El camí que ha empès la humanitat el darrer segle es demostra com una via sense sortida, i es veu clara la necessitat d'un tomb important. Tot i que molts canvis no són palpables, van sorgint iniciatives que ens porten cap una construcció d'un món on no hi visquin desequilibris insalvables i l'estil de vida d'algunes persones no comprometi ni l'estabilitat del planeta, ni les necessitats de la resta de la humanitat o de les generacions que encara han de venir. Aquesta òptica va ser la que va propiciar la Carta de la Terra.

La Carta de la Terra és un document que es va començar a gestar a la cimera de Rio de l'any 1992. Aquesta carta vol posar el marc per un món més just per a tothom on es conservin les diversitats natural i cultural del món.

Aquesta carta es durà a la Cimera de Rio+10 que tindrà lloc l'any 2002 perquè l'aprovi l'Assemblea de les Nacions Unides. Per assolir aquesta fita, el Consell de la Terra està duent a terme la Campanya per la Carta de la Terra, per tal que la Carta sigui àmpliament coneguda i tingui el suport de tots els representants socials (ONG, sindicats, collegis professionals, empreses, etc.) i polítics (estats, pobles).

Algunes entitats de casa nostra (Alternativa Verda, Associació per a les Nacions Unides a Espanya, Càtedra UNESCO de la UPC en Tecnologia, Desenvolupament Sostenible, Desequilibris i Canvi Global, i el Centre UNESCO de Catalunya) considerem que aquesta campanya és una proposta rellevant i capdavantera a la qual hem de donar suport tots plegats. Per això, estem treballant per unir esforços i convidem totes les entitats, organitzacions i associacions a adherir-s'hi i prendre part en aquest procés.

Actualitat

El dia 23 de juliol del 2001 es va mantenir una reunió amb el senyor Antoni Negre, president de la Cambra de Comerç de Barcelona, en què se li va presentar la Carta de la Terra i la campanya internacional que s'està duent a terme. La Cambra de Comerç de Barcelona farà arribar la informació a tots els seus associats.

S'han establert contactes amb la Xarxa de Ciutats i Municipis cap a la Sostenibilitat i es presentarà la Carta de la Terra a l'assemblea d'aquesta xarxa per a convidar els ajuntaments a adherir-s'hi.

El dia 19 de juny del 2001, el Secretariat del Comitè Català per a la Carta de la Terra va presentar la Carta de la Terra al senyor Fabregat, president de la Comissió de Política Territorial del Parlament de Catalunya. Aquesta comissió s'encarrega de qüestions de medi ambient. Actualment s'està treballant perquè el Parlament s'adhereixi al document. Properament hi haurà una compareixença del Secretariat davant la comissió.

El dia 30 d'octubre del 2000, a les 7 de la tarda, a la sala d'actes de La Pedrera (c/ Provença, 261-265, de Barcelona), va tenir lloc l'acte de constitució del Comitè Català per la Carta de la Terra.

Hi van participar 25 representants i membres d'entitats catalanes, a m� de les persones que hi assistien a tall individual. Al llarg de l'acte van sorgir nombroses iniciatives per a donar a conèixer la Carta de la Terra a ajuntaments, sindicats, empreses, institucions, organitzacions i entitats de tota mena.

L'objectiu és recollir el major nombre possible d'adhesions per tal, d'una banda, d'avançar cap a un món sostenible gràcies al compromís de les persones i entitats signants, i d'altra banda que aquestes empenyin les institucions competents a assumir els compromisos que recull la Carta.

El document de constitució i adhesió al Comit�Català per a la Carta de la Terra aprovat diu:

"1. Els signants ens constituïm com a Comit�Català per a la Carta de la Terra, tot assumint-ne el contingut i tot comprometent-nos a estendre-la i a fer-ne possible laplicació allà on siguem.

2. Nomenem secretariat permanent del Comit�Català les entitats: Alternativa Verda, Associació per a les Nacions Unides, Càtedra UNESCO a la UPC en Tecnologia, Desenvolupament Sostenible, Desequilibris i Canvi Global, Centre UNESCO de Catalunya.

3. Fem una crida a tota la societat catalana a fer-se seva i a posar en pràctica la Carta de la Terra.

4. Ens proposem realitzar campanyes dextensió i aplicació que condueixin, entre altres coses, a lassumpció final de la Carta per les institucions catalanes durant lany 2001."

