Alerta 4 - 2004 per Janet Larsen
http://www.earth-policy.org/Updates/Update35.htm
Descarregar en .pdf

Fa gairebé 440 milions d’anys, el 85 % de les espècies animals marines van desaparèixer en la primera extinció en massa del planeta. Fa 367 milions d’anys, una altra vegada moltes espècies de peixos i un 70 % dels invertebrats marins van morir en un altre gran episodi d’extinció. Més tard, fa 245 milions d’anys, fins a un 95 % de tots els animals —gairebé tot el regne animal— es va perdre en el que es creu que va ser la pitjor extinció de la història.

Fa 208 milions d’anys, una altra extinció en massa es va endur principalment criatures marines, però també alguns animals terrestres. Fa 65 milions d’anys, tres quartes parts de totes les espècies —inclosos els dinosaures— van desaparèixer.

Entre les causes possibles de les extincions en massa hi ha les erupcions volcàniques, la col·lisió de meteorits contra la Terra i la variabilitat climàtica. Després de cada extinció, van haver de passar més de 10 milions d’anys perquè es recuperés la riquesa biològica. Amb tot, quan desapareix una espècie, desapareix per sempre.

Els biòlegs coincideixen a dir que ens dirigim cap a una altra extinció en massa que es podria equiparar amb les cinc grans. Aquesta sisena gran extinció en potència té una característica exclusiva i és que està causada sobretot per les activitats d’una sola espècie. És la primera extinció en massa que els humans presenciaran de primera mà i no com a mers espectadors.

Tot i que els científics no estan segurs de quantes espècies habiten avui dia el planeta, els seus càlculs arriben als 10 milions. No obstant això, cada any milers d’espècies, des dels microorganismes més petits fins als mamífers més grans, es perden per sempre. Algunes desapareixen fins i tot abans que tinguem constància de la seva existència.

El ritme mitjà d’extinció és actualment entre 1.000 i 10.000 vegades més ràpid que el que va imperar durant els últims 60 milions d’anys. Al llarg de la major part de la història geològica, les noves espècies van evolucionar més ràpid del que van desaparèixer les espècies existents, per la qual cosa la diversitat biològica del planeta no deixava d’augmentar. Ara l’evolució no pot seguir el ritme.

Només una petita part de les espècies vegetals del planeta s’han pogut estudiar amb profusió de detall i la meitat estan amenaçades. L’Amèrica Central i del Sud, l’Àfrica central i occidental, i el sud-est asiàtic —on hi ha les diferents selves tropicals— perden plantes a una velocitat vertiginosa.

Avui dia, gairebé 5.500 espècies animals estan en perill d’extinció. L’estudi de la flora i la fauna mundial de la Llista Vermella 2003 de la Unió Mundial de la Conservació (UICN) demostra que gairebé una de cada quatre espècies de mamífers i una de cada vuit espècies d’ocells poden desaparèixer en les pròximes dècades (si voleu consultar la base de dades d’espècies amenaçades de la Llista Vermella de la UICN, visiteu http://www.redlist.org).

De les 1.130 espècies de mamífers amenaçades, el 16 % estan en perill molt greu, el nivell més alt. Això vol dir que 184 espècies de mamífers han patit una reducció ràpida i dràstica de la població o l’hàbitat i que potser no viuran més de 10 anys. El nombre restant oscil·la entre uns pocs centenars i, com a màxim, uns pocs milers d’individus. Pel que fa als ocells, 182 de les 1.194 espècies amenaçades estan en perill molt greu.

Tot i que la situació de la majoria de mamífers i aus del planeta està força ben documentada, sabem relativament poc de la resta de la fauna del planeta. Només s’han estudiat el 5 % dels peixos, el 6 % dels rèptils i el 7 % dels amfibis. De les estudiades, almenys 750 espècies de peixos, 290 de rèptils i 150 d’amfibis estan en perill. Hi ha signes preocupants —com ara la misteriosa desaparició de poblacions senceres d’amfibis i els pescadors que tornen de buit moltes vegades— que revelen que potser hi ha més espècies afectades. Dels invertebrats, entre ells els insectes, els mol·luscos i els crustacis, en sabem molt poca cosa. Però el que en sabem no és gens tranquil·litzant.

