Alerta 8 - 2002 (21-12-2002) per Bernie Fischlowitz-Roberts

Segons l'Organització Mundial de la Salut, tres milions de persones moren cada any pels efectes de la contaminació atmosfèrica. Aquesta xifra triplica el milió de persones que perden la vida cada any en accidents automobilístics. Segons les conclusions d'un estudi publicat a la revista The Lancet l'any 2000, la contaminació atmosfèrica a França, Àustria i Suïssa és responsable de més de 40.000 defuncions anuals en aquests tres països. Gairebé la meitat d'aquestes morts es poden atribuir a la contaminació atmosfèrica de les emissions dels vehicles. Als Estats Units d'Amèrica, les defuncions relacionades amb el trànsit passen de les 40.000 l'any, mentre que la contaminació atmosfèrica s'endú 70.000 vides cada any. La proporció de les morts per causa de la contaminació atmosfèrica als EUA és igual a la suma de les morts per càncer de mama i de pròstata. Aquesta plaga de les ciutats tant dels països industrials com dels països en via de desenvolupament amenaça la salut de milers de milions de persones.

Els governs fan tot el possible per reduir els accidents de trànsit: posen multes als que condueixen a velocitats perilloses, detenen els conductors que circulen sota els efectes de l'alcohol i, fins i tot, de vegades retiren el permís de conduir. En canvi, presten molta menys atenció a les defuncions que provoquen les persones pel sol fet de conduir els cotxes. Tot i que les defuncions per les malalties coronàries i les afeccions respiratòries causades per respirar aire contaminat no tenen el dramatisme d'un accident de cotxe, amb els llums i les sirenes de les ambulàncies, no deixen de ser reals.

Entre els contaminants atmosfèrics tenim el monòxid de carboni, l'ozó, el diòxid de sofre, els òxids de nitrogen i les partícules. Aquests contaminants procedeixen principalment de la crema dels combustibles fòssils, sobretot de centrals tèrmiques i d'automòbils de gasolina. Els òxids de nitrogen poden comportar la formació de l'ozó troposfèric. Les partícules són emeses des de moltes fonts diferents, sobretot motors dièsel. El boirum -un terme híbrid generat per designar la barreja de boira i de fum que cobreix algunes ciutats- està compost principalment d'ozó i partícules.

L'aire de la majoria de les àrees urbanes sol contenir una barreja de contaminants, cadascun dels quals pot augmentar la vulnerabilitat d'una persona als efectes dels altres. L'exposició al monòxid de carboni fa que els reflexos siguin més lents i provoca somnolència, ja que les molècules de monòxid de carboni es combinen amb l'hemoglobina i redueixen la quantitat d'oxigen que porten els glòbuls vermells. El diòxid de nitrogen pot agreujar l'asma i reduir la capacitat pulmonar i, a més, fa que les vies respiratòries siguin més sensibles als al·lergògens. L'ozó també provoca inflamacions pulmonars i redueix la capacitat pulmonar i de fer exercici.

Les partícules més petites, especialment les de 10 micròmetres de diàmetre o més petites, poden quedar dipositades als sacs alveolars dels pulmons. Es creu que estan relacionades amb l'augment dels ingressos als hospitals per problemes respiratoris i amb l'augment de la mortalitat, sobretot per malalties respiratòries i cardiovasculars. A mesura que augmenten les concentracions de partícules en l'aire, també ho fa la mortalitat.

Quan les persones inhalen partícules i ozó en concentracions que se solen trobar a les àrees urbanes, les artèries se'ls fan més estretes i això redueix la irrigació sanguínia i el subministrament d'oxigen al cor. Per aquest motiu, la contaminació atmosfèrica agreuja les afeccions cardíaques i l'asma.

A diferència d'alguns contaminants que tenen llindars per sota dels quals no s'aprecien efectes sobre la salut, l'ozó i les partícules tenen efectes negatius sobre la salut a nivells molt baixos. Per això no hi ha un nivell "innocu" de contaminants. Segons els treballs publicats a Science el 2001, en els països industrials i en via de desenvolupament, les exposicions als nivells actuals d'ozó i partícules "afecten la mortalitat, les hospitalitzacions i les visites mèdiques, causen complicacions de l'asma i la bronquitis, fan perdre dies de treball, provoquen dies d'activitat limitada i alteren tota una sèrie d'indicadors de lesions pulmonars".

