Alerta 8 - 2004 per Janet Larsen
Descarregar en .pdf

Un nou estudi demostra un fet alarmant: una de cada sis dones en edat fèrtil dels Estats Units d'Amèrica presenta altes concentracions de mercuri a la sang que podrien arribar a danyar el fetus. Això vol dir que 630.000 dels 4 milions de nadons que neixen cada any al país corren el risc de patir danys neurològics per l'exposició a nivells de mercuri perillosos a l'úter.

Molts fetus, infants i adolescents corren el risc de patir lesions en el sistema nerviós per culpa del mercuri. Els nous estudis demostren que l'exposició al mercuri també pot danyar els sistemes cardiovascular i immunitari i l'aparell reproductor. L'exposició crònica a baixos nivells abans del naixement o en els primers anys de vida pot endarrerir el desenvolupament i perjudicar els resultats en les proves d'atenció, motricitat fina, llenguatge, percepció visual espacial i memòria verbal. En altes concentracions, el mercuri pot provocar retard mental, paràlisi cerebral, sordesa, ceguesa i fins i tot la mort.

Les persones estem exposades al mercuri sobretot quan mengem peix contaminat. Quaranta-cinc dels 50 estats han fet públiques notes oficials de consum que limiten la ingestió de peix pescat a la regió a causa del seu alt contingut de mercuri. Les noves anàlisis han trobat mercuri en totes les mostres de peix recollides per l'Agència de Protecció del Medi Ambient (EPA) en 500 llacs i embassaments de tot el país. En el 55 % de les mostres, els nivells de mercuri superaven el límit «segur» de l'EPA per a una dona de pes mitjà que mengi peix dos cops per setmana, i en el 76 % se superaven els límits per als infants de menys de tres anys. Quatre de cada cinc peixos depredadors —els situats en nivells superiors de la xarxa tròfica, com ara la tonyina o el peix espasa— superaven els límits.

La font principal de contaminació per mercuri són les centrals tèrmiques de carbó. El mercuri en suspensió emès per aquestes centrals tant es pot concentrar a uns pocs centenars de quilòmetres de les xemeneies com en altres continents, lluny del seu origen. Els processos biològics transformen bona part del mercuri dipositat en metilmercuri, una potent neurotoxina que els humans i altres organismes absorbeixen fàcilment. Un cops dins la xarxa tròfica, el metilmercuri es va acumulant en concentracions més altes cada cop que puja de nivell. Les espècies de depredadors més grans presenten les concentracions més grans de mercuri i aquest es transmet a les que se les mengen.
D'ençà de la revolució industrial, la contaminació per mercuri en el medi ambient s'ha multiplicat per tres. Les més de 600 centrals tèrmiques de carbó dels Estats Units d'Amèrica, que produeixen més de la meitat de l'electricitat del país, cremen 1.000 milions de tones de carbó i emeten cada any 44 tones de mercuri a l'aire. Les centrals elèctriques produeixen 37 tones més de contaminació per mercuri en forma de residus sòlids, com ara la cendra volant i els llots dels rentadors de gasos, i 9 tones de mercuri a partir del «rentat» del carbó abans de la seva combustió. En resum, les centrals tèrmiques de carbó dels EUA contaminen el medi ambient amb unes 90 tones de mercuri cada any.
Els residus sòlids originats a les centrals tèrmiques de carbó també contenen metalls pesants (arsènic, seleni, crom i cadmi), compostos orgànics cancerígens i elements radioactius. Aquestes toxines es poden filtrar en els rierols i els dipòsits d'aigües subterrànies i posar en perill la salut de la població.

Altres productes de les emissions atmosfèriques generades per la combustió del carbó són el diòxid de sofre, el diòxid de carboni, les partícules i els monòxids de nitrogen, que al seu torn formen l'ozó troposfèric. El diòxid de sofre i l'ozó són gasos molt corrosius que provoquen alteracions respiratòries i afavoreixen el naixement d'infants amb baix pes i fins i tot augmenten la mortalitat infantil. El diòxid de sofre i els monòxids de nitrogen també són els principals causants de la pluja àcida. El diòxid de carboni és el principal gas responsable de l'efecte d'hivernacle que està escalfant el planeta.

Se sap de fa temps que les partícules generades per la combustió del carbó perjudiquen el sistema respiratori. Les darreres investigacions han demostrat que les petites partícules en suspensió també passen dels pulmons al reg sanguini i provoquen cardiopaties, atacs de cor, accidents vasculars cerebrals i morts prematures.

