Alerta 6 - 2002 (06-07-2002) per Lester R. Brown

Què s'ha de fer amb les 11.000 tones d'escombraries que la ciutat de Nova York produeix cada dia? Aquesta pregunta ha tornat a sorgir, aquesta vegada amb el pressupost de l'alcalde Michael Bloomberg, que proposa d'aturar el reciclatge de metall, vidre i plàstic per estalviar diners. Per desgràcia, si aquesta mesura s'aprovés s'haurien d'eliminar més escombraries quan l'objectiu hauria de ser el contrari.

El problema de les escombraries de la ciutat té tres vessants. És un problema econòmic, una amenaça ambiental i un possible malson per a les relacions públiques. Quan l'abocador de Fresh Kills, el destí local on anaven a parar les escombraries de Nova York, va tancar permanentment les portes el març del 2001, la ciutat es va trobar duent les escombraries fins a abocadors llunyans situats a Nova Jersey, Pensilvània i Virgínia, alguns a 300 milles de distància.

Si tots els camions que fan el llarg viatge porten 20 tones d'escombraries als remolcs, fan falta uns 550 camions per treure les escombraries de Nova York cada dia. Aquests remolcs formen un comboi de gairebé nou milles de llargada, obstrueixen el trànsit, contaminen l'aire i augmenten les emissions de carboni. Aquest comboi diari va portar el tinent d'alcalde Joseph J. Lhota, que va supervisar el tancament de Fresh Kills, a dir que per desfer-se de les escombraries de la ciutat s'havia de fer "una mena d'operació militar diària".

En lloc d'anar reduint ràpidament la quantitat d'escombraries generades quan Fresh Kills s'estava quedant petit, la decisió que es va prendre només va contemplar portar-les a un altre lloc. La mala situació econòmica d'algunes poblacions d'altres estats fa que acceptin les escombraries de Nova York, sempre que rebin a canvi una bona compensació econòmica. N'hi ha que ho veuen com una mina d'or. En canvi per als governs estatals que s'han de fer càrrec de l'augment dels costos que representa el manteniment de les carreteres, l'acord no és tan atractiu. També s'han d'enfrontar amb la congestió del trànsit, el soroll, l'augment de la contaminació atmosfèrica i les queixes de les poblacions veïnes.

El governador de Virgínia, Jim Gilmore, va fer arribar a l'alcalde Rudy Giuliani el 2001 una sèrie de queixes per fer servir Virgínia d'abocador. "Em faig càrrec del problema de Nova York", deia, "però l'estat natal de Washington, Jefferson i Madison no té la intenció de convertir-se en l'abocador de Nova York".

El nou governador de Virgínia, Mark Warner, va proposar a principis de l'abril del 2002 un impost de 5 dòlars per tona sobre tots els residus sòlids que es dipositessin a l'estat. Es preveu que aquesta mesura generi cada any un flux de caixa de 76 milions de dòlars per a les arques de Virgínia, però no farà bé als mals econòmics de la ciutat de Nova York.

A Pensilvània, l'Assemblea General està sospesant la possibilitat d'aprovar una llei per restringir les importacions d'escombraries d'altres estats. A mesura que es vagin omplint els abocadors d'altres estats, cada cop hi haurà menys indrets on dur les escombraries de Nova York, la qual cosa dispararà les partides destinades a l'eliminació de residus.
L'abocament d'escombraries fa servir terra. Per cada 40.000 tones d'escombraries que es llencen a un abocador, es perd almenys un acre de terra per al seu ús futur. També es perd una gran àrea del voltant perquè l'abocador s'ha d'aïllar de les àrees residencials a causa dels residus potencialment tòxics que conté.

L'oficina de l'alcalde Bloomberg ha proposat la incineració com a solució de l'embolic de les escombraries. Però si cada dia es cremen 11.000 tones d'escombraries, l'únic que s'aconseguirà serà produir més contaminació atmosfèrica i empitjorar l'aire de les ciutats, que ja és poc saludable. De la mateixa manera que portar les escombraries a indrets allunyats, la incineració tracta els símptomes i no pas les causes de la muntanya d'escombraries de Nova York.