Aquests efectes tenen conseqüències sobre els sistemes d'atenció sanitària, però també fan estralls en l'economia. L'augment de les despeses monetàries relacionades amb les malalties induïdes per la contaminació atmosfèrica inclou els costos de medicació, l'absentisme laboral i les despeses d'atenció infantil. A la província canadenca d'Ontario, per exemple, que té una població d'11,9 milions d'habitants, els costos derivats de la contaminació de l'aire representen per als ciutadans almenys 1.000 milions de dòlars anuals en ingressos en hospitals, visites d'urgències i absentisme laboral. Segons el Banc Mundial, els costos socials de l'exposició a la pols i al plom de l'aire a Jakarta, Bangkok i Manila es van acostar al 10 % de les rendes mitjanes de principis de la dècada de 1990. A la Xina, que té una de les contaminacions atmosfèriques urbanes més greus, les malalties i les defuncions dels habitants de les ciutats per causa de la contaminació atmosfèrica es calcula que costen un 5 % del producte interior brut.

Els costos econòmics de la contaminació atmosfèrica exigeixen reduir els impostos sobre la renda i augmentar els impostos sobre els combustibles fòssils. Aquesta mesura fomentaria un ús més eficient del combustible, un canvi cap a les energies netes i l'adopció de controls de contaminació. L'altra opció és gastar més diners en seguretat social per tractar els mals relacionats amb la contaminació de l'aire. Si s'apugen els preus dels combustibles contaminants, disminuiran els problemes de salut i les defuncions prematures.

En resposta a la congestió del trànsit i als problemes coneguts de la contaminació atmosfèrica, Ciutat de Mèxic i São Paulo (Brasil) restringeixen la circulació de cotxes durant certs dies de la setmana en funció de l'últim dígit de les plaques de matrícula. Bogotà (Colòmbia) ha implantat una sèrie de mesures per reduir la contaminació de l'aire per culpa del transport i s'ha convertit en una ciutat més habitable. Des del 1995, la ciutat ha reduït el trànsit durant les hores punta en un 40 % i ha augmentat l'impost sobre la gasolina. Cada diumenge es tanquen uns 120 km de les carreteres principals durant set hores i això fa que els carrers es puguin fer servir per caminar, anar en bicicleta i córrer.

No és difícil veure quines mesures es poden aplicar per solucionar la contaminació atmosfèrica. La gent ha d'agafar menys el cotxe i fer servir més la bicicleta, caminar i agafar el transport públic, i també pot fer servir cotxes amb un sistema de combustió més eficient. Les comissions d'urbanisme i els governs regionals poden desviar el finançament del transport cap a alternatives de transport públic: trens lleugers i pesats o autobusos ràpids.

Les lleis d'ordenació i altres eines normatives es poden fer servir per fomentar una urbanització de més densitat que afavoreixi el transport públic. Els països poden passar de la generació d'electricitat a partir del carbó i el gas natural a l'energia eòlica i solar, mitjançant la influència de les subvencions governamentals i dels incentius fiscals per a l'energia neta, en lloc de continuar subvencionant els combustibles fòssils.

Quan es compra un cotxe nou, els consumidors solen tenir en compte el preu, els elements extres, la seguretat i, de vegades, l'estalvi en combustible. El fet que les defuncions per causa de la contaminació atmosfèrica superin substancialment les defuncions relacionades amb el trànsit arreu del món posa de manifest la necessitat de redefinir en un sentit ampli les nocions de seguretat per incloure l'objectiu de disminuir la contaminació atmosfèrica. Mentre que només uns pocs conductors són causants de les defuncions relacionades amb el trànsit, tots els conductors són causants de les defuncions per causa de la contaminació atmosfèrica.

Agraïm la col·laboració de Lester Brown i del World Watch Institute. Hi col·labora: El Diari Avui.