Alerta 7 - 2002 (01-06-2002) per Bernie Fischlowitz-Roberts

L'any passat, la producció de cèl·lules fotovoltaiques va assolir els 395 megawatts (MW), un 37 % més que l'any 2000. Aquest creixement anual de vendes, equiparable en volum a una nova central elèctrica, es preveu que continuï enlairant-se en els propers anys a mesura que vagin baixant els costos de producció. La capacitat de cèl·lules fotovoltaiques (FV) depassa actualment els 1.840 MW (vegeu taula).

Els primers cinc productors del 2001 eren Sharp, BP Solar, Kyocera, Siemens Solar i AstroPower, als quals corresponia el 64 % de les vendes mundials. Els productors japonesos, amb un 43 % del total mundial, es van beneficiar de les polítiques governamentals de foment de l'ús de cèl·lules fotovoltaiques. El Programa 70.000 Teulades, que inicialment proporcionava una subvenció en metàl·lic del 50 % per a sistemes residencials connectats a la xarxa, ha estat el principal impulsor de l'expansió del mercat fotovoltaic japonès. La subvenció va baixar al 35 % el 2000, per l'increment de la producció i la disminució dels preus de les cèl·lules fotovoltaiques. A més de les subvencions per habitatges, els 271 milions de dòlars de despeses governamentals en l'any fiscal 2001 -en recerca i desenvolupament, programes de demostració i incentius comercials- van ser fonamentals per al creixement.

A diferència del Japó, el govern dels EUA només es va gastar 60 milions de dòlars en programes solars el 2000. La quota de mercat mundial dels EUA (24 %) fou superada el 2001 per la Unió Europea, que ara en té el 25 %. Els compromisos governamentals a favor de l'energia renovable són més forts a la UE que no als Estats Units d'Amèrica. A Alemanya, la Llei d'Energies Renovables del 2000 ofereix als ciutadans préstecs a interès preferent per comprar sistemes solars i els paga un preu garantit quan retornen l'excedent d'energia a la xarxa elèctrica. Com a resultat d'aquest suport, es preveu que la indústria fotovoltaica alemanya -la més avançada d'Europa- incrementi la seva capacitat instal·lada dels 113 MW del 2001 a 438 MW el 2004.

Com a resultat de les polítiques governamentals de Japó, les instal·lacions residencials connectades a la xarxa, que sumaven 100 MW, van dominar les vendes el 2001. Als sistemes connectats a la xarxa d'Alemanya els van correspondre uns 75 MW. Els 32 MW instal·lats als EUA es dividien entre els sistemes connectats a la xarxa i els de zones allunyades no enllaçades a la xarxa elèctrica. Els 18 MW de l'Índia eren tots d'aquestes instal·lacions separades de la xarxa. Els 120-130 MW instal·lats en uns 50-60 països en via de desenvolupament també corresponien a projectes no connectats a la xarxa.

Tant el Japó com els EUA eren exportadors nets de cèl·lules fotovoltaiques. Gairebé les dues terceres parts de les vendes nord-americanes corresponien a exportacions, mentre que Japó exportava el 42 % del seu total.

El cost de l'electricitat procedent de cèl·lules fotovoltaiques continua sent més alt que la dels parcs eòlics i la de les centrals tèrmiques de carbó per als consumidors connectats a la xarxa, però està baixant ràpidament a causa de les economies d'escala, atès que la demanda creixent provoca una expansió de la indústria. Actualment les cèl·lules fotovoltaiques cristal·lines costen uns 3,50 dòlars per watt i 2 dòlars per watt les de capa fina, que són menys eficients però poden integrar-se en els materials de construcció. Els analistes industrials assenyalen que, entre 1976 i 2000, cada duplicació de la producció acumulativa va produir una caiguda dels preus del 20 %. Alguns creuen que els preus encara poden baixar més dràsticament en el futur.

L'Associació Europea de la Indústria Fotovoltaica creu que els sistemes solars de les teulades connectats a la xarxa podrien representar el 16 % del consum d'electricitat en els 30 membres de l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics l'any 2010. Si el preu dels sistemes fotovoltaics de teulada baixen fins als 3 dòlars per watt a mitjan aquesta dècada, tal com indiquen les projeccions, el mercat de sistemes solars de teulada per a habitatges creixerà. A les zones on les hipoteques de l'habitatge financen els sistemes fotovoltaics i on hi ha lleis d'instal·lacions en xarxa, la demanda podria atènyer els 40 gigawatts o 100 vegades la producció mundial del 2001.

