Alerta
9 - 2004 per Lester R. Brown
http://www.earth-policy.org/Updates/Update43.htm
Descarregar en .pdf 
En les circumstàncies actuals —amb el preu del petroli
per sobre de 50 dòlars el barril, l'augment de la inestabilitat
política a l'Orient Mitjà i la poca capacitat productiva
que presenta l'economia mundial del petroli— necessitem una nova
estratègia energètica. Per sort, es comença a entreveure
una nova estratègia amb dues tecnologies noves.
Aquestes tecnologies —els motors híbrids de gasolina i electricitat
i els aerogeneradors més moderns— ens proposen un nou camí per
alliberar-nos de petroli d'importació. Si en els pròxims
deu anys transformem el parc de vehicles dels EUA en automòbils
de motors híbrids amb l'eficiència del Toyota Prius actual,
podrem retallar a la meitat el nostre consum de gasolina; sense reduir
el nombre de cotxes, sense conduir menys: només guanyant eficiència. Actualment hi ha tres models de cotxe amb motor híbrid de gasolina
i electricitat: el Toyota Prius, l'Honda Insight i la versió híbrida
de l'Honda Civic. El Prius —un dels models de berlina més
avançats del sector de l'automoció— presenta un consum
combinat (conducció per ciutat i per autopista) de només
4,3 l/100 km. Amb aquest consum no sorprèn que les llistes d'espera
per comprar aquest cotxe arribin als sis mesos. Ford acaba de treure al mercat un model híbrid del seu Escape
SUV. Honda està a punt de fer el mateix amb una versió híbrida
del seu popular sedan Accord. General Motors oferirà versions
híbrides d'alguns dels seus cotxes, començant pel Saturn
VUE el 2006 i seguint pel Chevy Tahoe i el Chevy Malibu. A més
a més, GM ha fet lliurament a Seattle de 235 autobusos de motor
híbrid que podrien reduir el consum de gasolina de la ciutat fins
a un 60 %. Filadèlfia, Houston i Portland també tenen programada
l'adquisició d'autobusos híbrids. Els motors híbrids
s'estan imposant.
La presència al mercat de cotxes híbrids de gasolina i
electricitat crea el marc idoni per fer el següent pas cap a la
reducció de la dependència del petroli: l'aplicació de
l'electricitat eòlica als automòbils. Si al motor híbrid
li afegim un dispositiu endollable i una segona bateria que augmenti
la seva capacitat per emmagatzemar electricitat, podríem anar
a la feina, a comprar i fer desplaçaments curts en cotxe sobretot
amb el motor d'electricitat i estalviaríem gasolina per als desplaçaments
llargs que fem de tant en tant. D'aquesta manera es podria retallar un
20 % més del consum de gasolina a més de la retallada inicial
del 50 % gràcies a l'adopció dels motors híbrids, és
a dir, una reducció total del consum de gasolina del 70 %.
La possibilitat d'endollar-se permet accedir a la immensa font
de recursos eòlics del país, poc explotada encara. El 1991, El Departament
d'Energia dels EUA va publicar un Inventari Nacional de Recursos Eòlics
en què apuntava que 3 dels 50 estats (Kansas, Dakota del Nord
i Texas) tenen prou energia eòlica aprofitable per satisfer les
necessitats elèctriques de tot el país. Aquesta notícia
va sorprendre molta gent, ja que estava molt estesa la creença
que l'energia eòlica era una font d'energia marginal.
Ara, però, sabem que era un càlcul molt a la baixa perquè es
va basar en els aparells d'aerogeneradors del 1991. Des d'aleshores,
els avenços en matèria de disseny han aconseguit que els
aerogeneradors funcionin a velocitats del vent més baixes, transformin
el vent en electricitat d'una manera més eficient i aprofitin
un règim de vents molt més ampli.
L'aerogenerador típic del 1991 feia aproximadament 37 metres d'alçada,
mentre que els nous en fan 91, l'alçada d'un edifici de 30 plantes.
D'aquesta manera no tan sols es multiplica per més de dos el règim
de vents aprofitables, sinó que s'aprofiten vents a més
alçada, que solen ser més forts i fiables.
