Situació actual i perspectives de futur

La cosmovisió kuna marca en gran part les reivindicacions polítiques actuals. Fins a final de la dècada de 1970, la lluita política de les organitzacions tradicionals se centrava en el territori i l'autonomia. Aquestes organitzacions no evocaven la natura o la Mare Terra per legitimar els seus drets territorials. Avui, el discurs de les ONG kunes insisteix en la protecció del medi per conservar la Mare Terra. Això no obstant, darrere d'aquest discurs ecologista hi ha una reformulació complexa de les velles reivindicacions territorials.

La idea occidental segons la qual els pobles indígenes viuen en harmonia amb la natura ha estat en certa manera interioritzada pels mateixos pobles per fer front al món contemporani. Les organitzacions internacionals han responsabilitzat els pobles indígenes del món de protegir el planeta , però sense reconèixer els seus drets sobre el territori. És per això que les demandes territorials lligades a l'autonomia política, com ara, per exemple, la delimitació de fronteres amb la societat nacional, es legitimen amb un discurs ecologista que demana el reconeixement dels drets sobre les seves terres per poder-les protegir.

Les ONG kunes utilitzen la natura, tal com ho fan els xamans, per controlar la situació. Ells, però, no són els mediadors entre el món dels esperits i el dels humans. Són els mediadors entre dues cosmologies, entre dues maneres de veure el món. En aquest sentit, busquen i se serveixen de les passarel·les entre els dos universos que el sistema de cooperació actual ha connectat.

De la mateixa manera que Nele Kantule i altres líders van adaptar les estructures tradicionals del poble kuna al marc nacional, les ONG han adaptat el seu discurs i les seves pràctiques al nou context internacional, marcat per la mundialització de l'economia i la intensificació dels contactes.

Aquests joves s'han convertit en els nous mediadors entre el marc local i el global. Amb un discurs arrelat a la tradició kuna, però també adaptat als vells mites occidentals sobre el bon salvatge, han esdevingut els nous portaveus internacionals.

Aquest procés de canvi ha estat possible gràcies a la transformació recent del rol de l'Estat nació i a una promoció de les ONG en detriment de les organitzacions tradicionals. Per exemple, podem citar la participació kuna als grups de treball de Nacions Unides sobre les poblacions indígenes. En aquests fòrums internacionals no són ni el Congreso General Kuna ni el Congreso de la Cultura Kuna els que hi assisteixen en tant que representants oficials, sinó les ONG. El sistema de cooperació actual està pensat per facilitar la participació de la dita "societat civil organitzada amb estatus jurídic i consultiu", és a dir, les ONG. A principi del segle XXI, el poble kuna es troba enfrontat a forts canvis en la seva organització política. La gran capacitat d'adaptació de les estructures polítiques d'aquest poble no ens deixa de sorprendre. Com a l'època de les aliances amb els hugonots francesos o amb els pirates del Carib, els kunes han sabut adaptar-se als nous interlocutors per sobreviure sense perdre la seva identitat.