Més d'un milió de llars d'arreu del món, sobretot de poblacions dels països en via de desenvolupament, obtenen ara la seva electricitat de les cèl·lules fotovoltaiques. Per als 1.700 milions de persones que no estan connectades a una xarxa elèctrica, les cèl·lules fotovoltaiques són generalment la font d'electricitat més barata. A les zones allunyades, subministrar petites quantitats d'electricitat a través d'una gran xarxa té un cost prohibitiu i per tant la gent que no està prop d'una xarxa elèctrica probablement aconseguirà l'electricitat de cèl·lules fotovoltaiques. Si s'organitza un finançament per microcrèdit, el pagament mensual dels sistemes fotovoltaics moltes vegades és comparable al que es gastaria una família en espelmes o en querosè per a làmpades. Un cop liquidat el crèdit, normalment en dos, tres o quatre anys, la família obté l'electricitat gratuïtament durant la resta de la vida del sistema.

Els sistemes fotovoltaics proporcionen un enllumenat elèctric d'alta qualitat, que pot millorar les possibilitats educatives, proporcionar accés a la informació i ajudar les famílies a ser més productives després que es pongui el sol. El canvi a l'energia solar també dóna beneficis sanitaris. L'electricitat solar permet la refrigeració de les vacunes i d'altres materials fonamentals i influeix en la millora de la sanitat pública. Per a moltes persones que viuen al camp en zones allunyades, el pas a l'electricitat solar representa una millora de la qualitat de l'aire de dins dels edificis. Els sistemes fotovoltaics també beneficien la qualitat de l'aire de fora. La substitució d'una làmpada de querosè per un mòdul solar de 40 watts elimina fins a 106 quilograms d'emissions de carboni en un any.

A més de tenir aplicacions prometedores en el món en via de desenvolupament, l'energia solar també beneficia els països industrials. Fins i tot al Regne Unit, un estat nuvolós, el fet de posar tecnologia fotovoltaica moderna a totes les teulades adequades generaria més electricitat de la que consumeix l'estat en un any. Això evitaria totes les emissions de gasos d'efecte d'hivernacle que genera l'electricitat arreu del país i eliminaria anualment gairebé 200 milions de tones de diòxid de carboni de l'atmosfera.

Els estudis recents al voltant de les llars d'energia zero, on els plafons captadors solars estan incorporats en el disseny i la construcció de cases noves molt eficients energèticament, indiquen unes possibilitats prometedores perquè augmenti l'ús de les cèl·lules fotovoltaiques. Julius Poston, un constructor progressista del sud-est dels EUA, construeix cases que consumeixen la meitat d'energia que les normals. La seva empresa, Certified Living, ha construït dues cases prototípiques d'energia zero amb plafons captadors solars incorporats. Si s'arribés a adoptar a gran escala, aquest concepte revolucionari eliminaria la contaminació lligada a l'electricitat domèstica generada amb combustibles fòssils.

El fort creixement continuat fa pensar que el mercat de cèl·lules fotovoltaiques tindrà una gran importància en el subministrament de fons d'energia renovable i no contaminant, tant als països en via de desenvolupament com industrials. Algunes mesures polítiques poden ajudar a garantir el creixement futur de l'energia solar. L'eliminació de les subvencions als combustibles fòssils distorsionadores permetria que les cèl·lules fotovoltaiques competissin en un mercat més equitatiu. L'expansió de les lleis d'instal·lacions en xarxa a altres països i a les zones dels EUA que actualment no en tenen, faria que la possessió de sistemes solars domèstics fos més econòmica, en obligar els serveis públics a comprar els excedents d'electricitat dels sistemes solars residencials. Finalment, els fons de crèdits rotatius i altres proveïdors de microcrèdits són essencials perquè s'escampi ràpidament la tecnologia de les cèl·lules fotovoltaiques pels països en via de desenvolupament.

Els fabricants de cèl·lules fotovoltaiques estan començant a notar l'enorme creixement del mercat que hi ha per davant. Sharp Corporation, amb seu a Japó, que ja és el primer productor mundial de cèl·lules fotovoltaiques, preveu doblar la seva capacitat el 2002 i passar de 94 a 200 megawatts. Per al conjunt de la indústria, s'espera que les vendes s'incrementin un 40-50 % anual durant els propers anys i que així ens apropem encara més a l'era solar.

[TAULA]

Trameses fotovoltaiques mundials, 1971-2001

Any
Producció anual (megawatts)
Producció acumulativa (megawatts)
Creixement anual (percentatge)

[els punts de les xifres s'han de passar a comes]

Elaborat pel Worldwatch Institute i l'Earth Policy Institute a partir de dades de Paul Maycock, PV Energy Systems.

Vegeu Signes vitals 2002 per tenir més informació.

[GRÀFIC]

Trameses fotovoltaiques mundials, 1971-2001

Megawatts

Font: Paul Maycock, PV Energy Systems.

Agraïm la col·laboració de Lester Brown i del World Watch Institute. Hi col·labora: El Diari Avui.