 |
Els nagues
Senyors de les muntanyes
Text: Ferran Cabrero (basat en textos d'Easterine Iralu).
Assessors: Marc Dueñas, Onno Seroo.
Introducció:
Els nagues són un poble de muntanya, d'un milió de persones,
que habita en la conjunció de la Xina, Myanmar (l'antiga Birmània)
i el nord-est de l'Índia; un territori remot de difícil accés,
de boscos densos, tallat per valls escarpades i sota la vigilància
de l'imponent Saramati (de prop de quatre mil metres d'altitud). L'origen
del nom naga encara és discutit. Alguns filòlegs el deriven
d'una paraula del sànscrit que significa 'homes de muntanya'; altres,
de 'gent nua', i les últimes investigacions apunten a la paraula nok,
o 'gent', d'algunes llengües tibetanes. Això no obstant, el terme
no va ser usat pels mateixos nagues fins fa pocs anys. Eren anomenats així pels
pobles de les planes i, més endavant, pels colonitzadors anglesos.
Alguns dels textos més antics que fan referència a les cultures
nagues apareixen en la literatura escrita en sànscrit, que, segons
l'antropòleg Verrier Elwin, descrivia els nagues com a "homes
de les muntanyes que viuen sobretot de la caça, dels fruits i les arrels,
vestits amb pells, amb una aparença guerrera i que sostenen armes formidables.
Era un poble que feia bona fila i sempre es fa èmfasi en el seu color
daurat, en contrast amb la pell obscura d'altres pobles de les planes".
El mateix Elwin descriu el poble naga com a "un poble excel·lent
[...] fort i autosuficient amb l'aparença lliure i independent que
els pobles de muntanya presenten a tot arreu [...] amb un instint innat pel
color i el disseny, amigable i alegre, amb un bon sentit de l'humor, dotat
de talent, amb danses esplèndides i amant de la cançó".
[nota 1]
Els nagues estan formats per més de vint pobles diferents, entre els
quals hi ha els angamis, els aos, els konyaks i els semes, entre d'altres.
D'aquí ve que sigui difícil de donar una visió molt concreta
de la cultura naga, ja que hi ha diferències i similituds entre els
grups que la componen, així com aspectes comuns amb altres cultures
de regions properes [nota 2]. Tot i així, es pot parlar d'un esperit
comú que es basa en quatre pilars: les "festes del mèrit",
la tradició avui desapareguda de caçadors de caps, algunes cerimònies
religioses i, sovint, el sistema de llogarrets sobirans, democràtics
i de caire socialista.
A començament de la dècada de 1960, l'investigador Von Fürer-Haimendorf
escrivia: "En un món de ràpida millora en les comunicacions
i el resultant anivellament de les diferències locals, no hi ha lloc
per a les societats isolades, arcaiques. Les seves cultures, un dia vigoroses
i plenes de diversitat, han de desaparèixer gradualment davant l'impacte
d'alguna de les grans civilitzacions modernes" [nota
3]. Paraules assertives
que, això no obstant, es podrien matisar, perquè tot i l'increment
del comerç amb les planes, la colonització europea i el cristianisme,
dues guerres mundials, els conflictes violents amb l'Índia i l'impacte
de les noves tecnologies, els nagues continuen retenent força característiques
pròpies, algunes de les quals són autèntiques perles
culturals. La democràcia radical dels angamis en podria ser una mostra,
com veurem més endavant.
NOTES
1. ELWIN, 1961.
2. En paraules d'Elwin: "Fins i tot en una data tan tardana com l'any
1954 vaig trobar que al poble de Tuensang rarament parlaven de si mateixos
com a nagues, sinó com a konyaks, changs, phoms i d'altres". (Traducció pròpia.)
3. VON FÜRER-HAIMENDORF, 1962 (pròleg).
|
