser respectuós. Cadascú desenvolupa
el seu paper d'acord amb el nahual, i poden donar-se casos on una sola
persona reuneixi diverses funcions d'autoritat.
[ Nota 2 ]
El
conjunt de valors, elements i energies que corresponen al nom
del día de naixement d'una persona, doncs cada día
té un nom i és regit pel calendari sagrat Tzolkin.
Entre els maies, el nahual indica les qualitats, debilitats,
fortaleses, defectes que pot tenir una persona. Dins el pensament
maia és indispensable conèixer a una persona o
a les persones amb qui es conviu, ja que d'aquesta manera es
guarda l'harmonia i una relació equilibrada.
|
Amb excepció de les
ri aj Ilom, que només són dones, totes les funcions són
exercides per homes i dones, sense distinció ni rang entre ells.
La seva autoritat és reconeguda i acceptada per part de tots
els membres de la comunitat. La formació i l'educació
per exercir la seva autoritat es dóna des que la persona té
prou capacitat d'assimilació, i és responsabilitat tant
de la família com de la comunitat. El conjunt de les autoritats
del poble maia en l'aplicació de la justícia no és
constituït per persones elegides. Són les següents:
1r. Els
ancians i les ancianes: ri nimaq taq winaq. Representen l'autoritat
més important i són reconeguts per la seva creativitat
i rectitud. Normalment, es tracta de les persones que fa més
de vint-i-quatre anys o més que serveixen la comunitat.
2n. Ri Ajq' ijab'.
És qui, entre altres funcions, celebra cerimònies, segueix
el moviment del calendari, observa el moviment del Sol, assigna els
noms dels nens quan neixen, donen consells i tria els dies favorables
per a la solució de problemes.
3r. Les llevadores:
ri aj Ilom. Estan amb la família des de la concepció dels
fills fins a seixanta dies després del part. La seva funció
principal és la d'acompanyar les famílies, els pares i
els avis de l'ésser que vindrà. Preparen físicament
i psicològicament les futures mares d'acord amb els principis
de la medicina maia.
4t. Els curanderos:
ri aj kununel. Persona científica en l'aplicació de la
medicina natural i integral.
5è. Ri aj
taltaqali'. Posseeixen qualitats per a la negociació. Són
diplomàtics i negociadors, es tracta dels que intervenen en el
casament d'una parella o en el moment de demanar permís per unificar
una família.
6è. Els pares
de família: ri chuch tat.
7è. Els oncles
i les ties: ri ikan.
8è. Els padrins.
Constitueixen una autoritat que fou introduïda en la cultura maia
amb el catolicisme. Els padrins en l'actualitat ocupen un lloc important
en la vida familiar i comunitària.
Un país, dos sistemes
de justícia
El sistema de justícia
de Guatemala és representat per l'òrgan judicial, que
s'estableix per exercir la justícia a través de normes
jurídiques compostes per normes constitucionals, ordinàries
i reglamentàries. Aquest sistema està sustentat pel dret
romà, concebut i establert amb ideologia i valor occidentals.
Així, l'essència de les lleis vigents al país centreamericà
reflecteix una única part de la pluralitat de visions i pensaments
dels seus habitants.
Especialment en els últims
anys, aquest sistema de justícia ha entrat en crisi i no és
eficaç en la solució de conflictes, d'aquí que
no arribi a satisfer les necessitats de la població que està
assedegada de resoldre, entre d'altres, el problema de la inseguretat
ciutadana. Després dels acords de pau de 1996, el sistema de
justícia tampoc no ha estat capaç de jutjar els responsables
de violacions dels drets humans en el passat, es manté la corrupció
i alguns jutges, fiscals i magistrats estan involucrats en actes delinqüencials.
La població guatemalenca
ha perdut la confiança en el seu sistema de justícia,
mentre que part de les autoritats que dirigeixen el país no volen
acceptar-ho, ja que a alguns sectors del poder no els interessa que
funcioni, per exemple, en l'aspecte de l'evasió fiscal o en el
robatori i extorsió dels pobles indígenes.
Com un dels resultats de
la militarització i imposició de preteses autoritats per
part de l'exèrcit, especialment en l'època dura de la
repressió, es produí el desplaçament de les autoritats
maies que complien la funció de guardar l'harmonia i l'equilibri
en la vida de les comunitats. De resultes d'aquesta imposició,
la població, sobretot el jovent, va perdre el respecte a les
autoritats maies, i el resultat actual és el buit de poder comunitari.
