Ecologia i política a Kuna Yala

Actualment, ecologia i política constitueixen, a Kuna Yala, les dues cares d'una mateixa moneda: la lluita per la defensa de la terra. En el discurs de les ONG kunes la relació espiritual i material amb el medi físic serveix per legitimar aquesta lluita. Els kunes es consideren i són considerats bons ecologistes que viuen en harmonia amb la natura. Però, quines són les seves veritables relacions amb la natura? En què és diferent l'ecologia kuna?

L'ecologia pot ser definida com les relacions simbòliques i materials que una societat estableix amb el seu medi físic. Aquesta definició àmplia es refereix, no tan sols a la fauna i la flora, sinó també a les relacions simbòliques amb el medi físic, expressades sota la forma de mites i llegendes. També parteix del principi segons el qual la utilització dels recursos naturals d'un ecosistema està condicionada per la representació que construeix una societat de la natura.

A Kuna Yala, les relacions materials amb el medi físic són les activitats associades a la subsistència, com ara la pesca, la caça, la recol·lecció i l'agricultura. Els habitants d'aquesta regió de Panamà continuen vivint dels recursos naturals dels dos ecosistemes presents a Kuna Yala: el forestal i el marí.

A partir de la tradició oral kuna es pot observar com s'expressa la relació simbòlica amb la natura. Els kunes manifesten la seva concepció del món per mitjà d'una sèrie de mites que es transmeten de generació en generació a l'interior de l'onmaket nega. Els tules organitzen el món al voltant dels significats del seu discurs. Escoltant i interpretant aquests mites es pot observar com els kunes s'autoproclamen els guardians de la natura, de la Mare Terra.

L'art de les moles és un altre bon exemple de l'estreta relació que tenen amb el medi. La fauna del bosc i del mar són la principal font d'inspiració per a les dones que les confeccionen. Però no tots els animals hi són representats de la mateixa manera. Els uns hi són poc presents, com ara l'ocell yolin, i els altres hi apareixen molt sovint, com ara el martí pescador, el colibrí i el gall. Aquestes diferències obeeixen a la mitologia i a les qualitats positives o negatives associades amb aquests animals.

Els kunes estableixen relacions recíproques amb el seu medi. A Kuna Yala, pescar, caçar i recol·lectar implica un deute vers els éssers d'un altre món. Aquest "altre-mon" és el domini dels "amos dels animals i les plantes": esperits, déus o dimonis que imposen obligacions als humans perquè gaudeixin dels recursos d'una manera raonable.

La funció xamànica i terapèutica es divideix entre tres tipus d'especialistes: el nele (pl. nelegan) (endevins, xamans), els inatuledis (herbolaris i cantors) i els absogets (exorcistes que intervenen quan apareixen epidèmies). Només poden ser nelegan les persones predestinades, aquelles que neixen amb peculiaritats que se suposa que són senyals d'elecció. Aquestes característiques poden ser físiques, com ara deformacions o taques a la pell. Però també poden ser altres aspectes relacionats amb el naixement, com ara el fet que un nadó neixi amb el cordó umbilical al voltant del coll.

Pels kunes totes les plantes, animals i objectes tenen purba (ànima). Els únics que poden comunicar amb les ànimes són els especialistes. De fet, els nelegan, els inatuledis i els absogets són mediadors entre el món dels esperits i el dels humans. La seva feina consisteix a controlar els esperits de l'altre món.

A la superfície terrestre hi ha llocs considerats sagrats, els kalus. Segons la mitologia kuna, els kalus són els llocs d'on són originaris o viuen els amos dels animals terrestres. Es troben arran de la costa, dins el bosc, els manglars, les roques o la terra. Són llocs perillosos, on éssers extraordinaris, figuracions de dimonis o d'esperits viuen amb els animals. Hi ha molts kalus, cadascun té el seu amo i una espècie animal associada. Però també hi ha un kalu principal, el Kalu Ibaki, l'amo del qual és el més important. Tots els amos s'hi reuneixen per decidir si cal alliberar els animals que mengen els kunes o deixar sortir els ponis (els mals esperits, éssers amb la cua de peix i amb dos caps, o amb els ulls sobre els braços).

També hi ha els piries, els llocs on viuen els amos dels animals aquàtics. Es troben als remolins de la mar o a les profunditats de l'oceà. Tenen les mateixes característiques i propietats que els kalus. Però als piries també hi viuen els ponis, que prenen la força (niga) o l'ànima (purba) als humans.

Les relacions materials i simbòliques que estableixen els kunes amb el seu medi físic són recíproques. Els amos dels animals i les plantes ofereixen els recursos naturals al poble kuna a canvi d'una utilització respectuosa. Entre els kunes domina una cosmovisió animista, això vol dir que creuen que la natura està regida per ànimes i per esperits anàlegs a la voluntat humana que determinen la pràctica i la realitat social del seu poble. El fet que els kunes s'autoproclamin els guardians de la natura està relacionat amb aquesta cosmovisió.