Inici > Àrea: Sostenibilitat > Publicacions: Alertes > Alerta 9 - 2004

LA VIA RÀPIDA CAP A LA INDEPENDÈNCIA DEL PETROLI
Els motors híbrids i l'energia eòlica, la combinació del futur

Alerta 9 - 2004 per Lester R. Brown
http://www.earth-policy.org/Updates/Update43.htm
Descarregar en .pdf

En les circumstàncies actuals —amb el preu del petroli per sobre de 50 dòlars el barril, l'augment de la inestabilitat política a l'Orient Mitjà i la poca capacitat productiva que presenta l'economia mundial del petroli— necessitem una nova estratègia energètica. Per sort, es comença a entreveure una nova estratègia amb dues tecnologies noves.

Aquestes tecnologies —els motors híbrids de gasolina i electricitat i els aerogeneradors més moderns— ens proposen un nou camí per alliberar-nos de petroli d'importació. Si en els pròxims deu anys transformem el parc de vehicles dels EUA en automòbils de motors híbrids amb l'eficiència del Toyota Prius actual, podrem retallar a la meitat el nostre consum de gasolina; sense reduir el nombre de cotxes, sense conduir menys: només guanyant eficiència.

Actualment hi ha tres models de cotxe amb motor híbrid de gasolina i electricitat: el Toyota Prius, l'Honda Insight i la versió híbrida de l'Honda Civic. El Prius —un dels models de berlina més avançats del sector de l'automoció— presenta un consum combinat (conducció per ciutat i per autopista) de només 4,3 l/100 km. Amb aquest consum no sorprèn que les llistes d'espera per comprar aquest cotxe arribin als sis mesos.

Ford acaba de treure al mercat un model híbrid del seu Escape SUV. Honda està a punt de fer el mateix amb una versió híbrida del seu popular sedan Accord. General Motors oferirà versions híbrides d'alguns dels seus cotxes, començant pel Saturn VUE el 2006 i seguint pel Chevy Tahoe i el Chevy Malibu. A més a més, GM ha fet lliurament a Seattle de 235 autobusos de motor híbrid que podrien reduir el consum de gasolina de la ciutat fins a un 60 %. Filadèlfia, Houston i Portland també tenen programada l'adquisició d'autobusos híbrids. Els motors híbrids s'estan imposant.

La presència al mercat de cotxes híbrids de gasolina i electricitat crea el marc idoni per fer el següent pas cap a la reducció de la dependència del petroli: l'aplicació de l'electricitat eòlica als automòbils. Si al motor híbrid li afegim un dispositiu endollable i una segona bateria que augmenti la seva capacitat per emmagatzemar electricitat, podríem anar a la feina, a comprar i fer desplaçaments curts en cotxe sobretot amb el motor d'electricitat i estalviaríem gasolina per als desplaçaments llargs que fem de tant en tant. D'aquesta manera es podria retallar un 20 % més del consum de gasolina a més de la retallada inicial del 50 % gràcies a l'adopció dels motors híbrids, és a dir, una reducció total del consum de gasolina del 70 %.

La possibilitat d'endollar-se permet accedir a la immensa font de recursos eòlics del país, poc explotada encara. El 1991, El Departament d'Energia dels EUA va publicar un Inventari Nacional de Recursos Eòlics en què apuntava que 3 dels 50 estats (Kansas, Dakota del Nord i Texas) tenen prou energia eòlica aprofitable per satisfer les necessitats elèctriques de tot el país. Aquesta notícia va sorprendre molta gent, ja que estava molt estesa la creença que l'energia eòlica era una font d'energia marginal.

Ara, però, sabem que era un càlcul molt a la baixa perquè es va basar en els aparells d'aerogeneradors del 1991. Des d'aleshores, els avenços en matèria de disseny han aconseguit que els aerogeneradors funcionin a velocitats del vent més baixes, transformin el vent en electricitat d'una manera més eficient i aprofitin un règim de vents molt més ampli.
L'aerogenerador típic del 1991 feia aproximadament 37 metres d'alçada, mentre que els nous en fan 91, l'alçada d'un edifici de 30 plantes. D'aquesta manera no tan sols es multiplica per més de dos el règim de vents aprofitables, sinó que s'aprofiten vents a més alçada, que solen ser més forts i fiables.

