Alerta 8 - 2003 (01-11-2003) per Lester R. Brown

La collita mundial de gra d’aquest any es queda per sota del consum en 93 milions de tones, la qual cosa fa caure les reserves mundials de gra al nivell més baix dels últims 30 anys. L’augment de les temperatures i la caiguda de les capes freàtiques perjudiquen els esforços dels agricultors per ampliar la producció i, per això, els preus del blat i de l’arròs comencen a pujar.

Per primera vegada, la collita de gra no arriba a la xifra de consum durant quatre anys seguits. L’any 2000, la manca va ser de tan sols 16 milions de tones; el 2001 va ser de 27 milions de tones, i el 2002 es va batre el rècord amb 96 milions de tones. Segons l’informe sobre collites de l’11 de setembre del Departament d’Agricultura dels EUA (USDA), la minsa collita d’aquest any de tan sols 1.818 milions de tones no arriba per al consum previst de 1.911 milions de tones, un dèficit gairebé rècord de 93 milions de tones (vegeu les dades a http://www.earth-policy.org/Updates/Update28_data.htm).

Els líders agrícoles miren ara la collita de l’any que ve amb els dits creuats. Si al 2004 hi torna a haver una gran mancança comparable a la d’aquest any o l’altre, els mercats mundials del gra es podrien veure atrapats en el caos d’aquí a un any, ja que més de 100 països importadors de gra s’han de barallar per uns subministraments que escassegen.

Les altes temperatures frustren els esforços dels agricultors per ampliar la producció d’aliments. La temperatura mitjana del planeta ha anat pujant des de finals de la dècada de 1970 i els tres anys més calorosos de què es té constància estan entre els cinc últims. Com que les temperatures continuen pujant, els rendiments dels cultius comencen a caure.

L’any passat, l’Índia i els Estats Units van patir brusques reduccions de les collites a causa de les temperatures rècord i la sequera. Aquest any, Europa s’ha endut la pitjor part de l’augment de les temperatures. La calor rècord de finals d’estiu va assecar les collites des del Regne Unit i França, a l’oest, fins a Ucraïna, a l’est. Els preus del pa s’estan apujant a diversos països de la regió.

Al cap d’uns quants anys de veure cultius fets malbé per la calor, els científics comencen a investigar l’efecte precís de la temperatura sobre els rendiments dels cultius. Les noves recerques dels ecòlegs de cultius de l’Institut Internacional de Recerca sobre l’Arròs i del Servei de Recerca Agrícola de l’USDA han arribat a una conclusió comuna: un augment de la temperatura d’1 grau Celsius (1,8 graus Fahrenheit) per sobre del nivell òptim durant el període vegetatiu comporta un descens del 10 % en el rendiment del gra.

Quants graus pujarà la temperatura de la Terra? El Panel Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic (IPCC) —que agrupa alguns dels 1.500 principals climatòlegs del món— preveu un augment d’1,4-5,8 graus Celsius (2,5-10,4 graus Fahrenheit) durant aquest segle si les emissions de carboni continuen pujant. Els agricultors s’enfronten actualment a la possibilitat de temperatures més altes que les que van haver d’afrontar totes les altres generacions d’ençà que va començar l’agricultura.

Tot i que les previsions de l’IPCC es presenten com a mitjanes mundials, l’augment de la temperatura tindrà una distribució geogràfica desigual. L’augment de la temperatura es preveu que sigui molt més gran sobre la terra que sobre el mar, a les latituds més altes que a les regions equatorials, i a l’interior dels continents que a les regions costeres. Les latituds més altes i les regions continentals, on es preveu que l’augment de la temperatura sigui més alt, delimita clarament el graner nord-americà: les Grans Planes dels Estats Units i el Canadà, on creix el blat, i l’anomenat «cinturó del blat de moro» dels EUA.

Aquesta generació d’agricultors també és la primera que afronta un buidatge generalitzat dels aqüífers, en part a causa de l’ús de les potents bombes dièsel i elèctriques, l’ús de les quals no s’ha generalitzat fins a les últimes dècades. Les perspectives dels tres grans productors de gra —la Xina, l’Índia i els Estats Units, que representen gairebé la meitat de la collita mundial de gra— demostren les possibles conseqüències de futures mancances d’aigua.