Text de la Carta

PREÀMBUL

Ens trobem davant d'un moment crític en la història de la Terra, un moment en el qual la humanitat ha d'escollir el seu futur. A mesura que el món es fa més interdependent i fràgil, el futur presenta alhora grans riscos i grans promeses. Per continuar avançant hem de reconèixer que, enmig d'una magnífica diversitat de cultures i formes de vida, som una sola família humana i una sola comunitat de la Terra amb un destí comú. Hem d'unir-nos per crear una societat global sostenible basada en el respecte a la natura, els drets humans universals, la justícia econòmica i la cultura de la pau. Amb aquest objectiu, és imperatiu que nosaltres, els pobles de la Terra, declarem la nostra responsabilitat els uns vers els altres, vers la gran comunitat de vida i vers les generacions futures.

La Terra, la nostra llar

La Humanitat és part d'un immens univers en evolució. La Terra, la nostra llar, és plena d'una singular comunitat de vida. Les forces de la natura fan de l'existència una aventura exigent i incerta, però la Terra ha proveït les condicions essencials per a l'evolució de la vida. La capacitat de recuperació de la comunitat de vida i el benestar de la Humanitat depèn de la preservació d'una biosfera saludable amb tots el seus sistemes ecològics, una rica varietat en plantes i animals, terres fèrtils, aigües pures i aire net. El medi ambient global, amb els seus recursos finits, és una preocupació comuna a tots els pobles. La protecció de la vitalitat, la diversitat i la bellesa de la Terra és un deure sagrat.

La situació global

Els models dominants de producció i consum estan causant la devastació ambiental, l'esgotament dels recursos i una extinció massiva de les espècies. S'estan destruint les comunitats. Els beneficis del desenvolupament no es comparteixen equitativament i la distància entre rics i pobres creix constantment. La injustícia, la pobresa, la ignorància i els conflictes violents s'estenen arreu del món i són causa de grans patiments. Un augment de la població humana sense precedents ha sobrecarregat els sistemes ecològics i socials. Els fonaments de la seguretat global estan amenaçats. Aquestes tendències són perilloses, però no inevitables.

Els reptes futurs

L'elecció és nostra: crear un partenariat per tenir cura de la Terra i els uns dels altres o arriscar-nos a destruir-nos a nosaltres mateixos i la diversitat de vida. Els nostres valors, institucions i estils de vida necessiten canvis fonamentals. Hem d'adornar-nos que, una vegada satisfetes les necessitats bàsiques, el desenvolupament humà significa primordialment ser més, no tenir més. Disposem del coneixement i la tecnologia per proveir tothom i per reduir els impactes sobre el medi ambient. L'emergència d'una societat civil global està creant noves oportunitats per construir un món democràtic i humà. Els nostres reptes ambientals, econòmics, polítics, socials i espirituals estan interrelacionats i junts podem forjar solucions inclusives.

Responsabilitat universal

Per portar a terme aquestes aspiracions, hem de prendre la decisió de viure amb un sentit de la responsabilitat universal i d'identificar-nos amb la comunitat terrestre global, així com amb les comunitats locals. Som alhora ciutadans de diferents nacions i d'un sol món en el qual els àmbits local i global estan estretament vinculats. Tots compartim la responsabilitat pel benestar present i futur de la família humana i del món vivent en tota la seva amplitud. L'esperit de solidaritat humana i d'afinitat amb tota vida s'enforteix quan vivim amb reverència el misteri del ser, amb gratitud el do de la vida i amb humilitat el lloc que ocupa l'ésser humà en la natura.

Necessitem urgentment una visió compartida dels valors bàsics que donin un fonament ètic a la comunitat mundial emergent. Per tant, junts i amb esperança, afirmem els principis interdependents següents, per a un sistema de vida sostenible, com a fonament comú amb el qual s'haurà de guiar i valorar la conducta de les persones, les organitzacions, les empreses, els governs i les institucions transnacionals.

PRINCIPIS

I. RESPECTE I CURA DE LA COMUNITAT DE VIDA

1. Respectar la Terra i la vida en tota la seva diversitat

1. Reconèixer que tots els éssers són interdependents i que tota forma de vida té valor, independentment de la seva utilitat per als éssers humans.
2. Afirmar la fe en la dignitat inherent a tot ésser humà i en el potencial intel·lectual, artístic, ètic i espiritual de la Humanitat.

