La tolerància ens dóna sensibilitat espiritual, que està tan allunyada del fanatisme com el pol Nord del pol Sud; el coneixement real de la religió elimina les barreres entre confessions.

Mahatma Gandhi

Nosaltres, els participants del Tercer Seminari UNESCO sobre les Contribucions de les Religions a la Cultura de la Pau (Granada, 5 a 11 de maig de 1998), dedicat al tema específic de l'Educació Religiosa en un Context de Pluralisme i Tolerància, basat en la Declaració de Barcelona sobre el Paper de la Religió en la Promoció d'una Cultura de la Pau (16 de desembre de 1994), que exhorta les religions a «promoure estils de vida inspirats en la saviesa, la solidaritat i l'amor, en un món ple de contradiccions i violència, però també abundant en plaer, alegria, projectes i esperança», afirmem que la consciència humana, amb la dignitat i el valor intrínsec que la caracteritzen, uneix els individus a la realitat última i proporciona un important fonament per a promoure la unitat i la germanor de la família humana.

Els següents temes i idees resumeixen les contribucions dels participants, però no representen necessàriament el consens de tots, ni pretenen ser un conjunt del tot coherent d'idees.

I. EDUCACIÓ RELIGIOSA I EDUCACIÓ SOBRE RELIGIONS

Tenint en compte el caràcter canviant del nostre món (la creixent interdependència global, els poders destructius de la tecnologia moderna i el fet que les guerres tenen lloc, en molts casos, a l'interior dels estats i que tenen sovint algun component religiós), la importància del coneixement obert, del respecte i de l'educació del pluralisme religiós és més important que mai.

L'educació religiosa es va debatre en dos aspectes:

1. educació religiosa concebuda com a tal, elaborada i impartida per les mateixes comunitats religioses i dirigida al seu clergat i als fidels;
2. ensenyament de les religions com a part dels processos educatius generals de les societats, entès com a públic i privat, formal, informal i no formal.

Caldria establir un diàleg que menés cap a una bona comprensió entre religions i les percepcions laiques dels valors humans fonamentals, per tal de promoure un concepte nou de la història humana, orientat cap a la solidaritat compartida més que cap al desig de poder.

II. DETERMINACIÓ DE LES PREOCUPACIONS

Durant el debat, es van determinar quatre categories principals de preocupacions interrelacionades:

A) L'espiritualitat com a tema comú de l 'experiència religiosa
Vam observar que l'espiritualitat és una part fonamental de l'educació religiosa perquè és el tema comú de les religions mateixes i és una resposta al misteri de la vida. L'espiritualitat és essencial en la vida humana, com ho és la raó. Per espiritualitat entenem, en general, un desig i un coneixement de la consciència sense fronteres o de la realitat última. La naturalesa de l'espiritualitat a la qual ens referim en l'expressió més madura de cada tradició i en la seva expressió plena en tots els éssers humans, té aquestes característiques universals: (1) capacitat de viure moralment orientats; (2) la felicitat humana que suposi el benestar de tots; (3) pau interior i no-violència completes; (4) pràctica espiritual habitual, és a dir, oració, meditació, contemplació, litúrgia, cant, ioga, etc.; (5) ple coneixement de la pròpia identitat; (6) servei desinteressat i acció compassiva; i (7) un compromís amb la justícia i la responsabilitat ecològica. L'espiritualitat també és un contrapès necessari de l'excessiu materialisme del nostre món contemporani.