La destrucció del
teixit comunitari i la seva interrelació amb les autoritats maies
ha facilitat l'aparició d'actituds tan deplorables com ara els
linxaments, un fet d'execució extrajudicial que no tés
res a veure amb l'administració de justícia ni amb el
dret maies. Una altra de les causes dels linxaments és la pèrdua
de confiança en l'aplicació de la justícia, i és
que des de fa temps no ha existit igualtat davant la llei. L'organisme
judicial i el sistema de justícia estan construïts sobre
bases excloents, un exemple el constitueix l'ús de l'idioma espanyol,
aliè a la majoria del poble maia i que es manté en els
judicis, la qual cosa representa un gran obstacle malgrat les reformes
dels últims anys, on la presència actual de traductors
s'ha demostrat, en diferents judicis, que ha afavorit violadors dels
drets humans.
S'ha comprovat, també,
que hi ha hagut casos en què els jutges han faltat al respecte
als maies, cridant-los i renyant-los, cosa que no succeeix amb els altres
membres de la població. Amb el procés de pau iniciat el
1996, molts governs han brindat el seu suport econòmic, moral
i d'assessoria tècnica puntual per a l'enfortiment i la millora
del sector de la justícia, però encara no s'ha assolit
l'objectiu que aquesta sigui ràpida i efectiva.
Com a complement o alternativa
a aquest tipus de justícia, a Guatemala hi trobem el dret maia,
subjacent a l'oficial i moltes vegades desconegut per una part de la
població. L'estudi dels casos presentats a la Defensoria Maia
en diferents comunitats lingüístiques maies (ixil, uspanteko
i k'iché central) evidencia que el 100% dels casos es varen solucionar
per mitjà de l'administració de justícia tradicional.
Totes les persones es manifesten
satisfetes d'arreglar els seus problemes amb aquest sistema. Quan se'ls
va preguntar per què acudien a la justícia maia, respongueren
que per aquest procediment se solucionen més ràpidament
els problemes, no es gasten diners en transport ni en dietes per anar
al poble on estigui situat el tribunal; no es cobren ni s'exigeixen
mordidas; hi ha un bon tracte cap a les persones; els casos es tramiten
en el mateix idioma; no hi ha por d'enraonar; es parla un mateix llenguatge;
els acords són justos, legítims; es pot participar lliurement
a arreglar-los; es dialoga i es reflexiona sobre els fets; s'eviten
problemes de futur, perquè no hi ha cap part que en resulti afavorida
o afectada; se'ls proporciona consells per viure el seu esdevenidor;
els acords es fan en la mateixa comunitat; el judici es realitza en
qualsevol dia i hora; s'aplica d'acord amb els seus valors culturals;
no es castiga, i existeix una reparació dels danys causats.
Per altra part, de la mostra
de 219 casos que inclou totes les regions on treballa la Defensoria
Maia, el 98 % es varen arreglar en l'administració de justícia
maia i el 2 % va conèixer el sistema de justícia oficial.
D'aquests casos, el 26,02 % va correspondre a litigis familiars; el
14,15 %, a problemes de terres; el 8,67 %, a enfrontaments comunitaris;
el 7,3 %, a problemes d'herència; el 7,3 %, a delictes a la propietat
privada; el 5,47 %, a disputes per llindars de terra; el 5,02 %, a calúmnia
i difamació; el 4,1 %, a agressió per embriaguesa; el
3,19 %, a danys a cultius; el 2,73 %, a enganys; el 2,28 %, a robatoris;
el 2,28 %, a problemes laborals; l'1,36 %, a desavinences entre comunitats;
l'1,36 %, a homicidis; el 0,91 %, a amenaces; el 0,91 %, a deshonestedat;
el 0,91 %, a intent d'homicidi; el 0,91 %, a desavinences per la propietat
comunal; el 0,45 %, a masclisme, i el 4,37 %, a altres faltes.
El més important
que es reconeix de l'administració de justícia maia és
el seu caràcter reparador, i la seva missió principal
de buscar i construir de nou l'equilibri entre les parts involucrades
en el conflicte, sense favoritismes. El pensament profund que preval
en el sistema de justícia maia és que tothom quedi satisfet
després de solucionar un conflicte. Si bé constitucionalment
no és reconegut, en la pràctica el sistema de justícia
maia funciona.
|