2. Tenir cura de la comunitat de vida amb enteniment, compassió i amor

1. Acceptar que el dret a posseir, administrar i utilitzar els recursos naturals comporta el deure de prevenir els danys ambientals i protegir els drets de les persones.
2. Afirmar que més llibertat, coneixement i poder comporta més responsabilitat de promoure el bé comú.

3. Construir societats democràtiques que siguin justes, participatives, sostenibles i pacífiques

1. Assegurar que les comunitats garanteixin en tots els àmbits els drets humans i les llibertats fonamentals i que ofereixin a tothom l'oportunitat de desenvolupar tot el seu potencial.
2. Promoure la justícia social i econòmica, i possibilitar que tothom atenyi una forma de vida segura i digna que sigui responsable ecològicament.

4. Preservar els fruits i la bellesa de la Terra per a les generacions presents i futures

1. Reconèixer que la llibertat d'acció de cada generació està condicionada per les necessitats de les generacions futures.
2. Transmetre a les generacions futures valors, tradicions i institucions que fomentin la prosperitat a llarg termini de les comunitats humanes i ecològiques de la Terra.

5. Protegir i restaurar la integritat dels sistemes ecològics de la Terra, amb especial atenció a la diversitat biològica i els processos naturals que sustenten la vida.

1. Adoptar, en tots els àmbits, plans de desenvolupament sostenible i regulacions que facin de la conservació ambiental i la rehabilitació part integral de totes les iniciatives de desenvolupament.
2. Establir i salvaguardar reserves viables de la natura i la biosfera, incloent-t'hi terres verges i zones marines, per protegir els sistemes de suport a la vida de la Terra, mantenir la biodiversitat i preservar la nostra herència natural.
3. Promoure la recuperació de les espècies i els ecosistemes en perill.
4. Controlar i eradicar els organismes exògens o genèticament modificats que siguin perjudicials per a les espècies autòctones i el medi ambient, i prevenir la introducció d'aquests organismes perjudicials.
5. Administrar l'ús dels recursos renovables com l'aigua, el sòl, els productes forestals i la vida marina de forma que no se n'excedeixin les possibilitats de regeneració i que es protegeixi la salut dels ecosistemes.
6. Administrar l'extracció i l'ús dels recursos no renovables, com els minerals i els combustibles fòssils, de forma que es minimitzi el seu esgotament i no es causin greus problemes ambientals.

6. Evitar danys com a millor mètode de protecció ambiental i, quan els coneixements són limitats, procedir amb precaució.

1. Actuar per evitar la possibilitat de produir danys ambientals greus o irreversibles, encara que el coneixement científic sigui incomplet o inconclusiu.+
2. Exigir les proves pertinents a aquells que argumentin que una activitat proposada no causarà danys significatius i fer que les parts implicades siguin responsables dels danys ambientals.
3. Assegurar que la presa de decisions prevegi les conseqüències acumulatives, a llarg termini, indirectes, d'ampli abast i globals de les activitats humanes.
4. Prevenir la contaminació de qualsevol part del medi ambient i no permetre l'acumulació de substàncies radioactives, tòxiques o perilloses.
5. Evitar activitats militars que perjudiquin el medi ambient.

7. Adoptar models de producció, consum i reproducció que salvaguardin les capacitats regeneratives de la Terra, els drets humans i el benestar comú.

1. Reduir, reutilitzar i reciclar els materials utilitzats en els sistemes de producció i consum i assegurar que els residus puguin ser assimilats pels sistemes ecològics.
2. Actuar amb moderació i eficiència en l'ús de l'energia i basar-se progressivament en les fonts d'energia renovable, com ara la solar i l'eòlica.
3. Promoure el desenvolupament, l'adopció i la transferència equitativa de tecnologies respectuoses amb el medi ambient.
4. Assimilar tots els costos ambientals i socials dels béns i serveis en el preu de venda i possibilitar que els consumidors puguin identificar els productes que compleixin les normes socials i ambientals més altes.
5. Assegurar l'accés universal a una sanitat que fomenti la salut reproductiva i la reproducció responsable.
6. Adoptar estils de vida que posin èmfasi en la qualitat de vida i la suficiència material en un món finit.

8. Impulsar l'estudi de la sostenibilitat ecològica i promoure l'intercanvi obert i una àmplia aplicació dels coneixements adquirits.

