Alerta
6 - 2003 (12-07-2003) per Lester R. Brown
El 1991, el Departament d’Energia dels EUA va fer un inventari
nacional dels recursos eòlics i els resultats van sorprendre el
món sencer: els tres estats més rics en vent —Dakota
del Nord, Kansas i Texas— tenien prou energia eòlica aprofitable
com per satisfer les necessitats elèctriques de tot el país.
Actualment, segons l’estudi d’un equip d’enginyers
d’Stanford, el potencial de l’energia eòlica és
molt més gran que l’estimat el 1991.
Els avenços en el disseny dels aerogeneradors d’ençà del
1991 han aconseguit que les turbines funcionin a velocitats del vent
més lentes, aprofitin més energia del vent i l’agafin
a alçades més grans. Aquests avenços han augmentat
espectacularment el recurs eòlic aprofitable. Si hi afegim les últimes
valoracions optimistes del potencial eòlic de mar endins, es fa
evident la gran magnitud del recurs eòlic. L’energia eòlica
no tan sols pot satisfer totes les necessitats elèctriques dels
EUA, sinó totes les necessitats energètiques del país.
En una valoració conjunta dels recursos eòlics mundials
anomenada Wind Force 12, l’Associació Europea de l’Energia
Eòlica i Greenpeace van arribar a la conclusió que el potencial
mundial de generació de vent —suposant que només
es pugui disposar del 10 % de la superfície terrestre del planeta
per desenvolupar-lo— és el doble de la demanda mundial d’electricitat
prevista per al 2020. Es podria fer servir una part molt més gran
de superfície terrestre per generar energia eòlica en regions
riques en vent i escassament poblades, com ara les Grans Planes d’Amèrica
del Nord, el nord-est de la Xina, la Sibèria oriental i la Patagònia
argentina. Si hi afegim l’enorme potencial marítim, sembla
factible que l’energia eòlica pugui satisfer no tan sols
les necessitats elèctriques mundials, sinó també fins
i tot les necessitats energètiques totals (vegeu les dades).
Durant l’última dècada, el vent ha estat la font
d’energia que ha crescut més ràpidament. Ha passat
dels 4.800 megawatts de capacitat generadora el 1995 a 31.100 megawatts
el 2002, és a dir, gairebé l’ha multiplicat per sis.
Arreu del món, els aerogeneradors proporcionen ara per ara prou
electricitat per satisfer les necessitats residencials de 40 milions
d’europeus.
El vent gaudeix de l’acceptació del públic perquè és
abundant, barat, inesgotable, està molt repartit, no altera el
clima i és net, uns atributs que no pot igualar cap altra font
d’energia. El cost de l’electricitat generada pel vent ha
caigut dels 38 cèntims de dòlar per kilowatt hora a principis
de la dècada de 1980 a aproximadament 4 cèntims per kilowatt
hora avui dia als emplaçaments eòlics de primer ordre.
Alguns d’aquests han signat fa poc contractes de subministrament
a llarg termini amb els EUA i el Regne Unit i proporcionen electricitat
a 3 cèntims el kilowatt hora. Wind Force 12 ha previst que la
mitjana del cost per kilowatt hora d’electricitat eòlica
caurà fins als 2,6 cèntims el 2010 i fins als 2,1 cèntims
el 2020. Segons l’especialista en energia nord-americà Harry
Braun, si les cadenes de muntatge fabriquessin aerogeneradors en sèrie,
com els automòbils, el cost de l’electricitat eòlica
baixaria fins a 1-2 cèntims per kilowatt hora.
Tot i que l’electricitat eòlica ja és econòmica,
el seu cost continua baixant. A diferència del petroli, no hi
ha una OPEP que controli els preus del vent. I a diferència dels
preus del gas natural, que són molt volàtils i es poden
doblar en qüestió de mesos, els preus del vent estan caient.
El vent té encara un altre gran atractiu: la seva àmplia
distribució. Als Estats Units d’Amèrica, per exemple,
actualment 28 estats disposen de parcs eòlics a escala de servei
públic que subministren electricitat a la xarxa local. Mentre
que només uns quants països controlen tot el petroli del
món, gairebé tots els països poden explotar l’energia
eòlica.
Dinamarca és el primer país pel que fa a la proporció d’electricitat
eòlica sobre el total, un 20 %. En termes de capacitat generadora
absoluta, Alemanya és el primer país amb 12.000 megawatts.