A Europa, que s'ha erigit en el líder mundial en el foment de l'energia eòlica, els parcs eòlics satisfan actualment les necessitats elèctriques domèstiques de 40 milions de consumidors. L'any passat, l'Associació Americana de l'Energia Eòlica va preveure que l'any 2020 aquesta font d'energia proporcionaria electricitat a 195 milions de persones, la meitat de la població de l'Europa occidental. Un estudi del 2004 sobre el potencial marítim realitzat pel grup consultiu Garrad Hassan va arribar a la conclusió que, si els governs europeus consoliden aquest potencial, l'any 2020 el vent podria subministrar electricitat a totes les cases de la regió.

L'energia eòlica creix ràpidament perquè és barata, abundant, inesgotable, neta, està molt repartida i no altera el clima. Cap altra font d'energia no té tots aquests atributs.

El cost de l'electricitat eòlica ha caigut en picat durant els últims 20 anys. Els primers parcs eòlics de Califòrnia, on va néixer la indústria eòlica moderna a principis de la dècada de 1980, produïen electricitat a un cost de 38 cèntims de dòlar per kilowatt/hora. Actualment molts parcs eòlics produeixen energia a 4 cèntims per kilowatt/hora i recentment s'han signat contractes de subministrament a llarg termini a 3 cèntims per kilowatt/hora. El preu, a més, continua baixant (vegeu-ne dades a http://www.earth-policy.org/Updates/Update43_data.htm).

A diferència del model de transport basat en piles de combustible-hidrogen, del qual s'ha parlat molt, el model eòlic-híbrid de gasolina i electricitat no requereix una inversió costosa en infraestructures noves. Ja hi ha una xarxa d'estacions de servei i també la xarxa elèctrica necessària per connectar els parcs eòlics amb les bateries d'acumuladors dels cotxes. Per tal que aquest nou model funcioni eficientment, necessitem una sòlida xarxa nacional d'electricitat integrada. Per sort, és prou sabut que les nostres antiquades xarxes regionals s'han de modernitzar i substituir per una xarxa nacional potent, sobretot després de l'apagada que va deixar a les fosques el nord-est dels EUA el 2003.

Un dels pocs punts febles de l'energia eòlica —la seva irregularitat— es compensa amb l'ús d'híbrids de gasolina i electricitat endollables, ja que les bateries d'aquests vehicles comencen a formar part del sistema d'emmagatzematge de l'energia eòlica. A més, sempre ens queda el dipòsit de gasolina en cas de necessitat.

Vint-i-dos estats tenen actualment parcs eòlics d'escala comercial que subministren electricitat a la xarxa. Tot i que de vegades la població hi pot reaccionar en contra, és molt més habitual una actitud favorable, la qual cosa no sorprèn, perquè un sol aerogenerador produeix fàcilment en un any electricitat per valor de 100.000 dòlars.

Els agricultors d'Iowa o els ramaders de Colorado es barallen pels parcs eòlics. I no és estrany, perquè, sense haver de fer cap inversió, solen rebre 3.000 dòlars l'any en concepte de drets de l'empresa de servei públic local per ubicar-hi un sol aerogenerador, que ocupa 0,1 hectàrees de terreny. Amb aquesta extensió de terreny al país del blat de moro es produeixen 1,4 metres cúbics de blat de moro, que valen 120 dòlars, i al país de les granges, potser 10 dòlars de carn de vaca.

Les poblacions de l'Amèrica rural busquen desesperadament els ingressos complementaris dels parcs eòlics i els seus llocs de treball. A més, els diners invertits en l'electricitat produïda pels parcs eòlics es queden a la població i això crea un efecte dominó en tota l'economia local. En cosa de pocs anys, milers de ramaders podrien guanyar molt més per les vendes d'electricitat que per les vendes de bestiar.

Si adoptem els híbrids de gasolina i electricitat endollables, molt més eficients, i construïm, a més, milers de parcs eòlics a tot el país que subministrin electricitat a la xarxa nacional, tindrem una seguretat energètica que no hem tingut durant tres dècades. A més a més, rejovenirem les poblacions agrícoles i ramaderes i reduirem el dèficit de la balança comercial dels EUA. El més important, però, és que retallarem dràsticament les emissions de carboni i farem dels Estats Units un model a seguir per a d'altres països.

Agraïm la col·laboració de Lester Brown i del World Watch Institute. Hi col·labora: El Diari Avui.