1. Donar suport a la cooperació científica i tècnica internacional sobre la sostenibilitat, amb especial atenció a les necessitats dels països en desenvolupament.
2. Reconèixer i preservar el coneixement tradicional i la saviesa espiritual en totes les cultures que contribueixen a la protecció del medi ambient i el benestar humà.
3. Assegurar que la informació de vital importància per a la salut humana i la protecció ambiental, inclosa la informació genètica, sigui de domini públic.

9. Eradicar la pobresa com un imperatiu ètic, social i ambiental

1. Garantir el dret a l'aigua potable, l'aire net, la suficiència alimentària, la terra incontaminada, l'habitatge i el sanejament segur, assignant-hi els recursos nacionals i internacionals que calguin.
2. Capacitar tots els éssers humans amb l'educació i els recursos necessaris per garantir una forma de vida sostenible, i proporcionar la seguretat social i les xarxes de suport necessàries a aquells que no puguin sostenir-se per si mateixos.
3. Reconèixer els ignorats, protegir els vulnerables, servir aquells que pateixen i proporcionar-los les possibilitats necessàries perquè desenvolupin les seves capacitats i segueixin les seves aspiracions.

10. Assegurar que les institucions i activitats econòmiques, en tots els àmbits, promoguin el desenvolupament humà de manera equitativa i sostenible.

1. Promoure la distribució equitativa de la riquesa dintre de les nacions i entre les nacions.
2. Augmentar els recursos intel·lectuals, financers, tècnics i socials dels països en desenvolupament i alliberar-los dels deutes internacionals onerosos.
3. Assegurar que tot comerç doni suport a l'ús sostenible dels recursos, la protecció ambiental i les normes laborals progressives.
4. Requerir les corporacions multinacionals i els organismes financers internacionals perquè actuïn amb transparència pel bé públic i fer-los responsables de les conseqüències de les seves activitats.

11. Afirmar la igualtat i equitat de gènere com a prerequisit per al desenvolupament humà sostenible i assegurar l'accés universal a l'educació, la sanitat i les oportunitats econòmiques.

1. Assegurar els drets humans a les dones i les nenes i acabar amb tota violència en contra seva.
2. Promoure la participació activa de les dones en tots els aspectes de la vida econòmica, política, civil, social i cultural com a partners iguals i de ple dret, decisores, líders i beneficiàries.
3. Enfortir les famílies i garantir la seguretat i la cura de tots els seus membres.

12. Defensar el dret de tothom, sense discriminació, a un entorn natural i social que fomenti la dignitat humana, la salut física i el benestar espiritual, amb especial atenció als drets dels pobles indígenes i les minories.

1. Eliminar la discriminació en totes les seves formes, com les basades en la raça, el color, el sexe, l'orientació sexual, la religió, la llengua i l'origen nacional, ètnic o social.
2. Afirmar el dret dels pobles indígenes a la seva espiritualitat, coneixements, terres i recursos i a les seves pràctiques vinculades a una forma de vida sostenible.
3. Honrar i donar suport als joves de les nostres comunitats, i capacitar-los per exercir el seu paper essencial en la creació de societats sostenibles.
4. Protegir i restaurar llocs rellevants amb significat cultural i espiritual.

13. Enfortir les institucions democràtiques en tots els àmbits i proporcionar transparència i responsabilitats en la governabilitat, participació en la presa de decisions i accés a la justícia.

1. Mantenir el dret de tothom a rebre informació clara i puntual sobre els temes ambientals i totes les activitats i plans de desenvolupament que puguin afectar-los o interessar-los.
2. Donar suport a la societat civil local, regional i global i promoure la participació significativa de tots els individus i organitzacions interessats en la presa de decisions.
3. Protegir els drets a la llibertat d'opinió, expressió, reunió pacífica, associació i dissentiment.
4. Instituir l'accés efectiu i eficaç a procediments judicials independents i administratius, incloent-hi les solucions i compensacions per danys ambientals i per l'amenaça d'aquests danys.
5. Eliminar la corrupció en totes les institucions públiques i privades.
6. Enfortir les comunitats locals i capacitar-les perquè puguin tenir cura dels seus entorns propis, i assignar les responsabilitats ambientals als nivells de govern que les puguin portar a terme amb més efectivitat.

14. Integrar en l'educació formal i l'aprenentatge al llarg de tota la vida les capacitats, els coneixements i les valors necessaris per a una forma de vida sostenible.