B) Les ciències socials i humanes com a perspectives d'estudi de les tradicions religioses
En aquest moment de la història, les perspectives científiques tenen un paper clau en la nostra valoració i comprensió de les cultures i tradicions religioses, així com de les nostres identitats com a persones històriques, simbòliques i individuals. En moltes societats, es considera que les ciències modernes són els mitjans més pertinents per a la introducció de l'estudi de la religió dins els plans d'estudi dels sistemes d'educació pública o privada. Han proporcionat una perspectiva crítica per a la comprensió i valoració del paper de la religió en la cultura i de com les religions actuen de transmissores dels valors centrals de les cultures. La psicologia facilita la comprensió de la influència de la religió sobre els individus; l'antropologia i la sociologia ens informen de la seva repercussió en la vida col·lectiva; i la història, la historiografia i la crítica literària proporcionen el coneixement dels llaços entre les pràctiques actuals i els seus antecedents històrics. La ciència política, les relacions internacionals, el dret internacional i els estudis de pau ofereixen valuosos punts de vista sobre els efectes positius i negatius de les religions en la promoció de la violència i la no-violència. La ciència ha estat important sobretot en el desenvolupament dels plantejaments crítics, tant en l'autocrítica de les tradicions com en la crítica social de les religions. Aquests plantejaments poden proporcionar mètodes per a valorar allò que apreciem del passat i allò que hem de transformar per tal que la religió contribueixi a la cultura de la pau i a la construcció d'una major comprensió de la comunitat humana i de la posició de la dona en la societat.

C) La preocupació per la justícia social, els drets humans, l'ecologia i la pau
L'educació religiosa, sensible a les diverses cultures d'una societat plural, hauria d'ocupar-se de les aspiracions i contribucions -i, de vegades, dels defectes o de l'autocrítica- espirituals i ètiques de les persones religioses. Els ensenyaments religiosos i l'exercici de les consciències individual i col·lectiva solen posar un gran èmfasi en el rebuig de la injustícia. Per tant, els plans d'estudi d'educació religiosa haurien de dur a la pràctica ideals com el desenvolupament humà, la igualtat social i la justícia econòmica i mediambiental. També caldria prestar atenció a l'eliminació de la violència estructural i de la discrimació per raça, gènere, orientació sexual, religió o ètnia. L'educació religiosa té un enorme potencial per a enfortir la consciència que les persones tenen dels drets humans i les responsabilitats envers els seus congèneres i altres criatures. Si es fa ús dels ensenyaments religiosos a favor de la dignitat humana, de la seva crida a la responsabilitat humana, i de la inspiració que poden aportar per al sacrifici i el servei humà, es pot motivar les persones -joves i velles- perquè donin suport, per exemple:

• al dret a condicions de vida humanes;
• al dret de les dones a la igualtat;
• al dret a la llibertat de consciència, de creença i d'expressió;
• al dret d'elegir o canviar la pròpia religió o creença;
• al dret a la igualtat de drets cívics per a totes les persones, independentment de la seva orientació religiosa;
• al dret a l'ensenyament i al dret dels infants a ser educats en la cultura de les seves famílies.

D) El pas de la violència a la no-violència
En els debats es va remarcar que, quan gent religiosa explota les idees religioses per a afavorir interessos purament polítics, és molt probable que generi violència. Des d'aquesta perspectiva, es van establir tres punts principals: (a) la religió i la ideologia no són el mateix; (b) de vegades s'abusa de les religions en una pugna política d'aquells que intenten mobilitzar el poble sota la disfressa de la legitimitat religiosa; (c) la pau requereix la participació política igualitària i no-discriminatòria de tots els ciutadans i grups en la vida pública i el lliure accés al patrimoni comú. D'això es desprèn que la contribució de les religions a la pau de la vida pública fa necessaris múltiples esforços educatius per part de l'escola, la universitat, els mitjans de comunicació i altres agents de la societat civil. Totes les tradicions religioses haurien de promoure alternatives a la violència i examinar críticament les maneres com cada tradició ha incitat a la violència en nom de la religió.

Si respecta la diversitat religiosa, la convicció religiosa pot ser una font d'inspiració per a ensenyar a enriquir la cultura cívica, a formar en la no-violència, la resolució de conflictes, la mediació i altres formes de tractar els conflictes.

III. L'EDUCACIÓ RELIGIOSA I LA UNESCO

Creiem que la UNESCO pot ajudar tant les comunitats religioses com els organismes d'educació -públics o privats, formals o no formals- en el camp de l'educació religiosa de les següents maneres:

• oferint un marc per al diàleg entre els diferents agents que proporcionen l'educació religiosa;
• oferint cooperació tècnica per a valorar les seves pràctiques en relació amb l'esperit de tolerància i els objectius de construcció de societats plurals que enriqueixin totes les tradicions religioses.

