Referències històriques

Els guayús, que pertanyen a la família lingüística arawak, sembla que varen venir de la conca Orinoco-Amazones, des d’on migraren cap a La Guajira davant de l’embranzida d’invasions caribs a les seves terres. Per molt de temps varen ser caçadors, recol·lectors, pescadors i horticultors. "Això no obstant —en paraules de l’antropòleg Vergara—, a l’època de la colònia l’economia dels guajiros va sofrir un canvi considerable. La criança de bestiar [oví, boví i cabrú] obtingut per intercanvi o per robatori, arribà a ser el principal sistema de subsistència dels guajiros que habitaven l’interior de la península, els quals es van transformar amb èxit de caçadors i recol·lectors a pastors". [Vergara, 1986.]

Si bé avui dia els guayús són, sobretot, pastors, es manté l’agricultura en els períodes d’hivern, la pesca en les zones costaneres i, en un grau menys elevat, la caça i la recol·lecció de productes del bosc.

Actualment, el comerç i la feina assalariada en centres urbans i en grans empreses a La Guajira i a Maracaibo, a Veneçuela, són una font important d’ingressos d’aquest grup. Almenys un membre de quasi totes les famílies de l’Alta Guajira migra i treballa temporalment o permanentment a Maracaibo, així ajuda a sostenir econòmicament la seva família a la península [Escobar (1993).]. Els que viuen a la Media treballen principalment als caps municipals o a les grans empreses d’extracció de sal i de carbó.

En els últims anys, La Guajira ha esdevingut un territori important per a l’economia nacional colombiana, mercès als seus recursos naturals, especialment el carbó i la sal, i s’ha convertit en un pol de desenvolupament a causa de l’interès del govern i d’empreses multinacionals en l’explotació d’aquests recursos. Per tot això, "una part de la població ha estat redefinint la seva identitat ètnica lluny de la seva terra ancestral, en tant que una altra afronta la creixent i aclaparadora presència d’interessos nacionals i transnacionals en el cor del territori ètnic". [Rivera (1988:12).]