1. Proporcionar a tothom, especialment als nens i als joves, l'oportunitat a l'educació que els capaciti per contribuir activament en el desenvolupament sostenible.
2. Promoure la contribució de les arts i les humanitats, així com de les ciències, en l'educació per a la sostenibilitat.
3. Intensificar el paper dels mitjans de comunicació en la presa de consciència a l'entorn dels reptes ecològics i socials.
4. Reconèixer la importància de l'educació moral i espiritual per viure de forma sostenible.

15. Tractar tots els éssers vius amb respecte i consideració

1. Prevenir la crueltat amb els animals que encara es mantingui en les societats humanes, i protegir-los del patiment.
2. Protegir els animals salvatges dels mètodes de caça, trampa i pesca que causin un patiment extrem, prolongat o evitable.
3. Evitar o eliminar, fins a on sigui possible, la captura o destrucció indiscriminades d'espècies.

1. Encoratjar i donar suport a la comprensió mútua, la solidaritat i la cooperació entre tots els pobles i dintre i entre les nacions.
2. Implantar estratègies àmplies per prevenir els conflictes violents i utilitzar la col·laboració en la resolució de problemes per gestionar i resoldre conflictes ambientals i altres disputes.
3. Desmilitaritzar els sistemes nacionals de seguretat al nivell d'una postura de defensa no provocadora i utilitzar els recursos militars amb fins pacífics, inclosa la restauració ecològica.
4. Eliminar les armes nuclears, biològiques i tòxiques i d'altres armes de destrucció massiva.
5. Assegurar que l'ús de l'espai orbital i exterior dóna suport al medi ambient i la pau.
6. Reconèixer que la pau és la totalitat creada per les relacions correctes amb un mateix, les altres persones, cultures i formes de vida, la Terra i el Tot del qual formem part.

EL CAMÍ CAP ENDAVANT

Com mai abans en la història, el destí comú ens crida a buscar un nou començament. Aquesta renovació és la promesa d'aquests principis de la Carta de la Terra. Per complir aquesta promesa, ens hem de comprometre a adoptar i promoure els valors i objectius d'aquesta Carta.

Això requereix un canvi de mentalitat i de cor. Requereix un nou sentit de la interdependència global i responsabilitat universal. Hem de desenvolupar i aplicar imaginativament la visió de una forma de vida sostenible en els àmbits local, nacional, regional i global. La nostra diversitat cultural és una preciosa herència i les diferents cultures trobaran les seves formes pròpies per concretar aquesta visió. Hem d'aprofundir i estendre el diàleg global que va generar al Carta de la Terra, ja que hem d'aprendre molt de la contínua cerca conjunta de la veritat i la saviesa.

La vida sovint implica tensions entre valors importants. Això pot comportar decisions difícils. Malgrat això, hem de trobar els camins per harmonitzar diversitat i unitat, l'exercici de la llibertat i el benestar comú, els objectius a curt termini i a llarg termini. Tot individu, família, organització i comunitat hi té un paper vital. Les arts, les ciències, les religions, les institucions educatives, els mitjans de comunicació, les empreses, les organitzacions no governamentals i els governs són cridats a oferir un lideratge creatiu. L'aliança entre governs, societat civil i empreses és essencial per a la governabilitat efectiva.

Amb l'objecte de construir una comunitat global sostenible, les nacions del món han de renovar el seu compromís amb les Nacions Unides, complir les seves obligacions sota els acords internacionals actuals i donar suport a la implantació dels principis de la Carta de la Terra mitjançant un instrument internacional legalment vinculant sobre el medi ambient i el desenvolupament.

Que el nostre sigui un temps que es recordi pel despertar a una nova reverència a la vida, la ferma resolució a aconseguir la sostenibilitat, i l'acceleració en la lluita per la justícia, la pau i la joiosa celebració de la vida.

Context

Context, historia i futur de la Carta de la Terra i de les campanyes al seu voltant

Sigui en els llocs d'Internet (http://www.earthcharter.org) de la campanya, sigui en els materials impresos al seu voltant, podeu trobar versions completes, en altres llengües, de la informació que aquí hem intentat resumir.