Als EUA, 23.600 defuncions anuals són atribuïbles a la contaminació atmosfèrica de les centrals elèctriques. Les persones que moren prematurament a causa de l'exposició a les partícules perden una mitjana de 14 anys de vida. La combustió de carbó també és responsable cada any d'uns 554.000 atacs d'asma, 16.200 casos de bronquitis crònica i 38.200 atacs de cor sense resultat de mort. La contaminació atmosfèrica de les centrals elèctriques dels EUA fa pujar les despeses sanitàries anuals fins a més de 160.000 milions de dòlars.

La iniciativa «Clear Skies» ('cels clars') de l'Administració Bush autoritza un augment del diòxid de sofre, els monòxids de nitrogen, les partícules i la contaminació per mercuri per sobre dels nivells que permetia la Llei d'aire net i no fa res per limitar el diòxid de carboni, un gas que altera el clima. Les centrals tèrmiques de carbó més velles que no compleixen les normes modernes d'emissions atmosfèriques emeten 10 vegades més monòxids de nitrogen i diòxids de sofre que les centrals de carbó modernes. Segons els plans de l'Administració, aquestes centrals velles podrien continuar eludint els controls de les emissions, la qual cosa tindria efectes molt negatius per a la salut.

Tot i que els rentadors de gasos de les xemeneies modernes redueixen la contaminació atmosfèrica, no són cap ajuda per als miners del carbó que moren cada any en accidents a les mines o de malalties provocades per respirar la perillosa pols del carbó. Tot i que el nombre anual de defuncions de treballadors als llocs de treball a les 2.000 mines de carbó dels EUA ha caigut fins a 30, la pneumoconiosi mata cada any uns 1.500 exminers del carbó. Un de cada 20 miners dels EUA presenta indicis d'aquesta malaltia en les radiografies, una xifra que sens dubte empitjorarà si l'Administració Bush se surt amb la seva i quadruplica els nivells permesos de pols del carbó a les mines.

Es fa difícil d'entendre que s'utilitzi el carbó, un combustible perillós del segle XIX, quan hi ha alternatives pròpies del segle XXI. Les fonts d'energia renovable, com l'eòlica i la solar, no han de menester la perillosa explotació de les mines ni contaminen l'aire, la terra i l'aigua amb una pila de substàncies tòxiques. Una cosa que ajudaria molt a fomentar la inversió en energies renovables seria fer una valoració del cost total que representa l'explotació del carbó, incloent-hi els danys ecològics i l'enorme càrrega que suposa per a l'atenció sanitària, a més d'eliminar les antiquades subvencions a tots els combustibles fòssils.

A més, l'aplicació de senzilles mesures d'eficiència energètica pot reduir la nostra dependència dels combustibles fòssils i de passada estalviar diners. La recerca realitzada per l'Aliança per a l'Estalvi de l'Energia indica que, si als EUA s'apliquessin normes d'eficiència més estrictes als electrodomèstics, es podrien tancar 127 centrals elèctriques; si s'apliquessin normes d'eficiència més estrictes als aparells d'aire condicionat es podrien tancar 93 centrals elèctriques; i si s'apliquessin normes d'eficiència més estrictes als edificis existents i als nous a partir de mecanismes com ara les deduccions fiscals i els codis energètics, es podrien tancar 380 centrals elèctriques. L'aplicació d'aquests mètodes per tancar les 600 centrals tèrmiques de carbó més contaminants del país seria una gran ajuda per a la salut pública.
Diversos països europeus han començat a fer la transició per deixar de fer servir el carbó (vegeu-ne dades a http://www.earth-policy.org/Updates/Update42_data.htm). A Alemanya, l'ús del carbó s'ha reduït a la meitat des del 1990, alhora que ha anat augmentant la generació d'electricitat a partir de l'energia eòlica. L'ús del carbó al Regne Unit ha caigut un 46 % durant el mateix període, una caiguda compensada per la millora de l'eficiència i el canvi cap al gas natural. Al Regne Unit i altres països europeus es comencen a endegar plans per a una gran expansió de l'energia eòlica.

Si els EUA superessin l'etapa del carbó, es podria evitar una herència de cels plens de boires tòxiques, pluja àcida, rius contaminats, peixos contaminats i paisatges esguerrats. Es podrien salvar prop de 25.000 vides, reduir les malalties respiratòries i cardiovasculars, evitar danys neurològics a 630.000 nadons i fer desaparèixer una factura sanitària de més de 160.000 milions de dòlars.

Agraïm la col·laboració de Lester Brown i del World Watch Institute. Hi col·labora: El Diari Avui.