La UNESCO, en ser l'organització de les Nacions Unides especialitzada en la cultura i l'educació, és un espai apropiat per al diàleg i la cooperació relatius a problemes de pluralisme religiós, i per a acompanyar projectes educatius en favor de la cultura de la pau.

És per això que presentem les següents reflexions i propostes dels participants en el Seminari.

IV. REFLEXIONS I PROPOSTES¹

* Pel que fa a les reflexions, es va suggerir el text següent:

Tots els participants són igualment conscients que les tradicions religioses existents han patit i pateixen els canvis imposats arreu en el que anomenem societats tradicionals, i també societats modernes desenvolupades. Tan sols el cristianisme lligat al sorgiment i desenvolupament de la modernitat a l'Europa occidental des del segle XVI, podia integrar en el seu pensament teològic les principals posicions intel·lectuals imposades per les ciències socials des del segle XIX. Aquesta evolució històrica va desenvolupar una separació creixent entre el lloc i el paper de les religions d'Occident i de la resta del món. Aquesta separació genera prejudicis, malentesos i ideologies violentes contra l'occidentalització, tal i com es va imposar des del colonialisme. Som conscients que no es pot introduir l'educació religiosa a les societats modernes plurals tal i com encara s'accepta en les societats tradicionals. Per això volem promoure dos tipus d'educació religiosa.

1. Educació religiosa concebuda, dissenyada i aplicada per les comunitats segons les seves necessitats i visions dels valors, en institucions finançades per les comunitats, que poden, en certes condicions, rebre ajuda material dels estats.
2. L'antropologia cultural presenta totes les cultures i les visions religioses amb les quals es relacionen, explicades com a tals amb eines històriques i en el marc de la crítica històrica. Aquest ha de ser un programa oficial aplicat a totes les institucions públiques d'aprenentatge i recerca científica. Els sistemes religiosos de creences i no-creences es descriuran i s'analitzaran sense fer judicis de valor que impliquin la rellevància d'un model o nucli de valors predominants en una comunitat.
3. L'espiritualitat i l'ètica es presentaran com a temes propis tant de les religions tradicionals com de la moderna investigació secularitzada d'una visió humanista, com a base d'una filosofia política que fonamenti les pràctiques democràtiques de totes les societats contemporànies. Les definicions teològiques de l'espiritualitat i l'ètica tal i com s'han desenvolupat i ensenyat a totes les institucions religioses privades es prendran en consideració, es debatran i s'ensenyaran completament en el marc laic «neutral» de les ciències socials aplicades a l'estudi de les religions. També s'espera que les institucions religioses establertes per cada comunitat siguin sensibles i integrin en el seu programa i pedagogia de l'educació religiosa, totes les troballes fonamentals positives de la recerca i l'ensenyament dut a terme per institucions públiques en aquests camps.
4. Ambdues línies d'ensenyament presentaran i debatran -en un marc comparatiu de pensament- la preocupació actual de totes les religions per la justícia econòmica i social, pels temes ecològics i per l'aplicació dels drets humans. Aleshores s'establirà un diàleg per a arribar finalment a un consens entre «religions» i la presentació «laica» dels valors humanistes fonamentals, comuns als esforços de totes les societats contemporànies per establir institucions democràtiques, reivindicades arreu per promoure un nou concepte d'història humana, basat en la solidaritat compartida més que en el desig de poder i en sistemes jerarquitzats en els camps polític, religiós i cultural.