A finals del 2003, ja haurà superat el seu objectiu de 12.500
megawatts de capacitat generadora per al 2010. Per a Alemanya, aquest
ràpid creixement de l’energia eòlica és bàsic
per aconseguir el seu objectiu de reduir les emissions de carboni en
un 40 % de cara al 2020.
Es preveu que el ràpid creixement mundial continuï a mesura
que es vagin sumant països a l’explotació del vent.
A més dels precursors —Dinamarca, Alemanya, l’Estat
espanyol i els Estats Units d’Amèrica—, molts altres
països tenen plans ambiciosos, com ara el Regne Unit, l’Estat
francès, Brasil i la Xina.
A l’Europa densament poblada, també es comença a
aprofitar el potencial marítim per explotar el vent. Dinamarca
està construint el seu segon parc eòlic marítim,
amb una capacitat generadora de 160 megawatts. Alemanya estudia la possibilitat
d’explotar 12.000 megawatts de capacitat generadora mar endins.
L’energia eòlica és actualment un sector viable
i sòlid en ràpid creixement. L’electricitat barata
que proporciona el vent fa que sigui econòmic fer l’electròlisi
de l’aigua per produir hidrogen (hidrogen eòlic). L’hidrogen és
el combustible triat per a les piles de combustible d’alta eficàcia,
l’ús de les quals s’ampliarà en el futur als
vehicles de motor i al subministrament d’electricitat i climatització als
edificis. L’hidrogen també ofereix la possibilitat d’emmagatzemar
l’energia eòlica i transportar-la eficaçment per
gasoductes o en forma líquida per vaixell.
A partir dels coneixements industrials i dels mètodes de fabricació d’aquest
sector, seria relativament senzill d’ampliar-ne a escala les dimensions,
fins i tot de doblar-les anualment durant uns quants anys, si fos necessari.
Per exemple, si les onades de calor que redueixen les collites fessin
augmentar els preus dels aliments i generessin una pressió pública
per reduir ràpidament les emissions de carboni substituint el
carbó i el petroli pel vent i l’hidrogen, aquesta substitució es
podria fer. Si sorgís la necessitat d’adoptar ràpidament
els automòbils alimentats per hidrogen, aquest canvi es pot aconseguir
convertint els motors de combustió interna de gasolina en motors
d’hidrogen amb equips de conversió que no són cars.
Els inversors energètics, el creixement futur el trobaran en
el vent i en l’hidrogen produït amb l’electricitat eòlica
econòmica. Les vendes de cèl·lules fotovoltaiques
creixen més d’un 30 % anual i és probable que subministrin
bona part de l’electricitat als 1.700 milions de persones que encara
no en disposen, la majoria de les quals viu en pobles de països
en via de desenvolupament. Però les cèl·lules fotovoltaiques
encara són massa cares per subministrar les grans quantitats d’energia
requerides per alimentar una economia moderna.
La combustió de carbó mundial va arribar al màxim
el 1996 i des d’aleshores ha baixat un 2 % anual. És una
indústria que desapareix i ja no és una perspectiva interessant
per a la inversió. El petroli tampoc no és una alternativa
gaire esperançadora, ja que no és probable que la producció mundial
augmenti molt més. La producció de gas natural, el combustible
fòssil més net i el menys perjudicial per al clima, és
probable que continuï augmentant durant algunes dècades més
i desenvolupi casualment una infraestructura que es pot adaptar a l’hidrogen.
La generació d’energia nuclear es preveu que toqui sostre
aviat, quan el gran nombre de centrals envellides que hagin de tancar
superi el petit nombre de centrals en construcció.
El futur de l’energia és del vent. L’economia energètica
mundial es va anar fent cada cop més global durant el segle XX
quan el món va adoptar el petroli. Ara es preveu que canviï la
tendència i es torni més local durant el segle XXI, quan
el món adopti el vent, l’hidrogen eòlic i les cèl·lules
fotovoltaiques. El vent i l’hidrogen eòlic no tan sols donaran
cos al sector de l’energia de l’economia mundial, sinó també a
la pròpia economia mundial.
Agraïm la col·laboració de Lester Brown i del World
Watch Institute.
Hi col·labora:
El Diari Avui. |
