L'habitatge

Tot això ha contribuït a l'aïllament històric dels hakkes: parlen una llengua inintel·ligible per a la majoria, adoren altres déus, organitzen els cultes ancestrals de manera diferent i, el més important, tenen una concepció divergent del tipus de participació de la dona en la vida pública i privada. Malgrat que no existeix una base racial diferenciadora, la rivalitat entre els xinesos hans i els hakkes era tan important com la que existia amb altres grups ètnics no xinesos. Els hakkes han patit, i en determinats aspectes continuen patint, una forta discriminació que els ha dut a elaborar sistemes de defensa, els quals, d'altra banda, han contribuït a estrènyer els lligams socials hakkes, reafirmar els seus costums i desenvolupar un sentiment de reivindicació de la pròpia identitat que s'ha fet palès, sobretot, a partir de les últimes dècades del segle XX.

No hi ha res que ho mostri millor que els tulous, cases tradicionals hakkes que es troben en algunes províncies de la Xina continental. Els tulous, literalment 'edificis de terra', són impressionants habitatges fortificats de forma circular, malgrat que també n'hi ha de rectangulars, d'entre dues i cinc plantes. El mur exterior de l'edifici, d'aproximadament un metre de gruix, només tenia finestres exteriors a partir del segon pis, amb un disseny pensat per a la defensa, tot i que molts dels edificis que encara avui serveixen d'habitatge als hakkes han estat reformats per adaptar-los a les necessitats de la vida actual. Els tulous només tenen una porta d'accés, fins i tot els més grans, cosa que els feia gairebé inexpugnables en cas d'atac.

Malgrat el seu aspecte fortificat, però, no hem de creure que els hakkes hagin estat un poble guerrer. Res més lluny de la realitat: els hakkes han estat sempre lligats al món agrícola, tant a la Xina com a Taiwan, i per tant han dut una vida de dura adaptació al medi. El poble xinès, en general, no s'ha caracteritzat gairebé mai per la seva capacitat per a la guerra, sinó més aviat per les tasques comercials i agrícoles, especialment en les zones del sud, on han viscut els hakkes durant els últims segles.

Van ser les circumstàncies socials les que van obligar els hakkes a desenvolupar aquest tipus de construcció: vulnerabilitat social, inferioritat econòmica i numèrica, pressió demogràfica, bandolerisme, pirateria, etc. Però les cases hakkes presenten altres característiques que les fan singulars i que les han convertides en candidates per ser incloses per la UNESCO en la llista dels monuments considerats Patrimoni de la Humanitat (concretament els tulous del comtat de Yongding, la més gran i més ben conservada congregació d'aquests edificis de terra, a la província del Fujian). A més, s'han convertit en l'element més representatiu de la cultura hakka a Occident.
L'estructura dels tulous, tot i les diferents grandàries, segueix sempre uns patrons similars. Els més petits, de dos pisos, estan formats per un únic anell edificat: tradicionalment, el primer pis era dedicat a la cuina i al menjador, i el segon, a les cambres. En l'actualitat, a cada tulou encara hi viuen diverses famílies que acostumen a pertànyer a un mateix clan. En el passat, l'edifici es repartia verticalment entre les diferents famílies: cadascuna ocupava un sector format per una cuina i la corresponent zona de dormitoris del pis superior. En els edificis més grans, de tres o quatre plantes, un pis intermedi es convertia en el magatzem i podia haver-hi fins a dues o tres plantes amb cambres.
Els tulous tenen només quatre escales per a tot l'edifici que comuniquen amb corredors on conflueixen les portes de les habitacions de cada pis, de manera que no hi ha un accés intern entre les estances de cada família. Així doncs, el contacte amb els veïns no només és freqüent, sinó obligat. En els edificis més grans, pot haver-hi un segon i, fins i tot, un tercer anell edificat de manera concèntrica que compleix funcions diverses: magatzems, botigues, mercats, etc.

El nombre total d'habitacions oscil·lava entre les quinze i les setanta; en els tulous més grans es podia arribar als tres-cents o quatre-cents habitants (parlem en passat, ja que molts d'aquests edificis han estat reformats). Algunes fonts, però, fan referència a edificis ocupats per fins a dos mil hakkes, malgrat que malauradament aquestes construccions gegantines no s'han conservat fins avui en dia.

Els tulous, per tant, més enllà de les seves finalitats defensives, ofereixen també una imatge del tipus de vincles socials hakkes. Comparteixen amb la resta de xinesos de l'ètnia han la funció determinant de la família com a base de la societat. Però la vida en els tulous posa de manifest l'extensió dels lligams a la resta del clan i als membres d'altres clans. Els edificis més grans eren autèntics llogarets, equipats amb totes les necessitats dels seus habitants -mercats, botigues d'artesans, magatzems-; evidentment tots estaven proveïts de pou i, en alguns casos, podia haver-hi una escola. A més, els tulous no s'edificaven aïllats, sinó que formaven conjunts d'edificis de diverses mides, de manera que l'estreta comunió social dels hakkes s'ampliava a un nombre més elevat d'habitants. Això explica, en part, que les diferències entre els hakkes fossin poques i que en el si de la seva cultura no es desenvolupessin classes socials. Així doncs, la lluita per la pervivència en un medi -físic i social- sovint hostil va contribuir a modelar un dels valors que es mantenen vius encara avui entre les comunitats hakkes, dins i fora dels tulous, com és la vitalitat dels lligams socials. No en va, un dels trets més característics del poble hakka, a més de la seva perseverança, ha estat la solidaritat.