A Europa, que s'ha erigit en el líder mundial en el foment de
l'energia eòlica, els parcs eòlics satisfan actualment
les necessitats elèctriques domèstiques de 40 milions de
consumidors. L'any passat, l'Associació Americana de l'Energia
Eòlica va preveure que l'any 2020 aquesta font d'energia proporcionaria
electricitat a 195 milions de persones, la meitat de la població de
l'Europa occidental. Un estudi del 2004 sobre el potencial marítim
realitzat pel grup consultiu Garrad Hassan va arribar a la conclusió que,
si els governs europeus consoliden aquest potencial, l'any 2020 el vent
podria subministrar electricitat a totes les cases de la regió.
L'energia eòlica creix ràpidament perquè és
barata, abundant, inesgotable, neta, està molt repartida i no
altera el clima. Cap altra font d'energia no té tots aquests atributs.
El cost de l'electricitat eòlica ha caigut en picat durant els últims
20 anys. Els primers parcs eòlics de Califòrnia, on va
néixer la indústria eòlica moderna a principis de
la dècada de 1980, produïen electricitat a un cost de 38
cèntims de dòlar per kilowatt/hora. Actualment molts parcs
eòlics produeixen energia a 4 cèntims per kilowatt/hora
i recentment s'han signat contractes de subministrament a llarg termini
a 3 cèntims per kilowatt/hora. El preu, a més, continua
baixant (vegeu-ne dades a http://www.earth-policy.org/Updates/Update43_data.htm).
A diferència del model de transport basat en piles de combustible-hidrogen,
del qual s'ha parlat molt, el model eòlic-híbrid de gasolina
i electricitat no requereix una inversió costosa en infraestructures
noves. Ja hi ha una xarxa d'estacions de servei i també la xarxa
elèctrica necessària per connectar els parcs eòlics
amb les bateries d'acumuladors dels cotxes. Per tal que aquest nou model
funcioni eficientment, necessitem una sòlida xarxa nacional d'electricitat
integrada. Per sort, és prou sabut que les nostres antiquades
xarxes regionals s'han de modernitzar i substituir per una xarxa nacional
potent, sobretot després de l'apagada que va deixar a les fosques
el nord-est dels EUA el 2003.
Un dels pocs punts febles de l'energia eòlica —la seva irregularitat— es
compensa amb l'ús d'híbrids de gasolina i electricitat
endollables, ja que les bateries d'aquests vehicles comencen a formar
part del sistema d'emmagatzematge de l'energia eòlica. A més,
sempre ens queda el dipòsit de gasolina en cas de necessitat.
Vint-i-dos estats tenen actualment parcs eòlics d'escala comercial
que subministren electricitat a la xarxa. Tot i que de vegades la població hi
pot reaccionar en contra, és molt més habitual una actitud
favorable, la qual cosa no sorprèn, perquè un sol aerogenerador
produeix fàcilment en un any electricitat per valor de 100.000
dòlars.
Els agricultors d'Iowa o els ramaders de Colorado
es barallen pels parcs eòlics. I no és estrany, perquè, sense haver de
fer cap inversió, solen rebre 3.000 dòlars l'any en concepte
de drets de l'empresa de servei públic local per ubicar-hi un
sol aerogenerador, que ocupa 0,1 hectàrees de terreny. Amb aquesta
extensió de terreny al país del blat de moro es produeixen
1,4 metres cúbics de blat de moro, que valen 120 dòlars,
i al país de les granges, potser 10 dòlars de carn de vaca.
Les poblacions de l'Amèrica rural busquen desesperadament els
ingressos complementaris dels parcs eòlics i els seus llocs de
treball. A més, els diners invertits en l'electricitat produïda
pels parcs eòlics es queden a la població i això crea
un efecte dominó en tota l'economia local. En cosa de pocs anys,
milers de ramaders podrien guanyar molt més per les vendes d'electricitat
que per les vendes de bestiar.
Si adoptem els híbrids de gasolina i electricitat endollables,
molt més eficients, i construïm, a més, milers de
parcs eòlics a tot el país que subministrin electricitat
a la xarxa nacional, tindrem una seguretat energètica que no hem
tingut durant tres dècades. A més a més, rejovenirem
les poblacions agrícoles i ramaderes i reduirem el dèficit
de la balança comercial dels EUA. El més important, però, és
que retallarem dràsticament les emissions de carboni i farem dels
Estats Units un model a seguir per a d'altres països. 
Agraïm la col·laboració de Lester Brown i del World
Watch Institute.
Hi col·labora:
El Diari Avui. |
