Els gravats de les abia: una forma de protoescriptura?

En el joc d'abia, la proclamació de les divises és un fet interessant perquè apareix, almenys, com un intent d'unir la imatge amb la paraula tot fent que, entre la producció gràfica i la producció fònica o literària s'estableixi una relació de complementaritat ja que l'una esdevé com la glossa o exegesi de l'altra. Aquest suport oral - i sovint musical -, ofereix un caire descriptiu, limitat, és cert, però convencional, ja que funciona com un codi per descriure o evocar d'alguna manera les coses representades en les abia. El nombre teòricament il·limitat de temes gravats, converteix aquest joc - i que se'ns perdoni l'etnocentrisme - en una mena d'enciclopèdia feta d'imatges esculpides en el tegument d'un fruit i acompanyades d'un "text explicatiu" que els jugadors escampaven al vent, cridant i cantant, perquè el públic pogués captar-ne el sentit, perquè el sentit pogués romandre en la memòria col·lectiva d'aquest poble (funció mnemotècnica), i perquè la gent pogués aprendre a relacionar allò que ara nosaltres anomenaríem el "logotip" - però millor seria dir el pictograma - de cada ésser de l'univers, amb un principi de definició o de descripció transmès en forma de clau.

La pregunta doncs que hom podria fer-se consistiria en saber si aquests pictogrames podrien ser considerats com els elements d'una forma precursora - potser estroncada per la colonització - d'escriptura, és a dir, com una protoescriptura iconogràfica amb motius pictogràfics (figuratius) i ideogràfics (abstractes). Sabem que entre els sistemes d'escriptura i de protoescriptura hi han moltes variants. Potser podríem dir que les peces del joc d'abia en són una però en aquest cas ens caldria matisar el concepte d'escriptura i examinar aquest joc en tots els seus elements tot considerant-lo com una forma de comunicació o d'expressió lingüística i literària àudio-visual en la qual la paraula es associada a uns signes gràfics i traduïda en signes sonors. De totes maneres cal dir tot seguit que els signes gravats en les abia no formen un sistema fonètic, ni sil·làbic (un signe = síl·laba), ni logogràfic (un signe = a una paraula), ni un sistema seqüencial de pictogrames com en certes formes de protoescriptura. Potser tenien una funció mnemotècnica. Però no creiem tampoc que fos l'única. Ni creiem que aquesta funció estigués present en la intenció dels artistes que esculpien aquelles fitxes. El joc permetia reproduir o representar persones, coses i escenes de la vida social, sense cap límit. El joc d'abia esdevindria, llavors, el punt de trobada de dos produccions culturals, una de gràfica i una altra de literària (oral i musical): els pictogrames o ideogrames, per una banda, i les divises, per l'altra. Només a posteriori aquesta coincidència desenvoluparia la funció mnemotècnica. Hem dit que els gravats no corresponien a un fonema, ni a una síl·laba, ni tan sols únicament a un mot. Potser es tractava d'una iconografia literària: els pictogrames o ideogrames suggerien un text oral més o menys fixat per la tradició en una o diverses versions; un text que, per altra banda, podia ser reduït a uns sons que reproduïen un aspecte estrictament lingüístic: l'estructura tonal dels mots i de les frases, i això gràcies a l'invent del llenguatge tamborinejat. És cert que des d'un punt de vista cognitiu entre l'escriptura fonològica i el llenguatge tamborinejat hi ha una certa analogia: l'un i altre es proposen traduir d'alguna manera el procés de l'acte de parlar. L'escriptura ho fa per mitjans gràfics i visuals tot prenent en compte la matèria fònica de les paraules; el llenguatge tamborinejat ho assoleix per mitjans sonors i auditius tot prenent en compte, en el seu cas, l'aspecte tonal d'aquesta matèria fònica tot adaptant-se així a una característica pròpia de les llengües bantu. Tenint en compte això potser caldria ser molt prudent en utilitzar el concepte d'escriptura en referir-nos al llenguatge tamborinejat i encara més quan parlem de l'iconografia de l'abia. L'expressió d'escriptura sonora emprada per P. ALEXANDRE és suggestiva però contradictòria. Nosaltres pensem que seria més prudent parlar de relacions entre imatge i paraula o si es vol entre uns enunciats gràfics més o menys convencionals i uns enunciats lingüístics pensats en perífrasis per a ser utilitzats en el llenguatge tamborinejat que tradueix el contingut d'uns mots que designen les coses gravades en les abia. Així doncs el condicionament lingüístic d'aquesta forma de llenguatge sonor només apareix associat d'una manera indirecte amb els pictogrames de les abia. En cap cas, aquests pictogrames han estat pensats per a ser una representació gràfica dels sons o del tons de les paraules sinó simplement de les coses que omplen aquest món. Això no treu que formin part d'un sistema potser més complexa de metallenguatge gràfic independent de l'escriptura fonològica.

Altres apartats:

< Anterior | ...