|
|
![]() |
|
|
La mateixa paraula hakka (en xinès mandarí: kejia), que es pot traduir per 'famílies forànies', posa a la llum una de les característiques més definitòries d'aquesta cultura: haver de conviure amb altres grups en una situació d'inferioritat pel que fa a la implantació en el territori. Originaris de regions de més al nord, els hakkes van emigrar cap a les zones que actualment ocupen en un període en què aquests territoris ja havien estat colonitzats per uns pobladors que van rebutjar l'arribada dels nouvinguts, d'aquí que fossin tinguts com a convidats no desitjats, "hakkes". L'enfrontament amb la població local majoritària, que parlava altres dialectes i seguia uns costums socials i religiosos diferents, va marcar el desenvolupament del poble hakka fins ben entrat el segle XX. Ara bé, el nom hakka posa també de manifest la manca d'una denominació pròpia per definir-se i delimitar-se. En llengua hakka no existeix cap terme amb aquesta finalitat, malgrat que es pugui denominar els hakkes fent referència als subdialectes que parlen o les regions on viuen. Això és conseqüència de la manca de consciència de la pròpia identitat com a poble. Els hakkes pertanyen a l'ètnia han xinesa, que representa prop del 90 % de la població de la República Popular de la Xina; es tracta, doncs, d'una cultura sense especificitat ètnica. Això ha fet que la delimitació dels hakkes hagi estat problemàtica: els fenòmens d'assimilació i d'aculturació han estat freqüents en la seva història. Malgrat això, els hakkes posseeixen uns elements
d'identitat propis que els identifiquen com una cultura d'un pes específic
molt destacable al sud de la Xina. Tot i que alguns dels seus trets
culturals, com ara la gastronomia, els ritus, les creences religioses
o les cerimònies socials, semblen molts similars a les pràctiques
de la majoria de xinesos, a ulls d'aquests són elements diferenciadors
clarament discernibles. Per això hem optat per resseguir amb
especial atenció dues característiques molt entrelligades
dins la cultura hakka: la posició de la dona en la seva societat
i els forts lligams socials que s'estableixen entre els membres de les
comunitats hakkes. |
||