Un poble oblidat

La marginació dels autòctons de l'illa de Bioko durant la colònia i durant el procés de descolonització ha portat a una situació límit. Avui dia als guineans en general, però especialment al poble bubi, els són negats els drets humans més bàsics. La tortura és una pràctica habitual en les comissaries i presons guineanes, on preval un clima d'impunitat. Per una altra part, els indicadors socioeconòmics mostren un creixent deteriorament del nivell de vida. Tot i la seva riquesa en recursos naturals, Guinea es manté com un dels països amb una posició més baixa en l'índex de desenvolupament humà de l'ONU. A més, a causa de l'explotació sense mesura de recursos com el petroli o la fusta, la població és privada del dret a un medi ambient segur, i han començat a aparèixer malalties desconegudes a la regió.

Si bé és cert que la dictadura de Macías (1968-1979) i la seva prolongació a través del regim d´Obiang, al poder des de 1979, han deixat una societat traumatitzada i malmesa; tanmateix, en la clandestinitat, hi ha intents de revitalització política i cultural. Aquest és el cas del Moviment d'Autodeterminació de l'Illa de Bioko (MAIB), que, tot i haver estat il·legalitzat, té un fort arrelament en les comunitats bubis. Així, no obstant la forta repressió que han patit durant segles, els bubis mantenen de manera latent la seva cultura i, el que és més valuós, les esperances que arribi una època on aquesta es pugui desenvolupar en tota la seva riquesa. Riquesa i vitalitat que, per cert, ja es comencen a mostrar amb esdeveniments com Las Hijas del Sol, grup musical bubi que ha tingut un impacte considerable a les nostres latituds.