Quan va aparèixer l’agricultura, ara fa 11.000 anys, al món hi havia 6 milions de persones. D’ençà d’aleshores, ens hem multiplicat per mil. Amb tot, aquest augment s’ha produït a costa de moltes altres espècies. L’amenaça més gran per a les criatures vives del planeta és la degradació i la destrucció de l’hàbitat, que afecta 9 de cada 10 espècies amenaçades. Els humans han transformat gairebé la meitat de les terres sense gel del planeta, cosa que ha tingut efectes greus sobre la resta de la naturalesa. De les praderies i els boscos n’hem fet camps de conreu. Hem contingut els rius en preses i hem assecat aiguamolls. Hem pavimentat el sòl per construir ciutats i carreteres.

Cada any, la coberta de bosc del planeta es redueix en 16 milions d’hectàrees i la major part de la pèrdua es produeix a les selves tropicals, on els nivells de biodiversitat són alts. Els aiguamolls, ecosistemes de gran riquesa ecològica, s’han reduït a la meitat en els últims cent anys. La contaminació ha degradat altres ecosistemes terrestres i d’aigua dolça. Els deserts s’han expandit i han ocupat zones que havien tingut vegetació, en un fenomen accelerat en alguns casos per la sobrepastura dels animals domesticats.

Un estudi recent de 173 espècies de mamífers d’arreu del món va demostrar que els seus radis d’acció geogràfics col·lectius s’han reduït a la meitat durant les últimes dècades, la qual cosa ha comportat una pèrdua de zones de cria i d’alimentació. En general, es creu que entre un 2 i un 10 % de les poblacions de mamífers (grups d’una sola espècie en una ubicació geogràfica específica) han desaparegut amb el seu hàbitat.

L’explotació directa dels organismes per part dels humans, amb la caça i la collita, per exemple, amenaça més d’una tercera part de les aus i els mamífers de la llista. D’altres amenaces contra la biodiversitat inclouen les espècies exòtiques, sovint transportades pels humans, que poden competir amb les espècies autòctones i arribar a desplaçar-les.

Un estudi recent d’unes 1.100 espècies animals i vegetals va descobrir que el canvi climàtic en podria fer desaparèixer entre un 15 i un 37 % d’aquí al 2050. Però les pèrdues reals poden ser més grans per la complexitat dels sistemes naturals. L’extinció d’espècies clau podria tenir un efecte dominó en tota la xarxa tròfica. Com va escriure John Donne, «cap home no és una illa». El mateix val per a les altres espècies amb les quals compartim aquest planeta: la pèrdua d’una sola espècie de la xarxa de la vida en pot afectar moltes altres.

Els ecosistemes en bon estat ens ajuden en molts sentits, sobretot ens donen l’aire que respirem i filtren l’aigua que bevem. Ens donen menjar, medicaments i refugi. Quan els ecosistemes perden riquesa biològica, també perden capacitat de recuperació i esdevenen més susceptibles als efectes del canvi climàtic, les invasions d’espècies estranyes i altres pertorbacions.

El Conveni sobre la Diversitat Biològica del 1992 aporta un marc perquè els països conservin la diversitat biològica i promoguin un desenvolupament sostenible. L’han signat 168 països, però cal destacar l’absència dels EUA. Les parts, que el febrer del 2004 van celebrar la seva setena conferència a Kuala Lumpur, s’han fixat l’objectiu de reduir substancialment la pèrdua de biodiversitat d’aquí al 2010. Amb tot, el conveni no té mecanismes d’execució, i això pot fer difícil que s’aconsegueixi l’objectiu.

Evitar a consciència la destrucció d’hàbitats i mitigar els efectes del canvi en l’ús de la terra, reduir l’explotació directa de plantes i vida animal, i reduir el canvi climàtic ens pot ajudar a aturar la debilitació dels mateixos sistemes de suport de la vida dels quals depenem. Tot i que aquesta pot ser la primera vegada a la història que una sola espècie precipiti un episodi d’extinció en massa, també pot ser la primera vegada a la història que una sola espècie actuï per evitar-la.

Agraïm la col·laboració de Lester Brown i del World Watch Institute. Hi col·labora: El Diari Avui.