Alerta 5 - 2002 (23-03-2002) per Lester R. Brown

Els dirigents de Tuvalu -un petit país insular de l'oceà Pacífic, situat a mig camí entre les Hawaii i Austràlia- s'han donat per vençuts en la seva lluita contra l'augment del nivell del mar, en anunciar que abandonaran la seva terra natal. Després de ser rebutjats per Austràlia, els tuvalians van demanar a Nova Zelanda que acollís els seus 11.000 ciutadans, però no hi ha accedit.

Durant el segle XX, el nivell del mar va pujar uns 20-30 centímetres. El Panel Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic preveu que durant aquest segle augmenti fins a un metre. El nivell del mar està augmentant per culpa del desgel dels glaciars i l'expansió tèrmica de l'oceà com a conseqüència del canvi climàtic. Això, al seu torn, es deu a l'augment dels nivells atmosfèrics de CO2, en bona mesura per la crema de combustibles fòssils.

L'augment del nivell del mar s'ha fet sentir sobre Tuvalu en forma d'inundació de les terres baixes. L'entrada d'aigua salada afecta negativament l'aigua potable i la producció d'aliments. L'erosió del litoral està rosegant les nou illes que conformen el país.

Les temperatures elevades que estan fent pujar el nivell del mar també provoquen tempestes més violentes. Les temperatures elevades de l'aigua de la superfície als tròpics i als subtròpics fan que augmenti l'energia que s'emet a l'atmosfera i que genera els sistemes de tempestes. Paani Laupepa, un alt càrrec del Govern tuvalià, va comentar que durant l'última dècada s'havia produït un nombre inusualment alt de ciclons tropicals (els ciclons tropicals s'anomenen huracans a l'oceà Atlàntic).

Laupepa és molt crític amb els EUA per haver abandonat el Protocol de Kyoto, l'acord internacional per reduir les emissions de carboni. Laupepa va explicar a un periodista de la BBC que "en no ratificar el Protocol, els EUA han negat en la pràctica a les generacions futures de tuvalians la llibertat fonamental de viure on els seus avantpassats han viscut durant milers d'anys".

Per als dirigents dels països insulars, aquest tema no ve de nou. L'octubre del 1987, Maumoon Abdul Gayoom, president de les Maldives, en una al·locució vehement davant de l'Assemblea General de les Nacions Unides, va afirmar que el seu país estava amenaçat per l'augment del nivell del mar. En l'expressió que va fer servir, el seu país de 311.000 habitants era una "nació amenaçada". Com que la majoria de les 1.196 illetes que conformen el país amb prou feines fan més de 2 metres per sobre del nivell del mar, la supervivència de les Maldives estaria en perill fins i tot si es produís un augment del nivell del mar d'un metre en cas d'una sobreelevació meteorològica.

Tuvalu és el primer país d'on la població està mirant d'anar-se per la pujada de les aigües, però, gairebé amb tota seguretat, no serà l'últim. Està buscant una llar per a 11.000 persones, però i les 311.000 que es poden veure forçades a deixar les Maldives? O els milions de persones que viuen en països baixos i que aviat podrien engrossir el flux de refugiats climàtics? Qui els acceptarà? L'ONU es veurà forçada a crear un sistema de quotes d'immigrants climàtics que assigni els refugiats a determinats països en funció del seu nombre d'habitants? O l'assignació es farà en funció de la responsabilitat que va tenir cada país en el canvi climàtic que va provocar el desplaçament?

Els països insulars, en sentir-se amenaçats per un canvi climàtic que no poden controlar, s'han organitzat en una Aliança dels Petits Estats Insulars, un grup format el 1990 específicament per exercir pressions en nom d'aquests països vulnerables al canvi climàtic.

A part de les nacions insulars, els països constaners baixos també estan amenaçats per l'augment del nivell del mar. L'any 2000, el Banc Mundial va publicar un mapa que mostrava que si el nivell del mar augmentés un metre, la meitat dels arrossars de Bangla Desh quedarien inundats (vegeu el mapa de la pàgina 36 del capítol 2 d'Eco-ecology, a http://www.earth-policy.org/Books/Eco_contents.htm). Si es complís la previsió per a aquest segle d'un augment d'un metre del nivell del mar, els bengalins es veurien forçats a emigrar, no pas en milers, sinó en milions. En un país amb 134 milions d'habitants -un dels països amb més densitat de població del planeta- això seria una experiència traumàtica. On hauran d'anar aquests refugiats climàtics?

