 |
Els quítxues i aimares
La centralitat de l'agricultura als Andes
Text: Ferran Cabrero (a partir de textos de Javier Humberto Quidel i Dolores
Juliano).
Assessors: Marc Dueñas, Agustí Nicolau, Sergio Silva.
Introducció
La cultura andina està formada per diversos pobles relacionats des
de fa segles i que sumen de vuit a deu milions de persones. Habiten una àrea
extensa que abasta el nord de Xile, Perú, Bolívia, Equador i
Colòmbia, d'on ocupen sobretot els altiplans i les valls interandines.
Els dos grups més importants d'aquesta base cultural comuna són
els quítxues i els aimares, que poden arribar a sumar el 60 i el 40
% de la població de Bolívia i del Perú, respectivament,
això fa que, després de Guatemala, siguin els països on
hi ha més població indígena de les Amèriques.
La cultura andina és, essencialment, una cultura agrocèntrica.
Encara que està limitada pel sòl i les dures condicions climàtiques
dels Andes, l'ocupació primària de l'habitant de la Sierra i
allí on es concentra amb més intensitat la seva cosmovisió, és
l'agricultura, que es concep com una conversa contínua entre el camperol
i la natura. Una reciprocitat que és la manifestació més
evident de l'actitud de respecte i afecte amb què es "cria" tot.
En el món andí es viu i es treballa comunitàriament,
i el camperol es considera un membre més i no pas el més important
del seu Pacha o cosmos local, que es veu com un ésser viu. La persona
pot equivaldre a una humil pedra o a un imponent turó, que és
també fill, germà, pare de tot el que conforma el Pacha. Alhora,
per contribuir a la criança de l'harmonia en aquesta organicitat del
cosmos, l'home (runa) cria l'heterogeneïtat de la vida a la chacra, o
hort andí, mitjançant variades formes d'interrelació entre
tots els elements d'aquest cosmos.
En una època en què s'està obsessionat per la velocitat
i la productivitat, aspectes que han portat a l'exhauriment de recursos, a
la desertització i a la uniformitat de cultius, la cultura andina cobra
importància. Lluny de veure l'agricultura com un simple objecte comercialitzable
que acaba empobrint la riquesa de la seva diversitat de vida, és un
exemple de com es pot conservar i potenciar l'heterogeneïtat al camp,
clau per afrontar conjuntures futures de desenvolupament i per la sostenibilitat
del nostre planeta.
|
