 |
Els Asmats
Art i "memòria passionis"
Text: Julie Flanagan.
Assessors: Ferran Cabrero, Marc Dueñas, Onno Seroo.
Introducció:
La "memoria passionis" en la cultura
asmata
 Una de les tragèdies
més grans de la civilització occidental és que qualsevol
relació reverencial que hagués existit entre els humans i el
seu entorn ja fa molt de temps que es va sacrificar als altars de Mammon.
Ara busquem solucions ràpides als nostres problemes ambientals a les
cimeres de Rio i dels acords de Kyoto, sense parar-nos a pensar en les veritats
radicals de la naturalesa humana com les que va oferir Sant Gregori de Nissa,
al segle IV dC: "allò que veieu a la terra i al cel, allò que
mireu en el sol i contempleu al mar, apliqueu-ho a vosaltres mateixos i a
la vostra naturalesa". Com que un dels dogmes del pensament modern és
que totes les disciplines religioses avançades han evolucionat a partir
de models arcaics nosaltres, que som de l'Occident tecnocràtic, estem
poc disposats a mirar "enrere" per recuperar les veritats, perdudes
ja fa tant de temps, sobre el nostre lloc en la naturalesa. En lloc d'això,
no considerem els pobles "primitius" com una memòria viva
d'una part de nosaltres, sinó com a objectes estranys: ocupants molestos
de terres que nosaltres explotaríem, habitants d'un zoo humà,
trofeus fotogràfics d'unes vacances d'aventura, un recurs que es pot
explotar pel seu art i el seu coneixement de les herbes medicinals, o tan
sols éssers lamentablement endarrerits que ens fan nosa, tal com revelen
els foscos annals del genocidi.
 En termes geogràfics, els asmats, unes 70.000 persones, habiten l'àrea
també coneguda com a Asmat, de 26.725 quilòmetres quadrats d'una
vegetació molt densa i aiguamolls al·luvials, situada al sud
de la costa de Papua Occidental, la meitat occidental de l'illa de Nova Guinea,
reivindicada per Indonèsia com a "Irian Jaya", la seva província
número 26. En termes espirituals, els asmats habiten un cosmos, la
font d'una "memoria passionis", la seva última defensa enfront
de les invasions d'una "civilització" desnaturalitzada i
violenta. [Nota 1] El seu entorn rigorós, si es respecten les lleis
de l'harmonia, produeix benestar. No és tan sols un conjunt d'atributs
físics (rius, bosc, fang, manglars, etc.) sinó un concepte ètic,
un conjunt de significats metafísics en què tot ha d'ocupar
el seu lloc corresponent perquè el cosmos estigui regit per l'harmonia.
La vida no separa l'home de la naturalesa, sinó que és un conjunt
d'elements que interactuen i en què els humans han de representar perpètuament
el seu drama i recrear, mitjançant l'art, el ritual i la cerimònia,
i l'ajuda de tota la naturalesa, el moment etern, o cosmogònic, de
començar a ésser. Aquesta interdependència d'origen i
paisatge és la identitat cultural asmata. La terra explica una història
d'origen i continuïtat tan completa i ben ordenada que no fa falta cap "progrés".
Aquest és un món sagrat més enllà d'ajustaments
temporals i de la pròpia "fletxa del temps".
El caos apareix quan dues cultures en conflicte reclamen el mateix paisatge.
La cultura invasora a Asmat és indonèsia de nom, però de
valors occidentals. El paisatge és un factor més dins del càlcul
que es fa per extreure'n la fusta i l'or al·luvial, i així es
va destruint ràpidament. Per als asmats, aquesta violència amb
el món natural és com l'assassinat de la seva gent, que maten
a trets des d'embarcacions quan protesten per la tala dels seus arbres. Es
creu que els asmats van venir de l'àrea de Sepik de Papua Nova Guinea,
ara fa uns 400 anys, i que van portar amb ells una cultura molt més
antiga que encara dóna als seus integrants auxili intel·lectual
i espiritual, una identitat, fins i tot davant del genocidi.
NOTES
1. Un terme molt repetit en el diàleg nacional de Papua Occidental és
el que s'ha manllevat de la teologia política de Johan Baptist Metz,
la "memoria passionis", la memòria del trauma, del que s'ha
perdut, una història amagada. Aquesta memòria col·lectiva "és
com el magma... té una gran energia latent capaç de capgirar
les realitats existents". Vegis VAN DEN BROEK, THEO P. A.; BIDU HERNAWAN,
J. (2001) "Memoria passionis di Papua". Jakarta: LSPP, citat a
Melanesian News, Kabar Irian, 8 de juliol del 2001.
|