* Pel que fa a les propostes, es van suggerir les següents iniciatives, dirigides a diferents agents. Algunes d'aquestes propostes poden fer referència a més d'un agent, però només s'apunten un cop:

• Promoure el diàleg entre tradicionalistes i reformistes dins de cada tradició religiosa i protegir els drets humans de tots els creients.
• Promoure els intercanvis entre escoles de formació de líders religiosos i clergues de cara a fomentar una futura comprensió interreligiosa.
• Recollir casos històrics i contemporanis il·lustratius de la tolerància dins de cada tradició.
• Redescobrir i remarcar aquells aspectes dels textos i ensenyaments sagrats que fomenten l'harmonia i la pau interreligioses.
• Promoure la cooperació interconfessional per a publicar llibres d'oració que representin diferents tradicions.
• Donar suport i promoure l'alto el foc global, proposat per la Iniciativa de les Religions Unides, durant el cap de setmana del 31 de desembre de 1999 al 2 de gener del 2000.
• Organitzar accions de servei multiconfessional per tal que els joves puguin actuar conjuntament segons principis ètics comuns i constituir comunitats interconfessionals de servei.
• Promoure visites de joves a llocs sagrats d'altres religions.
• Educar la joventut de les diferents religions per al diàleg interreligiós.
• Reunir representants de diferents religions i practicants i experts de la no-violència per a valorar els usos passats de la violència i la no-violència i explorar futurs compromisos de no-violència.
• Tractar les dones amb igualtat i respecte.

• Promoure i patrocinar oportunitats d'associació entre experts de diferents tradicions religioses.
• Promoure la revisió de la història de manera que es remarqui més la pau i la tolerància que la guerra.
• Estimular l'acceptació d'estudiants de contextos religiosos diversos.
• Promoure el diàleg entre professors en institucions religioses i de professors de religió en escoles laiques.
• Establir i donar suport o crear una xarxa de professors d'estudis comparatius de religió.
• Promoure els plantejaments empírics en l'educació religiosa.
• Promocionar les trobades de dones de tradicions religioses diferents perquè comparteixin les seves experiències religioses.

• Produir i divulgar antologies de textos de diverses tradicions religioses, creades per les diferents confessions.
• Cooperar amb la UNESCO en la publicació de calendaris de dies sagrats de les diferents religions, en diversos idiomes.
• Publicar una sèrie de discos compactes i cassets de música sacra de diferents religions.

• Ser més responsables a l'hora de destacar els aspectes positius de totes les religions, a través de la participació d'experts i líders religiosos en el desenvolupament d'informacions i en la programació.
• Estimular la presentació autèntica de les religions com a vehicles i guardians de la pau.
• Reunir líders de les religions i dels mitjans de comunicació per a estudiar com poden els mitjans de comunicació promoure la pau, la no-violència i el pluralisme.

• Donar suport als programes existents que promouen les pràctiques no-violentes.
• Crear en tots els països comitès per a la tolerància i sobretot per a la tolerància religiosa.
• Establir un grup de treball amb representants d'institucions religioses i activistes de base (per exemple ecologia, pau i drets humans) per a garantir una millor contextualització de la instrucció religiosa.

• Prendre especial cura en fomentar la participació de grups religiosos minoritaris en la vida pública.
• Garantir la llibertat religiosa i cooperar en el seguiment que en fan la UNESCO i els organismes de les Nacions Unides.

• Ajudar els estats membres i els experts amb l'aportació de suport tècnic per a l'avaluació dels llibres de text existents en relació amb el pluralisme i amb la tolerància religiosa.
• Dissenyar, dins del Pla d'Escoles Associades de la UNESCO, activitats per a reforçar la participació dels pares en l'educació religiosa.
• Ajudar a crear un centre d'intercanvi que faci un inventari dels recursos disponibles de les tradicions religioses i que determini les àrees deficients en les quals caldria crear els nous materials, per exemple les tradicions religioses orals.
• Ajudar a investigar la situació de la llibertat religiosa arreu del món.
• Sol·licitar als centres de la UNESCO que creïn pàgines web d'Internet sobre els tres seminaris de la UNESCO sobre les contribucions de les religions a la cultura de la pau (1993, 1994, 1998) i una llista de distribució de correu electrònic per tal que els participants continuïn el diàleg.

1. S'han presentat versions més elaborades d'algunes d'aquestes propostes i estan disponibles a través del Centre UNESCO d'Andalusia, per a tots aquells interessats en analitzar-les amb més detall.