La quantitat d'escombraries que produeix la ciutat és la manifestació d'un problema més fonamental: l'evolució d'una economia global dels productes d'un sol ús. Aquests productes, que s'han vist afavorits per l'atractiu de la comoditat i un cost artificialment baix de l'energia, representen bona part de les escombraries que generem (vegeu el capítol 6 d'Ecoeconomia, http://www.earth-policy.org/Books/index.htm).

És fàcil d'oblidar quants productes d'un sol ús hi ha fins que no en fem una llista. Hem substituït els mocadors de fil per mocadors de paper, les tovalloles de mà per tovalloles de paper, els tovallons de roba per tovallons de paper i els envasos retornables per llaunes de refrescos. I el que és l'insult definitiu, les bosses d'anar a comprar que es fan servir per portar fins a casa els productes d'un sol ús també s'han dissenyat perquè es llencin a les escombraries, amb la qual cosa passen a formar par del volum de residus. La pregunta "paper o plàstic?", que fan a les caixes dels supermercats, s'hauria de substituir per "ha portat la seva bossa de roba?"

El que ara hem de fer és substituir l'economia d'un sol ús per una economia de reducció, reutilització i reciclatge. El planeta no pot tolerar més la contaminació, el consum d'energia, l'alteració de la mineria i la desforestació que comporta l'economia d'un sol ús. Per a ciutats com Nova York, el repte no és tant què s'ha de fer amb les escombraries sinó, abans que res, com evitar que es produeixin.

Nova York només recicla el 18 % dels seus residus municipals. Los Angeles en recicla el 44 % i Chicago, el 47 %. Seattle i Minneapolis s'acosten a un reciclatge del 60 %. Però ni tan sols aquestes ciutats no aprofiten tot el potencial del reciclatge de les escombraries. Hi ha moltes maneres de reduir la muntanya diària d'escombraries. Una és prohibir l'ús d'envasos no retornables, una cosa que ja han fet Dinamarca i Finlàndia. Dinamarca, per exemple, va prohibir les botelles no retornables de refrescos el 1977 i les de cervesa el 1981. Si l'alcalde Bloomberg vol un exemple més pròxim d'aquest enfocament, només ha d'anar a l'illa Prince Edward, al Canadà, que ha adoptat una prohibició semblant sobre els envasos no retornables.

La reutilització dels envasos de refrescos reporta altres beneficis. Com que els envasos reutilitzables només són retornats a les fàbriques d'embotellament de refrescos o cerveses amb els mateixos camions que distribueixen les begudes, no tan sols es redueixen les escombraries, sinó també la congestió del trànsit, el consum d'energia i la contaminació atmosfèrica.

Disposem dels mitjans tècnics necessaris per reciclar pràcticament tots els components de les escombraries. Alemanya, per exemple, obté actualment el 72 % del seu paper a partir de fibra reciclada. Amb el vidre, l'alumini i el plàstic, les xifres de reciclatge encara són més altes.

Els nutrients de les escombraries també és poden reciclar mitjançant el compostatge dels materials orgànics, com ara els residus orgànics de jardins, els residus de domèstics i els residus dels supermercats. Cada any, el món extreu 139 milions de tones de roca de fosfat i 20 milions de tones de potassa per fer el fòsfor i el potassi necessaris per substituir els nutrients que els conreus treuen del sòl. El compostatge urbà que tornaria els nutrients a la terra podria reduir en gran mesura aquesta despesa de nutrients i el trastorn causat per la seva extracció.

Amb tot, un altre pas a l'hora de reduir les escombraries enmig d'aquesta situació d'estretors econòmiques seria introduir un impost sobre els productes d'un sol ús, de fet, un impost sobre l'abocament, de manera que el cost de l'eliminació dels productes d'un sol ús repercutís directament sobre les persones que els fessin servir. Això faria augmentar els ingressos i reduiria alhora les despeses de l'eliminació de residus i ajudaria a reduir el dèficit fiscal de la ciutat.

Hi ha moltes solucions en les quals tothom hi surt guanyant que són econòmicament atractives, ambientalment desitjables i que ajudaran a evitar el desastre en les relacions públiques creat per la imatge de Nova York com a capital mundial de les escombraries. Una resposta a aquesta situació que ataqui les causes i no pas els símptomes de la generació d'escombraries podria fer meravelles per a la ciutat.

Agraïm la col·laboració de Lester Brown i del World Watch Institute. Hi col·labora: El Diari Avui.