Sota la plana septentrional de la Xina, que produeix la meitat del blat i un terç del blat de moro del país, les capes freàtiques cauen fins a tres metres l’any. Segons un estudi del Banc Mundial sobre la situació hidrològica de la Xina, «s’ha constatat que els pous profunds que hi ha al voltant de Pequín ara han de perforar fins a 1.000 metres per trobar aigua dolça, la qual cosa fa augmentar dràsticament el cost del subministrament». En un llenguatge inusitadament dur per a un informe del Banc Mundial, preveu «conseqüències catastròfiques per a les generacions futures» si no es pot tornar a equilibrar l’ús i el subministrament d’aigua.

A l’Índia, les capes freàtiques estan caient gairebé a tot el país. Per això, cada any s’assequen milers de pous. Segons l’USDA, les capes freàtiques han caigut més de 30 metres a parts de Texas, Oklahoma i Kansas. A Califòrnia, els subministraments d’aigua són fins i tot més limitats.

El sobrebombament per a irrigació és avui una manera de satisfer la creixent demanda d’aliments que pràcticament garanteix una caiguda futura de la producció alimentària quan l’aqüífer s’hagi exhaurit. Per a alguns països, ja ha arribat el dia que s’han d’enfrontar al buidatge dels aqüífers. Per a molts altres, aquest dia s’està acostant.

Durant els últims quatre anys, el creixement de la demanda de gra ha anat superant els agricultors de tot el món. Ara, almenys, ens hem de fer la pregunta: les influències positives sobre la producció, com ara els avenços en tecnologia i la inversió en la millora de les terres, són contrarestades en gran part per les influències negatives, com ara l’erosió del sòl, el buidatge dels aqüífers i l’augment de les temperatures?

Com que en vuit anys la producció mundial de gra no ha augmentat gens ni mica, la resposta a aquesta pregunta potser és que sí. En aquest cas, haurem de reaccionar ràpidament i estabilitzar la població, augmentar la productivitat de l’aigua i estabilitzar el clima. Si els futurs dèficits de gra comporten dràstiques pujades de preus, això podria fer trontollar els governs de països de renda baixa i importadors de gra, amb la qual cosa s’aturaria el progrés econòmic mundial. La seguretat alimentària pot arribar a ser en poc temps la qüestió primordial en matèria de seguretat.

Com que la majoria dels gairebé 3.000 milions de persones amb què augmentarà la població mundial d’aquí al 2050 viurà en països on els pous ja s’estan assecant, fa molta falta estabilitzar la població al més aviat possible. Trenta-quatre països ja han estabilitzat la seva població. Ha arribat l’hora que els altres 150 països també ho facin.

Ara que la manca d’aigua s’està escampant, necessitem una iniciativa mundial concertada per augmentar la productivitat de l’aigua, que segueixi el model de la iniciativa que va donar tan bons resultats a l’hora d’augmentar la productivitat de la terra i que es va iniciar fa 50 anys i que gairebé ha triplicat els rendiments mundial del gra.

Com que l’augment de temperatures està reduint les collites, ens hem de prendre seriosament l’estabilització del clima, anar molt més enllà de l’objectiu mundial fixat en el Protocol de Kyoto d’una retallada del 5 % en les emissions de carboni d’aquí al 2012. La reducció de l’ús de combustibles fòssils és clau per estabilitzar el clima. És potser un senyal de la complexitat del nostre temps el fet que les decisions adoptades en els ministeris d’energia poden tenir més efectes sobre la seguretat alimentària que les adoptades en els ministeris d’agricultura.

És possible que la seguretat alimentària futura depengui no tan sols d’estabilitzar la població, augmentar la productivitat de l’aigua i estabilitzar el clima, sinó de fer-ho a la velocitat que es fan aquestes coses en temps de guerra. El nou llibre Plan B: Rescuing A Planet Under Stress And A Civilization In Trouble («Pla B: salvar un planeta que pateix esgotament i una civilització amb problemes»), disponible en línia gratuïtament a http://www.earth-policy.org/Books/index.htm, presenta un pla detallat per aconseguir aquests objectius.

Agraïm la col·laboració de Lester Brown i del World Watch Institute. Hi col·labora: El Diari Avui.