Les planes d'inundació fluvials on es cultiva l'arròs en altres països asiàtics també es veurien afectades, com ara l'Índia, Tailàndia, Vietnam, Indonèsia i la Xina. Si el mar pugés un metre, més d'una tercera part de Xangai quedaria negada per les aigües. A la Xina, en conjunt, 70 milions de persones estarien a la mercè d'una sobreelevació meteorològica de cent anys.

L'efecte de l'augment del nivell del mar que es pot mesurar amb més facilitat és la inundació de les àrees litorals. Segons els càlculs de Donald F. Boesch, juntament amb el Centre de Ciències Ambientals de la Universitat de Maryland, per cada mil·límetre que augmenta el nivell del mar, la línia de costa retrocedeix una mitjana d'1,5 metres. Per tant, si el nivell del mar augmenta un metre, la línia de costa retrocedirà 1.500 metres.

Si es produís aquest augment, els EUA perdrien 36.000 quilòmetres quadrats de terra, en un fenomen en què la pitjor part se l'emportarien els estats de la costa central de l'Atlàntic i el golf del Mississipi. Grans parts del Baix Manhattan i el Capitol Mall de Washington, D. C., quedarien inundades per l'aigua de mar durant una sobreelevació meteorològica de cinquanta anys.

Un equip de l'Institut Oceanogràfic Woods Hole ha calculat la pèrdua de terrenys de Massachusetts davant de l'augment del nivell del mar a mesura que s'incrementa l'escalfament. Si agafem les projeccions més moderades de l'Organisme de Protecció Ambiental dels EUA de l'augment del nivell del mar per al 2025, Massachusetts perdria entre 7.500 i 10.000 acres (entre 3.035 i 4.047 hectàrees) de terra. Si prenem només l'estimació més baixa i un valor nominal de la terra d'un milió de dòlars per acre per a les propietats de primera línia de mar, això representaria una pèrdua d'almenys 7.500 milions de dòlars d'una propietat especialment cara. Una part de les 72 poblacions litorals incloses en l'estudi perdrien molts més terrenys que d'altres. Nantucket podria arribar a perdre més de 6 acres l'any i Falmouth, 3,8 acres.

Els preus de les propietats immobiliàries de la costa seran de ben segur un dels primers indicadors econòmics que reflectiran l'augment del nivell del mar. Aquells que hagin fet grans inversions en propietats a primera línia de mar seran els que patiran més pèrdues. Un augment de mig metre del nivell del mar als EUA comportaria pèrdues d'entre 20.000 milions i 150.000 milions de dòlars. Les propietats de primera línia de mar, talment les centrals nuclears, cada cop són més difícils d'assegurar, tal i com han descobert molts propietaris de Florida.

Molts països en via de desenvolupament que ja s'enfronten al creixement de població i a una intensa competència per l'espai vital i els terrenys de cultiu ara afronten la possibilitat de l'augment del nivell del mar i importants pèrdues de terrenys. Alguns dels més directament afectats són els que menys han contribuït a l'acumulació de CO2 a l'atmosfera que està causant aquest problema.

Mentre els nord-americans s'enfronten a la pèrdua de valuoses propietats a primera línia de mar, les poblacions insulars de terres baixes s'enfronten a una amenaça molt més greu: la pèrdua de la seva nació. Estan espantats per la política energètica dels EUA i la visió que en tenen és la d'una país que va per lliure, a la qual tant se li'n dóna la seva situació i que no està disposada a col·laborar amb la comunitat internacional per aplicar el Protocol de Kyoto.

Per primera vegada des de l'inici de la civilització, el nivell del mar ha començat a pujar a un ritme mesurable. S'ha convertit en un indicador que s'ha de controlar, en un fenomen que podria forçar una migració humana de dimensions inimaginables. També planteja qüestions sobre la responsabilitat envers d'altres nacions i generacions futures que la humanitat mai no s'havia hagut de plantejar fins ara.

Agraïm la col·laboració de Lester Brown i del World Watch Institute. Hi col·labora: El Diari Avui.