Cap a la Carta de la Terra dels pobles

La pobresa, la injustícia social, les disparitats econòmiques, els conflictes violents i la degradació ambiental requereixen nous instruments i marcs. En un món interdependent, hi ha una necessitat urgent d'alineaments ètics i espirituals que ens guiïn cap a canvis en els models de consum i producció, ètica laboral, pràctiques educatives i sistemes governamentals.

L'objectiu de la Carta de la Terra és brindar una expressió inspiradora als principis més fonamentals d'una visió ètica integrada per al nostre futur comú. Aquests principis tindran un significat perdurable per als pobles de totes les ètnies, cultures i credos religiosos, aclariran els valors compartits de la humanitat i desenvoluparan una nova ètica global per assolir una forma de vida sostenible.

Els esforços per desenvolupar una sèrie de principis per a la seguretat ecològica es van iniciar amb la Conferència de les Nacions Unides sobre l'Entorn Humà, celebrada a Estocolm, Suècia, l'any 1972. Des de llavors, diversos grups i coalicions han efectuat valuoses contribucions per a l'articulació d'aquests principis i valors, necessaris per assolir el desenvolupament sostenible. L'any 1987, la Comissió Brundtland va instar la creació d'una nova Carta "que consolidarà i ampliarà certs principis legals rellevants, per guiar el comportament estatal durant la transició cap al desenvolupament sostenible".

La Carta de la Terra va ser un dels resultats esperats de la Cimera de la Terra realitzada a Rio de Janeiro l'any 1992. Partint de les diverses declaracions i cartes que van emergir des de la Conferència d'Estocolm, la intenció va ser crear un acord basat en principis ètics per guiar la conducta de les persones i les nacions en les seves relacions mútues i amb la terra, amb l'objecte d'assegurar un futur sostenible.

La crida per crear aquest document va captar la imaginació tant d'individus i d'organitzacions d'arreu del món com de governs nacionals. Durant els dos anys precedents, i encara durant la Cimera de la Terra, diverses delegacions governamentals i organitzacions no governamentals procedents de tot el món van treballar en els elements de la Carta de la Terra. Malgrat tot, els governs no van assolir un acord sobre la Carta i, en el seu lloc, van adoptar la Declaració de Rio sobre medi ambient i desenvolupament, la qual, tot i ser valuosa, no va satisfer les expectatives creades amb la Carta de la Terra. En canvi, durant el Fòrum Global 92, celebrat en paral·lel a la Cimera de la Terra, milers de persones varen treballar en el marc del Fòrum Internacional d'ONG que va culminar amb l'adopció dels Tractats de les ONG, entre els quals n'hi havia un titulat "La Carta de la Terra".

Posteriorment a la Cimera de la Terra, dues organitzacions internacionals no governamentals, el Consell de la Terra i la Creu Verda Internacional, amb el suport del govern holandès, van unir les seves forces a les d'altres per cercar la manera de continuar el procés de desenvolupament de la Carta de la Terra que havia quedat estroncat després de la Cimera. El maig de 1995, aquestes tres instàncies varen copatrocinar una trobada a la Haia, on uns 60 representants de diferents sectors es van reunir i van proposar la realització d'un ampli procés de consulta, la qual cosa portaria a desenvolupar una carta acceptada universalment. Al llarg d'un període de dos anys, es van realitzar consultes mundialment entre diverses organitzacions internacionals. Alhora, es van recopilar una sèrie de principis articulats en diversos instruments de dret internacional, inclosos en un informe denominat Principis de la conservació ambiental i del desenvolupament sostenible: resum i reconeixement, amb l'objectiu de desenvolupar una guia per conduir aquesta fase del procés de consulta.

A principis de 1997, es va crear una Comissió de la Carta de la Terra, composta per 23 persones distingides procedents de tots els continents, per supervisar-ne el procés de consulta i redacció. Durant la celebració del Fòrum de Rio+5, el marc de 1997, la Comissió va proposar un esborrany de referència basat tant en la consulta inicial com en la revisió dels esforços previs realitzats des de 1972 perquè fos utilitzat com una guia en les consultes posteriors per desenvolupar una Carta de la Terra dels pobles.

