{ Cultures del Món ... activitats ... }




Activitats > Avaluació d'inventaris dels pobles del món Introducció La tasca d´avaluació d´inventaris dels pobles del món es duu a terme al Centre UNESCO de Catalunya dins el marc de l'ONG internacional Cultures del Món. L´objectiu principal és conèixer aquests treballs en profunditat per comprovar-ne la fiabilitat i actualitat. En aquesta anàlisi, que s´ha de veure com un procés continu, s´espera trobar resposta a l´interrogant de si és factible i necessari un llibre de referència de la UNESCO en aquest camp. Metodologia La hipòtesi és que tot i haver-hi alguns treballs de catalogació de pobles del món, aquests són en la seva majoria treballs sectorials, com ara de minories, esbiaixats per enfocaments etnocèntrics i estatocèntrics, o que presenten força mancances en àmbits específics de cada cultura, per la dificultat de dur a terme una anàlisi més exhaustiva. L´avaluació dels diferents treballs de catalogació dels pobles del món s´ha dividit en: Anàlisi de cada treball tenint en compte la definició de l´objecte d´estudi i la comparació amb la fitxa de comunitats culturals (FCC), on s´especifiquen les categories que s´utilitzarien en cas d´elaborar un cens de comunitats culturals propi. Comparació entre els diversos estudis entre un poble del Sud i l´altre del Nord a partir de la FCC i entre ells. Criteris per a l´obtenció de referències bibliogràfiques Bibliografia dels anys setanta ençà, per tal d'evitar l'etnocentrisme i la informació desfasada. A més, s´ha de tenir en compte que en les bases de dades únicament estan catalogats els treballs acadèmics i llibres realitzats després de l´any 1973. Autors especialistes en la matèria: antropòlegs, economistes, historiadors, sociòlegs, demògrafs... Llibres científics (no literaris). Llibres escrits en anglès, castellà o francès. Són llengües oficials de les Nacions Unides i d´aquesta manera s´acota el camp bibliogràfic. Llocs de recerca de la informació Internet. Base de dades de la Universitat de Barcelona (departaments de Dret, Sociologia, i Antropologia). Centres especialitzats (Centre UNESCO de Catalunya, CIDOB, CIEMEN, Museu Etnològic). > Treballs avaluats Center for International Development and Conflict Management (CIDCM), Minorities at Risk Project (EUA: Universitat de Maryland, 1998), pàgina del web http://www.bsos.umd.edu Minorities at Risk Project és un projecte limitat (286 cultures) on les característiques de cada cultura es presenten de manera esquemàtica. Això no obstant, és interessant la cronologia final de cada minoria o nacionalitat, ja que permet una visió ràpida dels últims esdeveniments que la condicionen. Diversos autors, World directory of minorities (Londres: Minority Rights Group International, 1997), 840 pàg. Aquest directori de minories parteix de la base dels estats-nacions, no de les cultures. A més, la classificació estatocèntrica pot provocar complicacions i certa confusió en l`analista que intenta trobar un poble específic. Unrepresented Nations and Peoples Organisation (UNPO) (l'Haia: 1999), pàgina del web http://www.unpo.org La descripció dels diferents pobles es redueix als membres de l´UNPO, que són només una part dels pobles sense estat que hi ha al món. L`anàlisi és escassa i esquemàtica, si bé pot ser útil com a primera aproximació al poble requerit. D´especial interès poden ser l´apartat on es relata la situació actual i les adreces d'Internet. GONEN, Amiram (dir.), Diccionario de los pueblos del mundo (Madrid: Anaya i Mario Muchnik, 1996), 1.111 pàg. Títol original: The Encyclopedia of the Peoples of the World (Jerusalem: G. G. The Jerusalem Publishing House Ltd., 1996). Tot i ser un diccionari dels pobles del món, s'hi observa una visió etnocèntrica a l´hora d´explicar-los; visió que no se sap si és ideològica o condicionada per mancances tècniques, o ambdues coses a la vegada. Per regla general, els pobles d´Europa i Amèrica del Nord estan definits extensament. En canvi, pobles de l´Àfrica, Àsia i Amèrica Llatina, no hi són catalogats o únicament es citen. Instituto Gallach, Las razas humanas, 4 volums (Barcelona: Oceano, 1986). Tenint en compte que les cultures estan interrelacionades i, per tant, són canviants, la fiabilitat de les dades no és gaire elevada, ja que l´obra data del 1986. Per altra part, l´objecte d´estudi sembla obsolet. Avui en dia es parla com a molt de grups ètnics més o menys uniformes. En un món cada cop més interdependent i canviant, i partint de les últimes investigacions i opinions de la comunitat científica, utilitzar el concepte biologista de "raça" a l´hora de definir un poble és arriscat. TAMISIER, Jean-Christophe (dir.), Dictionnaire des Peuples (París: Larousse, 1998), 413 pàg. A part del seu àmbit acotat d´anàlisi (pobles no occidentals), es percep una diferència notable en l´extensió utilitzada per definir cada cultura. Es troba a faltar una visió d´actualitat en l´anàlisi (medi ambient, drets humans, prospectiva), manquen diverses entrades i és difícil la recerca de pobles per les seves diferents denominacions. YACOUB, Joseph, Les minorités dans le monde. Faits et analyses (París: Desclée de Brouwer, 1998), 923 pàg. Aquest treball és interessant pel que fa a la base teòrica i la definició del terme "minoria", així com per documentar-se sobre les normes jurídiques i la política que porten a terme els estats en aquesta matèria. Així doncs, el seu ànim no és fer un directori d´anàlisi de les diferents minories, sinó un directori regional a partir dels estats-nacions on s´engloba la situació politicosocial de cada minoria. Conclusions Els resultats de l´anàlisi de directoris i de treballs acadèmics de catalogació de les cultures del món ens indiquen que existeix una gran heterogeneïtat en els criteris emprats per definir cada cultura o poble, així com en la seva catalogació. A més, s´ha de tenir en compte que únicament dos dels sis treballs analitzats cataloguen els pobles del món; els altres es centren en les minories. En tots els estudis es veu una preferència per definir les cultures o pobles a partir de la seva història, deixant de banda altres aspectes importants. En termes generals es pot comprovar que s'utilitza un concepte reduccionista de cultura que exclou àmbits cabdals com son l'economia i els sistemes polític i jurídic. També es tracten de manera insuficient aspectes importants com la societat civil, els drets humans i la prospectiva. Tenint en compte el que s´exposa, els resultats de la investigació ens mostren que es pot millorar la catalogació i l'anàlisi de les cultures a partir de la fitxa de comunitats culturals (FCC). Aquest aprofundiment hauria de centrar-se en les insuficiències esmentades i partint d'un concepte més ampli de cultura.