La identitat asmat: l'art i l'existència

El terme "asmat" (asmat-ow) vol dir 'home arbre' i aquesta identitat home/arbre és fonamental per entendre aquesta societat altament ritualista i profundament espiritual. Per als asmats, l'home és un arbre i l'arbre és un home.

La creació dels asmats

El Gran Tallista, Fumeripits (home de vent) es trobava sol a la platja. Va dibuixar a la sorra una casa llarga (yeu) que, de cop i volta, es va materialitzar davant seu. Feia uns cinquanta metres de llarg i deu d'ample, estava feta de fusta, les parets eren de fulles de palma i el sostre, de palla. Tenia llars a tot un costat i una sèrie d'entrades que donaven al riu, a l'altre. Però la casa estava buida i per això Fumeripits va començar a fer talles de figures humanes amb els arbres del voltant. Va fer talles d'homes i dones fins que la yeu es va omplir, però aquestes figures no tenien vida i no li feien companyia. Llavors va fer un tambor i quan el va tenir acabat el va començar a tocar. A poc a poc, les estàtues van anar agafant vida i van començar a ballar tal i com encara avui ballen els asmats, amb els peus una mica separats, movent els genolls cap a dins i cap a fora al ritme del tambor i avançant a passes petites.

El cosmos dels asmats és alhora un indret de repòs espiritual i un equilibri fràgil de les forces que produeixen el caos quan no es respecten les lleis de l'harmonia i l'ètica. Els asmats habiten tres móns diferents però vinculats, el món dels vius a la Terra (asmat-ow), el món perillós i inestable de les ànimes en trànsit (damer-ow) i el món dels avantpassats, que viuen a l'oest, on el Sol es pon sobre el mar (ji-ow). Perquè a la terra hi hagi serenitat, s'han d'anar fent ajustaments constants per mantenir el bon equilibri entre els tres móns, mitjançant les obligacions rituals, totes les quals requereixen l'encàrrec, la creació i la presència de l'art. Aquest és un art viu i les peces porten el nom d'un avantpassat, un habitant venerat del ji-ow que els protegirà. Són l'ànima mateixa dels asmats i inseparables del seu art.

Per exemple, s'ha de preparar un bis (del mot mbiu o esperit dels morts) -que pot arribar a fer fins a vuit metres d'alt- després de la mort d'algú. A part dels casos dels molt vells o els molt petits, la mort no es considera natural sinó causada per enemics, directament o per art de màgia. Les ànimes dels morts vaguen infelices pel món fent tota mena d'infortunis fins que s'ha fet venjança, i el bis representa, o més ben dit, és la persona que s'ha de venjar. El wow-ipits (tallista), en representar la història de Fumeripits, és el creador del bis. És molt més que un gran artista; té el poder de copsar el que altrament seria imperceptible, per salvar la distància entre el món manifest i el dels esperits i els avantpassats, i tan sols és a través d'ell que la comunitat pot continuar amb la seva vitalitat. Cada etapa de l'obra, des d'anar a buscar l'arbre, talar-lo, portar-lo al yeu i el propi treball de talla, té una cerimònia pròpia, mentre que l'estàtua acabada requereix un ritual elaborat. Un cop acabat el bis, s'ha de vessar la sang de l'enemic sobre la base per alliberar l'esperit atrapat del difunt, que llavors ja se'n pot anar, a través del món mitjà dels esperits damer-ow, al món dels avantpassats, el ji-ow.

Les talles asmates són ara un negoci pròsper en el mercat internacional i això els ha reportat una certa protecció, però encara que no tinguem en compte la terrible desforestació que va tenir lloc a Papua Occidental, el fet que els wow-ipits hagin d'adaptar les seves figures a materials nous i més duradors, a l'estètica occidental i a les dimensions de les sales d'estar, que se'ls demani d'esculpir figures d'avantpassats que es portaran a d'altres països, lluny de l'horitzó occidental de Papua, és ras i curt una profanació, i el wow-ipits, intercessor amb el món dels esperits, està en perill d'extinció. En altres paraules, si l'art asmat no es crea segons els requisits consagrats per la tradició, Occident podrà gaudir d'obres d'art "asmat", "primitives" i atractives, però l'autèntic art asmat hi perdrà perquè haurà perdut la seva ànima.

Altres apartats:

L'ètica del canibalisme en el paisatge asmat