Des de la creació de la Comissió de la Carta de la Terra, el Secretariat de la Carta de la Terra ha iniciat els processos de consulta i avaluació en aproximadament 33 països, primerament promovent la creació d'uns comitès nacionals de la Carta de la Terra que cerquessin els objectius descrits anteriorment. Aquests comitès continuen expandint la participació i conduint els tallers de la Carta de la Terra, i utilitzen l'esborrany de referència de diferents maneres d'acord amb el seu context cultural i les seves preocupacions específiques. L'esborrany de referència és utilitzat com a eina d'anàlisi, com un instrument per invocar els valors personals i socials i com un document en procés d'avaluació i validació que ha de ser posteriorment desenvolupat.

El primer i el segon esborranys, anteriors al que neix l'any 2000, varen ser traduïts per en Josep Puig a petició d'Alternativa Verda i publicats en català a la revista de l'associació Dia de la Terra (Dia de la Terra, núm. 2, setembre de 1998, i núm. 4, setembre de 1999).

Encara que l'aval final de les Nacions Unides a la Carta de la Terra és un objectiu molt important, les consultes estan projectades per exercir-se com una força poderosa de canvi i, alhora, per millorar l'esborrany de referència inicial. Amb l'objecte d'assolir la més àmplia participació possible, els processos continus de consulta i redacció es basen en els punts següents:

• basar la Carta de la Terra en els valors de diverses cultures, religions i grups socials;

• elevar la consciència i promoure l'entesa en els temes rellevants per al desenvolupament sostenible;

• donar l'oportunitat de fer contribucions i compromisos, tant individualment com col·lectiva, que abastin diverses perspectives i aproximacions, i desenvolupar un ampli sentit públic de pertinença en relació amb el procés de la Carta de la Terra;

• promoure un diàleg mundial sobre els valors comuns i modelar i implantar una Carta de la Terra dels pobles per assegurar un futur sostenible basat en la justícia, l'equitat, la pau i la seguretat ecològica.

La Campanya Mil·lenni de la Carta de la Terra

La transició cap al desenvolupament sostenible requerirà canvis bàsics en les actituds, els valors i les conductes de la societat civil, el sector econòmic i els governs. En última instància, la sostenibilitat dependrà de les decisions que els ciutadans prenguin respecte als seus estils de vida i els seus models de consum, producció i reproducció. La Campanya Mil·lenni de la Carta de la Terra cerca de catalitzar els canvis en aquestes àrees.

Algunes lliçons han estat apreses de l'experiència en la conducció del procés de consulta i avaluació de la Carta de la Terra en l'àmbit comunal i local:

Primer: la Carta de la Terra ha d'adreçar-se als problemes concrets que tenen les persones en les seves vides quotidianes.

Segon: el procés de consulta, per ser efectiu, ha d'involucrar reflexions profundes sobre la manera en què els valors personals es tradueixen en accions socials i crear una "ecologia de valors" interior i exterior que, a més, sigui coherent.

Tercer: la voluntat política i les accions governamentals han d'emergir a partir dels recursos interns i les preocupacions espirituals dels individus, així com de les visions normatives dels grups de la societat civil a la recerca del benestar comú.

Els objectius de la campanya

1. Generar, arreu del mon, la consciència sobre la necessitat urgent de la cooperació i els valors i fites comuns.

2. Crear i promoure una Carta de la Terra com a marc ètic per al desenvolupament sostenible, particularment mitjançant els consells nacionals per al desenvolupament sostenible i els comitès nacionals de la Carta de la Terra, amb l'objectiu de dirigir-se a la difusa alienació personal respecte a la naturalesa i la societat, i els consegüents problemes ecològics, econòmics i socials.

3. Assegurar que els principis de la Carta de la Terra troben la seva manifestació en els estils de vida personals i professionals i en l'organització de les ètiques laborals, els programes educatius, els ensenyaments religiosos, les polítiques publiques i les pràctiques governamentals.

4. Procurar que els governs de les Nacions Unides presentin la Carta de la Terra abans de l'any 2002 a l'Assemblea General de les Nacions Unides Rio+10.

