|
|
|
|
|
El catolicisme està força estès a l'illa, però s'hi continua practicant també el culte tradicional als esperits dels avantpassats, la qual cosa ha donat un sincretisme on les creences indígenes i el cristianisme es barregen en una religió de caire monoteista. A partir de l'evangelització catòlica, per exemple, els bubis comprenen que la Mare de Déu és l'encarnació de la Gran Mare; de fet hi ha algunes similituds amb la religió cristiana que ja varen sorprendre els primers missioners de l'illa. Segons el protestant John Clarke, que va recórrer l'illa el 1841, "la religió d'aquest poble tan estrany és el paganisme, però al mateix temps creuen i adoren com a ésser suprem un Gran Esperit, desconegut, a qui anomenen Rupé i a qui atribueixen l'Omnipotència i és Llei que governa l'Univers". Resten també per al judici posterior les paraules paradigmàtiques del claretià Aymemí: "el bubi posseeix una idea bastant exacta i completa del Ser Suprem". En el cristianisme, només des de fa pocs anys, els teòlegs més agosarats s'han atrevit a parlar de l'esperit femení de Déu. Des de fa segles, a més del Rupé, els bubis han vist l'esperit de la Gran Mare, Bisila, com el màxim protector de la vida. La veneren especialment les dones bubis, que s'hi senten identificades per un destí representat de manera grandiosa, el de donar vida. Ara bé, té una influència a tots els nivells de la societat, fins al punt que, recentment, una butlla pontifícia va disposar la seva coronació com a patrona de l'arxidiòcesi de Malabo.
|
||