L'agricultura i els nens

De Bisila, a través de l'esperit, neix tot allò que hi ha sobre la terra, i amb el Creador immanent presideix tota la creació. El misteri incomprensible de donar vida, ja sigui a través de la terra o del mar, és explicat per l'acció contínua del gran esperit, ajudat per d'altres que hi ha per tota l'illa. En darrer terme, tot el ritual agrícola i de pesca està relacionat amb la Gran Mare, de la qual també reben el poder de produir l'aigua els esperits del riu. Per exemple, la Gran Mare ha de mostrar com cal conrear i cuinar els aliments principals del poble bubi -la malanga, una espècie de tubèrcul, i la palmera d'oli- a càrrec de les dones. Una de les llegendes més conegudes que fa palesa aquesta relació és la que s'explica al nord de l'illa sobre la malanga:

Banyant-se una dona al riu, se li va aparèixer una senyora blanca d'extraordinària bellesa, el rostre de la qual desprenia una lluentor meravellosa i celestial, i amb veu amorosa i molt dolça li va oferir una malanga, assegurant-li que era un aliment substanciós i sa, i que la plantés i n'ensenyés als seus companys el cultiu, el profit i les utilitats. La venturosa dona va fer al peu de la lletra tot allò que li va dir aquella senyora celestial.

Una variant d'aquesta llegenda la relaciona amb la criança dels nens, mostrant la malanga com a tubèrcul nutritiu que els fa créixer sans i robustos. Pels bubis, el naixement dels infants és similar al de les plantes: no els produeix la mare, sinó que neixen en ella provenint d'un món que hi ha més enllà, com l'aigua a través de la font i la planta a través de la terra. Totes les accions humanes estan íntimament lligades a la terra; això explica que el pecat dels éssers humans hi influeixi. Si un home admet un mal esperit, la Gran Mare li negarà el fruit de la terra. De la mateixa manera, si la mare no pertorba l'acció de l'esperit o no és pertorbada pels altres, la llavor del nou fill quedarà dipositada en ella.

El culte a la Gran Mare

La Deessa Mare representa la terra i la fecunditat, i d'ella emana el sentit matriarcal de la majoria d'institucions socials bubis. El seu culte es troba estès per tota l'illa i pot tenir un caràcter íntim o familiar. Per lloar-la, gairebé totes les pedres erigides representen l'esperit dona de la comarca, on les dones podien ballar al seu voltant. Lligat a Bisila o Urí hi ha l'amor que es professa a la mare, i el valor a la maternitat com a potència espiritual que fa fecundes les dones i la terra. Segons els bubis: "No hi ha festa que avantatgi en tot l´any la celebrada per les dones en honor de la Gran Mare".

Hi ha diversos santuaris de devoció: a Rebola i a Baloeri, al nord de l'illa; a Moca, al sud, i a Ureka i Batete, on aquest culte era el més popular. Del seu culte s'encarregava la dona principal de la comarca, o bé el cap del clan al qual pertany el sacerdot de llinatge més alt. A part de cultes especials per augmentar els naixements, o per sanar, hi ha dues festes a l'any, pròpies de la Gran Mare, que coincideixen amb la primera plantació i la collita de malanga, al maig i al gener respectivament.

A la població d'Ureka tenia lloc una festa d'especial importància dedicada a Mekásodyí, Gran Senyora de la comarca, representada per un maurírimo o pedra erigida que en deien Ebocha. La dona més anciana del clan feia les ofrenes amb la pregària següent: "Ha vingut tot el poble per complir allò que ens varen ensenyar els nostres avantpassats. Tu ens concedeixes tot allò que et demanem. Et demanem en especial que ens concedeixis molts fills i molt oli". A la festa hi era abundant el menjar, i el repertori de danses hi era molt ric: una processó de dones al ritme de la música creuava el poblat, amb el cos pintat de roig i la cara de blanc, cobertes amb nchibo o petxines i vestint el moorí, una faldilla de fibres. Per altra part, a Moca les dones propiciaven l'esperit femení amb cançons inoblidables:

E Urí, Bilelo,
E Urí, tobila año.
Tobilale e Urí!
To edda la Urí
E Urí o moodyí.
Tombo moodyí!
E Urí, biuló!
Na o modyí, E Urí
Urí, de Bileló.

Urí, la que ens fa dansar.
Dansem per Urí!
Estem ja amb Urí;
Urí ens dóna ànim.
Donem-li ànim a ella!
Urí, dóna'ns força!
Jo vull ànim, Urí!

I a Baloeri es pregava:

Rapapa obutó obouló,
A boana a bobé itapá,
Buepara obilapúa socó ketopua.

Reina de totes les dones,
La que dóna abundància als pescadors,
Que, tot i ser dona, és més forta que els homes.