Activitats de promoció i implantació dels valors de la Carta de la Terra

El Consell de la Terra ha impulsat diverses campanyes que estan sent conduïdes pel Consell mateix o pels comitès nacionals de la Carta de la Terra. Aquests comitès es componen de representants d'organitzacions associades, consells nacionals de desenvolupament sostenible o entitats similars que inclouen diversos grups professionals, socials, econòmics i espirituals. Tots estan convidats a fer les seves aportacions en la traducció en termes operatius dels valors de la Carta de la Terra i a contribuir a l'esborrany d'aquesta. Els objectius específics d'aquestes campanyes nacionals són:

a. Comprometre els valors de la Carta de la Terra en els fòrums governamentals internacionals dirigits per organitzacions associades que estiguin involucrades en els temes específics de cada fòrum.

b. Conduir una consulta oberta mitjançant la pàgina web de la Carta de la Terra administrada pel Secretariat del Consell de la Terra, que asseguri la transparència i la participació. Aquest espai ofereix informació sobre els diversos processos de consulta i sol·licita recursos a totes les persones interessades.

c. Utilitzar els principis dels esborranys de referència de la Carta de la Terra com una eina per iniciar un procés de reflexió interna individual, que exalti els valors personals de la gent.

d. Promoure els principis de la Carta de la Terra com el marc ètic dels plans de sostenibilitat nacional. Caldrà recórrer als valors subjacents de les pràctiques administratives en àrees com ara l'agricultura, l'administració d'àrees costaneres, la conservació de la biodiversitat, l'eficiència energètica i els sistemes financers.

e. Organitzar i implantar la traducció dels principis de la Carta de la Terra en les ètiques de treball professionals i els codis de conducta que són utilitzats per les associacions professionals de doctors, advocats, enginyers, gerents financers i d'altres grups.

f. Traduir els principis de la Carta de la Terra en els programes educacionals i els plans d'estudis de les escoles i d'altres institucions en una missió educativa, com ara la del moviment escolta, els grups de formació, etc.

g. Aconseguir que els principis de la Carta de la Terra formin part de la instrucció i l'ensenyament dels grups religiosos i espirituals.

h. Involucrar les xarxes de comunicació basades en les ONG i la comunitat a favor dels principis de la Carta de la Terra.

i. Integrar els principis de la Carta de la Terra en la cultura popular a través dels mitjans d'informació col·lectiva.

j. Presentar el document final a l'Assemblea General de les Nacions Unides i als governs nacionals mitjançant els consells nacionals de desenvolupament sostenible i els comitès nacionals, perquè sigui adoptat formalment durant el desè aniversari de la Cimera de la Terra, l'any 2002.

k. Promoure a les Nacions Unides l'adopció del Conveni internacional sobre el medi ambient i el desenvolupament, que ha estat desenvolupat per la UICN en coordinació amb la iniciativa de la Carta de la Terra.

Resultats esperats

a. La circulació mundial d'una Carta de la Terra dels pobles amb aportacions globals l'any 2002.

b. L'adopció dels valors de la Carta de la Terra per part d'associacions i organitzacions professionals.

c. La integració dels principis i els valors de la Carta de la Terra en els programes educacionals de les escoles, els col·legis, les universitats i altres institucions educatives.

d. L'ensenyament i la presentació de la Carta de la Terra per part dels grups religiosos i espirituals.

e. La difusió dels principis i els processos de la Carta de la Terra per part dels mitjans de comunicació popular.

f. La formació d'un marc, amb els valors i els principis de la Carta de la Terra, per als programes i els plans de desenvolupament nacional sostenible.

g. La transformació dels valors i els principis de la Carta de la Terra en elements fonamentals en les negociacions intergovernamentals i les activitats d'organitzacions transnacionals.

h. L'adopció de la Carta de la Terra -la qual ja estarà suficientment constituïda- per part de l'Assemblea General de les Nacions Unides com a base per a un Conveni internacional sobre el medi ambient i el desenvolupament, l'any 2002.

Organitzacions participants

El Secretariat del Consell de la Terra es l'organització que coordina aquesta campanya, sota la Comissió de la Carta de la Terra; per posar en pràctica el programa, la campanya rep el suport de les organitzacions associades, l'Equip de Recursos Internacionals i les organitzacions que formen els comitès nacionals i regionals.

L'Equip de Recursos Internacionals està compost per les organitzacions següents:

• Center for Respect of Life and Environment
• Global Education Associates
• Green Cross International
• Indigenous People's Consultative Group
• International Foundation for Survival of Humanity
• Women and Environment Development Organization
• World Conservation Union - IUCN
• International Community Education Associates
• Interfaith Center of New York
• Young Men Christian Association
• World Federation of Engineering Organizations
• Representatives of Earth Charter Committee

Adhesions

• Llistat persones adherides
• Llistat d'entitats adherides
  

Nova adhesió

Persona o organització
Adreça electrònica
Adreça postal
Població
Telèfon
Fax