Introducció

El poble de Kuna és poc conegut per la gran majoria d'habitants del nostre planeta. Excepte alguns navegants afortunats i alguns antropòlegs curiosos, són pocs els visitants que arriben a aquesta regió de l'istme de Panamà. Paradoxalment, la cultura kuna és present a molts llocs del món. En els últims temps, la seva artesania s'ha convertit en una de les més preuades per part del món occidental. Una mostra d'aquesta artesania són les moles: peces de roba rectangulars i multicolors que porten i que elaboren les dones kunes formant composicions complicades de figures geomètriques o zoomorfes. No és difícil trobar-ne en qualsevol botigueta d'objectes d'artesania exòtica. A París, Barcelona, Nova York, Londres, etc. les moles hi són presents. Però, qui ha creat les moles? Quina cultura s'amaga darrere d'aquestes magnífiques peces de roba?

Actualment, el poble kuna o tule viu a la costa de San Blas (costa atlàntica de Panamà), en una comarca autònoma anomenada KunaYala. La comarca de Kuna Yala ocupa 320.000 hectàrees (2.355 km2) i té una població total de 32.446 habitants . En aquesta regió trobem cinquanta-dues comunitats, que oscil·len entre vuitanta i cinc mil habitants. La majoria de comunitats, quaranta, es troben sobre petites illes d'origen coral·lí, i la densitat demogràfica hi és molt elevada. Hi ha vuit comunitats costaneres i dues que es troben a l'interior, prop de rius. Però no tots els tules viuen a Kuna Yala: com a resultat d'una forta migració cap als centres urbans, hi ha 10.000 kunes que resideixen a la ciutat de Panamà, a Colón i a Changuinola.

Ara bé, aquest poble no ha viscut sempre a les illes, s'hi va traslladar a final del segle XIX, quan les malalties i les epidèmies, com per exemple la malària i la febre groga, van fer la vida impossible al continent. Les illes on viuen actualment la majoria dels tules són de dimensions reduïdes, més aviat es tracta d'illots d'una o dues hectàrees propers a la costa. Fins i tot hi ha comunitats que es comuniquen amb el continent gràcies a un pont rudimentari.

Viure en aquests illots és com viure en un vaixell. A les comunitats on no hi ha aqüeductes, les dones han d'anar sovint al riu a omplir els dipòsits d'aigua per al consum domèstic. Els homes també visiten regularment el continent per caçar i ocupar-se dels nainus (parcel·les agrícoles al costat dels rius o a l'interior de la selva tropical). Així doncs, les illes constitueixen el lloc de residència i la selva, l'espai on es practiquen la majoria d'activitats de subsistència, excepte la pesca.

Kuna Yala continua essent una regió de difícil accés. Els centres de salut i les escoles hi són escassos. Les comunitats més grans sí que tenen aquests serveis, però les poblacions més petites i allunyades han de desplaçar-se per gaudir-ne. Hi ha també uns altres serveis, com ara telèfons i correus, que hi són mínims. Des de fa tres anys hi ha telèfons col·lectius a les comunitats més grans i el correu arriba en una illa del centre de la regió des d'on es redistribueix a les altres comunitats. Algunes poblacions han instal·lat, amb els seus propis recursos, generadors per produir electricitat i aqüeductes per transportar l'aigua des del continent.